G

gàbia f Caixa de diferents mides, amb barrots o filferros, per tancar-hi animals. Una gàbia d’ocells, de lleons.

gai m Home homosexual.

gaire Molt [en frases negatives, condicionals i interrogatives]. 1 det [pl. gaires o *inv.] No té gaire set. No tenia gaires ganes d’anar al cine. Mira si en tens gaires. Que tens gaires amics? 2 adv No m’ha agradat gaire.

gairebé [var. fam.: quasibé] adv Quasi. Van tornar que eren gairebé les sis.

gala 1 f Festa amb espectacle. La gran gala anual de la televisió. 2 de gala loc adj Referent a la vestimenta luxosa que se sol dur en algunes celebracions. Un vestit de gala.

galàxia f Conjunt d’estrelles, d’aspecte nebulós.

galeria f 1 Sala d’exposició d’obres d’art. Una galeria d’art. 2 Balcó posterior. Darrere la casa hi ha una antiga galeria amb safareig. 3 Via subterrània en una mina. Hi ha hagut un accident a la galeria sis. 4 Corredor d’una presó amb cel·les.

galeta [var.: *galleta] f Pasta cuita consistent feta de farina. Galetes dolces. Galetes salades.

gall m 1 Ocell de corral amb una cresta al cap. 2 gall dindi [var.: *indià, indiot] Ocell de corral sense cresta i amb el cap i el coll sense plomes: *titot.

gallec, -ega adj i m i f De Galícia. 2 gallec m Llengua de Galícia.

galleda f Recipient amb una gran nansa a la part de dalt: *poal. Ompliu-me la galleda d’aigua per fregar.

gallina f Femella del gall.

galliner m Corral de gallines.

galopar v intr Córrer un cavall. El cavall galopava pel prat.

galta f Cada un dels costats de la cara.

galteres f pl Malaltia de les glàndules salivals que inflama les galtes.

gamba f Crustaci marí comestible, de color vermellós. Gambes a la planxa.

gamberro, gamberra m i f Persona amb mala intenció. Uns gamberros han destrossat tots els bancs del passeig.

gamma f Conjunt variat. El venedor li ensenyava tota la gamma dels seus productes.

gana 1 f Desig o necessitat de menjar: *fam. És l’hora de dinar, però no tenim gens de gana. 2 ganes f pl Desig. Tenia moltes ganes de veure’t. 3 de bona gana loc adv De gust. Ho faré de bona gana. 4 de mala gana loc adv Per força. Treballa sempre de mala gana.

gandul, -a adj i m i f Que no té gens d’inclinació per treballar. L’han fet fora de l’empresa per gandul.

ganga f Mercaderia que va a un preu molt baix. Tenen roba de marca que és una ganga.

ganivet m Instrument de tall, generalment d’ús domèstic. Un ganivet de cuina.

ganivetada f Ferida feta amb ganivet. El va cosir a ganivetades.

ganxo m Estri de forma corba de diversos usos.

ganyit* [var.: *ganyol] m Crit llarg i agut del gos i animals semblants: udol.

ganyota [sovint en pl.] f Gest de contracció de la cara. Quan va veure que li servien aquell menjar, tot era fer ganyotes.

garantia f Allò que garanteix. El frigorífic que hem comprat té un any de garantia.

garantir v tr Assegurar la bondat, la veracitat, etc. (de). Em van garantir que aquell teixit no necessitava planxa.

garatge m Local on es guarden vehicles; taller mecànic.

gargamella f Gola.

gàrgares f pl El fet de glopejar un medicament o similar per tractar o prevenir irritacions de la gola. Cada matí faig gàrgares.

gargot m Traç mal fet: *burot. A la menuda li agrada fer gargots.

gargotejar v intr Fer gargots.

garrafa f Recipient de cos ample i coll curt. Una garrafa d’oli.

garrell, -a [var.: *garrut] adj i m i f Que té les cames fent arc: *corb. És tan garrell, que sembla que va dalt de cavall.

garrí, garrina [var.: *gorrí] m i f Petit del porc i de la truja.

garró m Turmell. Duia les mitges al garró.

garrot m Pal gruixut. El va amenaçar amb un garrot.

garsa f Ocell de la família del corb amb plomes blanques al ventre i a la cua.

gas m Estat de la matèria que omple sempre qualsevol recipient. Gas natural. Gas ciutat.

gasa [var.: gassa] f Tela amb els fils molt separats. Li van posar una gasa damunt de la pomada.

gasoil m Derivat del petroli usat com a combustible i com a carburant.

gasolina f Derivat del petroli usat com a carburant.

gasolinera f Establiment per proveir de carburant els vehicles.

gasós, -osa adj En estat de gas, que conté gas. Beguda gasosa.

gasosa f Beguda amb gas ensucrada.

gaspatxo m Plat fred fet amb molla de pa i diverses hortalisses, tot passat per la batedora.

gastar 1 v tr i intr Donar diners per procurar-se alguna cosa. Gasten massa en menjar. 2 gastar(-se) v tr i pron Consumir(-se) per l’ús. De seguida gasta les sabates dels talons. Les piles de la llanterna s’han gastat.

gastat, -ada adj Fet malbé per l’ús. Duia un abric tot gastat de les vores.

gat, gata m i f Mamífer felí domèstic: *moix.

gaudir v règ 1 Posseir un bé. Gaudia de bona salut. 2 Passar-s’ho bé. Van gaudir amb l’espectacle.

gavardina f Peça d’abric de roba impermeable.

gavina f Ocell de plomes blanques que habita a les vores del mar.

gebre m Boira que es glaça damunt les arestes dels objectes.

gegant, -a 1 adj De proporcions grandioses. Un pi gegant. 2 m i f Personatge del folklore. Ja passen els gegants de l’ajuntament.

gegantí, -ina adj De proporcions grandioses. Una muntanya gegantina.

gel m 1 Aigua que s’ha glaçat. Un cafè amb gel. 2 Líquid espès usat com a sabó. Un gel de bany.

gelada f Fet de gelar-se les aigües superficials; [esp.] rosada glaçada. L’home del temps anuncia glaçades.

geladeria [var.: gelateria] f Botiga de gelats.

gelar 1 v intr Fer una gelada. Aquesta matinada ha gelat. 2 gelar-se v pron Tornar-se gel. Ha baixat tant la temperatura, que la riera s’ha gelat.

gelat 1 m Llaminadura feta amb crema gelada i altres ingredients. Gelat de maduixa. 2 gelat, -ada adj Glaçat. L’aigua de la bassa és gelada.

gelera f 1 Riu de gel que baixa muntanya avall. *2 Frigorífic, nevera.

gelós, -osa adj Que sent gelosia. Està gelós dels èxits dels companys.

gelosia [var. fam.: gelos] f Sentiment d’enveja. La gelosia no el deixa viure.

gemec m So de queixa o de dolor. Se sentien uns gemecs com de persona malferida.

gemegar [var.: *gemecar] v intr Fer gemecs. El ferit gemegava de mala manera.

gen m Element que transmet les característiques de l’espècie.

gendre m Marit de la filla.

gener m Primer mes de l’any.

generació f Conjunt de persones nascudes més o menys en un mateix període de temps. La generació de la guerra civil.

generador m Nom genèric de tot allò que produeix electricitat, com una pila.

general 1 adj Comú, corrent. Compartia l’opinió general. 2 en general loc adv Generalment. En general, això no és així.

general, generala m i f Grau militar, el més elevat de tots.

generalment adv Per regla general. Generalment, cada dia ve cap aquesta hora.

generar v tr Donar vida a un ésser, produir, crear. Els éssers vius en generen d’altres. Aquella promesa va generar moltes esperances.

gènere m 1 Mercaderia. Aparta aquest gènere, que ja està venut. 2 Categoria gramatical que indica masculí o femení. «Dia» és del gènere masculí. 2 gènere de punt Peces de roba fetes de teixit de punt. Una botiga de gènere de punt.

genèric, -a adj No específic. «Ovípar» és un tret genèric de totes les espècies d’ocells.

generós, -osa adj Que és desprès; que no és mesquí. Tot ho comparteix, és molt generós. Una propina generosa.

generositat f Qualitat de generós. Perdonar-lo va ser una mostra de generositat.

genet, geneta m i f Persona que va dalt de cavall.

genètic, -a adj Referent a l’herència biològica. El codi genètic.

geni m 1 Fermesa de caràcter. Una persona de geni, de mal geni. 2 Persona creativa. Un geni de la música.

genial adj Propi d’un geni. Una idea genial.

genital 1 adj Referent a la reproducció biològica. Òrgans genitals. 2 genitals m pl L’aparell reproductor.

geniva f Vora carnosa on estan encastades les dents.

genoll m Articulació de la cama i la cuixa, especialment la part de davant.

genollera f Peça protectora del genoll. Els pantalons necessiten unes genolleres.

gens 1 adv [en frases negatives] Ni mica. No canta gens bé. No m’ha agradat gens. 2 gens (de) det [en frases negatives] Ni mica. No ens queda gens d’oli. No me’n queda gens. 3 [en frases condicionals i interrogatives] Una mica. Si tinguessis gens de vergonya… Que tens gens de pa?

gent f 1 Conjunt de persones. [concorda en sing. o pl. amb el verb i amb el substitut corresponent] «Què volen aquesta gent?». Vaig conèixer una gent que els agradava molt cantar. 2 la gent gran Les persones adultes, especialment de la tercera edat. 3 la gent jove El jovent. 4 la gent menuda La quitxalla.

gentada f Multitud de persones. Hi havia una gentada comprant.

genuí, -ïna adj Propi, autèntic. Deia que ell sabia la manera genuïna de fer la salsa dels calçots.

geografia f Ciència que descriu i estudia la superfície de la Terra, en el seu aspecte físic i en relació amb els humans.

geogràfic, -a adj Referent a la geografia. Conceptes geogràfics.

geometria f Part de la matemàtica que estudia les formes de les figures i dels cossos i la relació d’aquests amb l’espai.

geomètric, -a adj Referent a la geometria. Cossos geomètrics.

gepa [var.: gep m] f Bony gros, generalment de l’esquena. Sempre li anava amb la mateixa pregunta: «Quantes gepes té el camell?».

geperut, -uda adj i m i f Que té gepa. Una dona geperuda. «El geperut de Nostra Senyora».

gerani m Planta que fa flors de diferents colors, molt cultivada en testos.

gerent m i f Persona que dirigeix els afers econòmics d’una empresa o d’una entitat.

germà, germana m i f Persones nascudes d’uns mateixos pares en relació a elles mateixes.

germanor f Esperit d’entesa. Un sopar de germanor.

gerra f Recipient gran per contenir-hi aliments. Una gerra de mel.

gerro m 1 Recipient per a líquids: *pitxer. Un gerro d’aigua, de vi. 2 Vas d’adorn. Un gerro amb flors.

gespa f 1 Herba de prat que se sembra atapeïda als jardins o en certs camps d’esports. 2 [p. ext.] Camp d’esports. Els dos equips van sortir a la gespa.

gessamí [var.: *gesmil, *gesmiler, llessamí] m Planta enfiladissa que fa unes flors molt oloroses.

gest m Moviment corporal, especialment amb valor de signe. Va fer un gest afirmatiu amb el cap. Gestos de dolor.

gestió f 1 Direcció d’uns afers, d’una empresa. Li han encomanat la gestió de la fàbrica. 2 [sovint en pl.] Acció per solucionar alguna cosa. Han fet gestions a l’ajuntament perquè els rebaixin la multa.

gibrell [var.: *llibrell, *ribell] m Recipient ample per rentar.

gimnàs m Local on es fa gimnàstica.

gimnasta m i f Persona que practica la gimnàstica.

gimnàstic, -a adj Referent a la gimnàstica. Exercicis gimnàstics.

gimnàstica f Conjunt d’exercicis corporals d’acord amb unes tècniques. Gimnàstica rítmica.

ginebra f Beguda alcohòlica molt forta.

ginesta f Mata que fa unes flors grogues.

gir m Moviment de rotació. Un gir de 90 graus.

girafa f Mamífer africà de coll molt llarg.

girar v intr 1 Fer un moviment de rotació. Els cavallets van començar a girar. 2 v tr i règ Canviar de direcció, de posició. Quan arribaràs a la segona cantonada, gira a l’esquerra. Gira la truita.

gira-sol m Planta cultivada per aprofitar-ne les llavors o com a farratge.

girat, -ada adj règ Orientat (cap a). Tenia la cara girada cap a la dreta.

giratori, -òria adj Que gira. Portes giratòries.

gitano, gitana m i f Individu d’un poble que forma comunitats escampades arreu d’Europa.

gitar(-se)* v tr i pron Ajeure(’s).

glaç m Gel.

glaçada f Gelada.

glaçar v intr Gelar.

glàndula f 1 Òrgan format per cèl·lules que produeixen un líquid. Les glàndules lacrimals. 2 [gen. en pl.] Amígdales. Té les glàndules inflamades.

global adj Que ho inclou tot en línies generals. Va fer una descripció global dels fets.

glòbul m Corpuscle esfèric, especialment els de la sang. Glòbuls vermells. Glòbuls blancs.

globus m Joguina que consisteix en una bufeta de goma que s’infla: *bufa.

glop m Quantitat d’un líquid que cap dins la boca. Un glop d’aigua.

glopejar v intr Moure dins la boca un glop de líquid. Si et fas sang a la boca, va bé glopejar amb aigua i vinagre.

glòria f Fama molt gran. Una artista que ha arribat al cim de la glòria.

gloriós, -osa adj De gran esplendor. Van ser uns dies gloriosos.

gobelet m Recipient per tirar els daus.

goig 1 m Satisfacció. Quin goig, veure’ls tan sans! 2 fer goig loc verb Plaure. Aquestes plantes posades aquí fan molt de goig.

gol m Punt marcat en un joc de competició quan es fa entrar la pilota a la porteria.

gola [var.: gorja] f Part de dins del coll. Tenia la gola irritada del fum del tabac.

golafre adj i m i f Que menja amb desfici: *fartera.

golejador, golejadora m i f Esportista que destaca pel fet de fer molts gols.

1golf m Esport que es juga en camps de gespa.

2golf m Entrada gran de mar. El golf de Gènova.

golfes f pl Cambra a la part alta d’una casa on s’hi guarden els mals endreços: *andana.

goma f Estri per esborrar. Goma d’esborrar.

goril·la m El més gran dels simis, de pèl fosc.

gorra f Barret pla, generalment amb visera.

gos, gossa m i f Mamífer domèstic: *ca, *cussa.

gosar v aux Atrevir-se. No gosava mirar cap avall.

got m Recipient de diferents mides, generalment de forma cilíndrica, per beure: *tassó. Anem a fer un got de vi.

gota 1 f Partícula d’un líquid. Una gota d’aigua. 2 gotes f pl Medicament líquid que s’aplica amb comptagotes. Li han receptat unes gotes per als ulls. 3 gota det Gens. No em queda gota de pa. No me’n queda gens ni gota. 4 adv Gens. No m’ha agradat gota.

gotera [var.: degotall, degoter, gotellera] f Filtració d’aigua en una teulada, un terrat, etc.

gòtic, -a adj D’un estil pertanyent a la baixa edat mitjana. Una catedral gòtica.

gotim m Porció de raïm. Per berenar es va menjar un gotim de raïm.

govern m Conjunt de persones que governen un país. Anuncien un nou govern. Govern civil. Govern militar.

governador, governadora m i f Persona que està al cap d’un govern civil o militar.

governant m Persona que pertany al col·lectiu que governa un país. Carregaven tota la culpa als governants.

governar v tr i intr Dur la direcció, generalment d’un país. Els socialistes han governat durant tres legislatures.

gra m 1 Abscés. Un gra de pus. 2 Fruit d’un cereal. Un gra d’ordi.

gràcia 1 f Capacitat d’atraure, de plaure, de divertir. Una escultura feta amb gràcia. Té molta gràcia contant acudits. 2 gràcies exp Fórmula de cortesia. —Si és servit…? —Gràcies! Moltes gràcies. 3 donar les gràcies loc verb Agrair. Els va donar les gràcies per les atencions rebudes. 4 gràcies a loc prep A causa de. Gràcies a la vostra ajuda, ho hem pogut tenir a temps.

graciós, -osa adj Que té gràcia. «Més val caure en gràcia que ser graciós».

grada [var.: graderia] f Conjunt de seients que fan escala en un espai destinat a espectacle. El públic de l’estadi ja començava a omplir la grada.

graduable adj Que es pot graduar.

graduació f 1 Categoria o grau dins de l’exèrcit. 2 Grau alcohòlic. Un vi de baixa graduació.

gradual adj Que va per graus. Ha fet un aprenentatge gradual.

graduar 1 v tr Trobar, marcar les mides necessàries dins d’una escala de possibilitats. Aquesta roda és per graduar la temperatura. 2 graduar-se v pron Acabar uns estudis que permeten obtenir un títol de graduat.

graduat, graduada m i f Persona que ha acabat determinats estudis superiors, com infermeria, educador social, etc.

graelles [rarament en sing.] f pl Estri per coure a la brasa format per un sistema de barres paral·leles i perpendiculars.

gràfic, -a 1 adj Que està escrit o dibuixat. Un signe gràfic. 2 gràfic m Representació (de diferents modalitats) de quantitats amb la finalitat de comparar-les. Han fet un gràfic amb el resultat de les enquestes.

gram m Unitat de pes que equival a la mil·lèsima part d’un quilo.

gramàtica f Ciència que estudia l’estructura de la llengua.

gramatical adj Referent a la gramàtica. Forma gramatical.

gran 1 adj De dimensions que destaquen, especialment per l’alçada. Un arbre molt gran. 2 D’edat avançada, de més edat. Una persona gran. És el germà gran. 3 Important. Un gran savi. 4 més gran loc adj Major. Prova d’accés a la universitat per a més grans de 25 anys.

granat m Color vermell fosc.

grandària f Mesura que determina com és de gran una cosa. Vam veure ocells de diferents grandàries.

grandiós, -osa adj De grans dimensions. Un estadi grandiós.

graner m Cobert on es guarda el gra. Enguany tenen el graner tan ple, que no els hi cap ni un sol gra més.

granera* f Estri d’agranar: escombra.

granís* m Precipitació de grans de gel: calamarsa.

granja f 1 Establiment on se serveixen esmorzars i berenars. Cada tarda van a berenar a la granja del passeig. 2 Explotació ramadera. Una granja d’aviram.

granota f 1 [var.: *granot m] Amfibi de cos arrodonit. Les granotes de l’estany. 2 Roba de treball d’una sola peça, amb camals.

grapa f 1 Peça metàl·lica per cosir papers. 2 Mà d’un animal dotada d’urpes: *sarpa. Va caure a les grapes del lleó.

grapadora [var.: engrapadora] f Màquina de cosir amb grapes.

grapar v tr [var.: engrapar] Cosir amb una grapadora.

grapat m Quantitat que cap a la mà: *sarpat. Agafava els caramels a grapats.

gras, grassa adj Que conté greix; que té un excés de greix. Carns grasses. Està tan grassa, que es mou amb dificultat.

grat, -a 1 adj Agradable. Un grat record. 2 de grat loc adv De gust. Ho faré de grat, de bon grat, de mal grat.

gratacel m Edifici de gran alçada. Els gratacels de Nova York.

gratar(-se) v tr i ref Fregar(-se) amb les ungles. Es va gratar un braç que li picava.

gratinar v tr Torrar per damunt. Un cop fets els macarrons, els has de gratinar al forn.

gratis adv Sense pagar. Han entrat gratis a la fira.

gratitud f Sentiment d’afecte per algú de qui ens ha vingut un bé. Li va deixar part de l’herència com a mostra de gratitud.

gratuït, -a adj Que no costa diners. Entrada gratuïta.

grau m 1 Unitat de mesura de diversa aplicació. Estem a 30 graus de temperatura. Alcohol de 90 graus. Un angle recte té 90 graus. 2 Categoria dins d’una empresa, dins de l’exèrcit, etc.

grava f Conjunt de pedra picada petita que s’utilitza en la construcció.

gravació f El fet de gravar. La gravació d’aquest compacte no és gaire bona.

gravadora f Aparell per gravar sons. Per fer l’entrevista, necessitarem una gravadora.

gravar v tr Fixar sons o imatges per poder-los reproduir. Hem gravat l’entrevista sencera.

gravat m Obra plàstica feta sobre planxa.

gravetat f 1 Qualitat de greu. La situació era d’extrema gravetat. 2 Força d’atracció dels cossos. La gravetat de la Terra.

grec, grega 1 adj i m i f De Grècia. 2 grec m Llengua grega.

greix m Substància del teixit de molts animals. T’has d’aprimar, has posat massa greix.

greixar v tr Posar greix en un mecanisme. Han greixat el motor i els eixos del cotxe.

greixós, -osa adj Que conté greix.

gresca f Xivarri produït per gent que es diverteix. Quan es reuneixen els dissabtes al vespre, fan una gresca infernal.

greu 1 adj Molt important, preocupant. Un malalt greu. Un conflicte greu. 2 saber greu loc verb Tenir un sentiment de disgust. Em sap greu que us ho prengueu així.

grifó* m Mecanisme per tancar i obrir el pas d’un fluid: aixeta.

grill m Insecte que fa un so agut, anomenat «cant», fregant-se les ales.

grinyol m So estrident. El grinyol d’una porta mal greixada.

grip m o f Malaltia infecciosa.

gripau m Amfibi semblant a la granota però més gros.

gris, -a 1 adj D’un color entre el blanc i el negre. Una cabellera grisa. 2 gris m Color gris.

groc, groga 1 adj Del color de la llimona. 2 groc m Color groc.

groguenc, -a [var.: grogós] adj Que tira a groc. Una pell groguenca.

groller, -a adj Poc refinat. Un parlar groller.

grolleria f Condició de groller. Sempre actua amb grolleria.

gronxador [var.: *agrunsadora f, *engronsadora f] m Seient penjat amb cordes.

gronxar(-se) [var.: *agrunsar, *engronsar] v tr i pron Moure(’s) amb moviment de vaivé. Gronxa el menut, a veure si s’adorm.

gropa f Part del final de l’esquena d’un cavall, un ase o un mul.

gros, grossa adj Voluminós. Unes carabasses grosses. Té els peus grossos.

grotesc, -a adj D’aspecte ridícul. Va quedar en una postura grotesca.

grua f 1 Màquina d’alçar pesos grans. 2 [var.: cotxe grua] Cotxe amb grua per traslladar automòbils.

gruix m Mesura per saber la dimensió d’una cosa altra que la llargada i l’amplada. Una post de 3 cm de gruix.

gruixut, -uda [var.: *gruixat] adj Que té un cert gruix. Un llibre gruixut.

grup m Conjunt que té una certa unitat. Un grup de treball. Un grup de turistes.

guaitar [pron. hab. «goitar»] v intr i tr Mirar [usat majoritàriament en expressions]. Guaita que bonic! Guaiteu quins colors!

guant m Cada una de les peces que cobreix les mans.

guany m Allò que s’ha guanyat, especialment del punt de vista econòmic. En temps de crisi, la banca augmenta els guanys.

guanyador, -a adj i m i f Que ha guanyat. L’equip guanyador. El guanyador de la volta ciclista.

guanyar v tr Aconseguir un guany, una victòria. Amb aquest negoci, hi ha guanyat molts duros. He guanyat el primer premi del concurs.

guapo, -a adj De bona aparença. Un home guapo. Una actriu guapa. Uns préssecs guapos.

guarda 1 m i f Persona encarregada de vigilar. Un guarda forestal. *2 f Conjunt de bestiar que es duu a pasturar: *rabera, ramat.

guardapits* m Peça de vestir sense mànigues i cordada per davant que cobreix el tronc: armilla, *jupetí.

guardar 1 v tr Reservar, vigilar. Guarda’m lloc. Un gos per guardar la finca. 2 guardar(-se) v tr, pron i règ Preservar(-se). Guarda tota la informació. Guarda’t del fred!

guarda-roba m Dependència d’un local on es guarda la roba. El guarda-roba d’un teatre.

guarderia f 1 Establiment o dependència on guarden infants durant un temps. La guarderia d’un gran espai comercial. 2 [p. ext.] Escola bressol.

guardià, guardiana m i f Persona encarregada de vigilar un lloc públic. El guardià d’un museu.

guàrdia 1 m i f Membre d’un cos armat dedicat a la vigilància. Un guàrdia urbà. 2 f Vigilància. No s’hi val a abaixar la guàrdia. Els va posar en guàrdia sobre els perills que corrien.

guardiola f Recipient per guardar-hi diners: *lladriola, *vidriola.

guarniment m Objecte per adornar. Va col·locar els guarniments a l’arbre de Nadal.

guarnir v tr Adornar. Han guarnit els carrers per a la festa major.

guatlla [var.: *guatla, *guàtlera] f Ocell de color terrós molt apreciat per menjar.

guerra f Conflicte armat generalitzat. La guerra de Bòsnia.

guerrer, -a adj i m i f Que fa la guerra. Un poble guerrer. Un guerrer sioux.

guia 1 f Llibre amb informacions diverses. Guia comercial, telefònica, de carrers. 2 m i f Persona que acompanya per orientar. Un guia turístic.

guiar v tr Fer de guia. Els va guiar pels carrerons del barri antic.

guineu [var.: guilla] f Mamífer carnisser d’orelles punxegudes i cua peluda: *rabosa.

guió m Escrit amb les idees principals d’una obra. El guió d’una sèrie televisiva.

guionista m i f Persona que fa els guions d’una pel·lícula.

guisar v tr Cuinar. Sabia guisar uns plats de primera.

guisat m Menjar cuinat. Un guisat de carn amb patates.

guitarra f Instrument musical de corda.

guitarrista m i f Persona que toca la guitarra.

guix m Material de construcció tret de la roca del mateix nom: *algeps.

guixaire [var.: *guixer] m i f Persona que treballa el guix que es fa servir en la construcció.

gust 1 m Sentit corporal. 2 Sensació del sabor de les coses. Aquesta sopa fa un gust estrany. 3 [fig.] Té bon gust per vestir-se. 4 de gust, a gust loc adv De grat, de bona gana. Ho farem de gust. Ara no em ve de gust anar a passejar. Ho estem passant molt a gust. Que vagi de gust!

gustós, -osa adj Que té molt bon sabor. La carn feta a la brasa és més gustosa.