L

laberint m Lloc ple de camins que s’entrecreuen d’una manera complicada.

laborable adj Es diu dels dies que es treballa. Els dies laborables.

laboral adj Referent a la feina. Condicions laborals. Jornada laboral

laboratori m Lloc amb instal·lacions adients per a l’experimentació científica.

laboriós, -osa adj Que demana un treball seguit. La fabricació del formatge és molt laboriosa.

laca f Producte emprat en la fabricació de vernissos i de cosmètics.

lacrimal adj Referent a les llàgrimes. Glàndules lacrimals.

lactant m i f Infant en edat de ser alletat. Una dieta per a lactants.

lacti, làctia adj Referent a la llet. Productes lactis. Indústria làctia.

laic, -a adj Aliè a la religió. Escola laica.

lamentable adj De doldre. Van fer un espectacle lamentable.

lamentar v tr Saber greu. És de lamentar aquesta actitud.

làmina f Tros de material pla i molt prim. Una làmina de dibuix. Làmines de coure.

lampista m i f Persona que col·loca i repara instal·lacions elèctriques i conduccions d’aigua i de gas: *llanterner.

làpida f Pedra quadrangular i plana amb alguna inscripció. Una làpida funerària.

laringe f Part de la gola que es comunica amb els pulmons.

larva f Forma semblant a un cuc, que correspon a una primera fase de vida de certs animals. Una larva de papallona.

lasanya f Menjar fet a base de diverses capes de pasta i de carn picada o de verdura.

làser 1 m Aparell que produeix raigs de llum de gran energia. 2 adj Produït per un làser. Un raig làser.

lateral 1 adj Situat a un costat. Els accessos laterals del camp. 2 m i f Futbolista que juga en una de les bandes del camp. Juga de lateral esquerre.

lava f Matèria fosa que és llançada en les erupcions volcàniques.

lavabo m 1 Pica amb una aixeta, apta per a la higiene personal. 2 [p. ext.] Cambra de bany, vàter. Que em pot dir on és el lavabo?

lavativa f Medicament líquid que s’injecta pel recte.

lector, -a adj i m i f Que llegeix. No té hàbits lectors. Cada vegada hi ha més lectors a la biblioteca.

lectura f Acció i efecte de llegir. Sala de lectura. Faré una estona de lectura.

legal adj Conforme a la llei. Un permís legal.

legislació f Conjunt de les lleis d’un país.

legislatiu, -iva adj Referent a la legislació. El poder legislatiu.

legítim, -a adj Vàlid perquè va d’acord amb la llei. Ha fet una reclamació legítima sobre l’herència.

lema m Frase que conté una consigna moral. El seu lema era «Endavant les atxes!».

lent, -a adj Que no va de pressa. És molt lent per fer qualsevol cosa.

lent f Peça de material transparent utilitzada en òptica. Lents de contacte.

lentament adv Amb lentitud. Camina lentament.

lentitud f Condició de lent. Ho fa tot amb gran lentitud.

lesbiana f Dona homosexual.

lesió f Dany fet en alguna part del cos. Té una lesió al genoll.

li [li, -li / els, -los] pron Substitueix l’objecte indirecte relacionat amb la 3a. persona. Que no li vols ensenyar el regal? Porta-li el cafè. Els agrada participar en les festes. Jo ja vaig advertir-los que no vindria.

liberal adj Obert a les diverses maneres de fer i de pensar, poc partidari de reglaments. És molt liberal pel que fa a l’educació dels fills dels altres.

lícit, -a adj Permès per la llei. Una actuació lícita.

licor m Beguda alcohòlica forta. Un licor de nous.

líder m i f Persona que és seguida per d’altres. Tots els descontents el tenien per líder.

lila 1 adj D’un color violeta clar. Un llaç lila. 2 m Color lila.

límit m Terme. Va arribar fins al límit de la finca.

limitar 1 v règ Tenir límit (amb). La finca limita amb la carretera general. 2 v tr Posar un límit. Han limitat el nombre d’entrades gratuïtes. 3 limitar-se v pron i règ Fer només allò que és més imprescindible. Es va limitar a fer-hi acte de presència.

lineal adj Referent a la línia. Dibuix lineal.

lingüístic, -a adj Referent a la llengua. Problemes lingüístics.

línia f 1 Traç que va seguit. Una línia recta, corba. 2 Servei de transport amb un itinerari regular. Una línia d’autobús.

linier m i f Auxiliar de l’àrbitre en una competició esportiva.

liquadora f Aparell per extraure el suc dels aliments vegetals.

líquid m Substància que s’escampa si no està dins d’un recipient.

líric, -a adj Referent a la poesia i al teatre cantat.

literal adj Al peu de la lletra. Ho va interpretar en sentit literal.

literari, -ària adj Referent a la literatura. Un concurs literari.

literatura f Conjunt de les obres de ficció, especialment escrites.

litigi m Plet. Van tenir un litigi per culpa del gos.

litoral 1 m La zona de la costa. A primera hora es veia el litoral des de la barca. 2 adj Que és vora la costa. Les llacunes litorals.

litre m Unitat de mesura de capacitat.

llac m Gran extensió d’aigua voltada de terra. El llac Baikal.

llaç m Acabament, de diverses formes, que es fa en un lligam. Duia un llaç al cap en forma de grossa papallona.

llacuna f Estany vora mar.

lladrar v intr Fer lladrucs el gos. El gos de la casa del costat s’ha passat tota la nit lladrant.

lladre m i f Persona que fa un robatori. Han entrat uns lladres al pis i s’han endut l’ordinador i la cadena musical.

lladriola* f Recipient per guardar-hi els estalvis: guardiola, *vidriola.

lladruc [var.: *lladr, *lladrit] m Crit del gos.

llaga f Ferida provocada per un refrec o per malaltia. Té llagues als peus.

llagosta f 1 Insecte saltador. En algunes regions africanes encara hi ha plagues de llagostes. 2 Crustaci marí amb dues grans antenes, molt apreciat per menjar. Caldereta de llagosta.

llagostí m Crustaci marí de color gris.

llàgrima f Cada una de les gotes del líquid que segreguen les glàndules lacrimals.

llaminadura [gen. en pl.] f Menja dolça de pastisseria: *llepolia. Un aparador ple de llaminadures.

llaminer, -a 1 adj i m i f Que li agraden les llaminadures: *llépol. Sempre el veuràs amb una piruleta, és molt llaminer. 2 adj [fig.] Atractiu. Li van fer una proposta molt llaminera.

llamp m Descàrrega elèctrica entre núvols o entre els núvols i la terra. Ha caigut un llamp a la torre de l’ajuntament.

llampec [var.: *rellamp] m Esclat de llum produïda als núvols quan hi ha una descàrrega elèctrica.

llampegar [var.: *llampar, *rellampegar] v imp Fer llampecs. Darrere les muntanyes, ja fa estona que llampega.

llana f Matèria tèxtil procedent del pèl de les ovelles i altres animals.

llança f Arma antiga consistent en un pal llarg que aguantava una punta de ferro.

llançament m Acció i efecte de llançar. Llançament de pes, de disc.

llançar(-se) [var.: llençar(-se)] v tr i pron Deixar anar o deixar-se anar amb un impuls. Ha llançat el pes amb molta força. S’ha llançat en paracaigudes.

llangardaix m Rèptil de cua llarga més gros que la sargantana: *fardatxo.

llanterna f Llum portàtil, generalment de piles.

llanterner, llanternera* m i f Persona que col·loca i repara instal·lacions elèctriques i conduccions d’aigua i de gas: lampista.

llanxa f Embarcació petita i lleugera.

llapis [inv.; var.: *llapissera f] m Estri d’escriure. Una capsa de llapis de colors.

llar f 1 [var.: llar de foc] Xemeneia on es fa foc per escalfar una casa. 2 [fig.] La casa on es viu. Es trobaven lluny de la llar.

llard m Greix fos del porc: *sagí, *saïm. Les torrades untades amb llard són més gustoses que amb mantega.

llarg, -a 1 adj Que té llargada. Un camí llarg. 2 llargs m pl Llums llargs d’un vehicle. 3 al llarg de loc prep En tota la llargada. Ho van col·locar al llarg de la paret.

llargada [var.: llargària] f Mesura de la longitud d’una superfície. Quant fa de llargada, la sala?

llàstima 1 f Pena. Feia llàstima veure’l en aquell estat. 2 exp Expressa que sap greu. Llàstima que no podràs venir!

llatí m Llengua antiga de la qual es deriven les llengües romàniques.

llauna [var.: *llanda] f 1 Planxa de ferro que va recoberta d’estany. 2 [p. ext.] Recipient de llauna. Una llauna de sardines.

llaurador, llauradora* m i f Persona que cultiva la terra: pagès.

llaurar v intr i tr Treballar el camp amb l’arada.

llautó m Material de color groc fet de coure i zinc.

llavador* m Pica de llavar la roba a mà: safareig.

llavadora* f Màquina de llavar la roba: rentadora.

llavaplats* m Màquina de llavar els plats: rentaplats.

llavar(-se)* v tr i ref Rentar(-se).

llavi m Part carnosa al voltant de l’obertura de la boca.

llavor f Part del fruit d’on naixeran noves plantes.

llavors adv Aleshores. I llavors, què va passar?

llebre f Mamífer semblant al conill però més gros i amb les potes de darrere més llargues.

llebrer m Gos de cos prim i potes llargues utilitzat a les carreres dels canòdroms.

llefiscós, -osa adj Enganxós.

llegenda f Narració fantàstica amb aparença d’històrica. La llegenda del comte Guifre el Pilós i les quatre barres.

llegir v tr i intr Interpretar el significat d’un text escrit. Llegeix el diari cada dia. Llegeix en silenci.

llegum m Fruit de certes plantes, en forma de tavella, dins la qual hi ha les llavors, anomenades també llegums.

llei f Norma dictada per l’autoritat.

lleial adj Fidel. Un amic lleial.

lleialtat f Qualitat de lleial. Confiava en la lleialtat dels amics en aquell moment difícil.

lleig, lletja adj Amb un aspecte que repel·leix. És lleig com un pecat.

lleixiu m Líquid emprat en la neteja.

llençar v tr Llançar, especialment desfer-se d’una cosa. Llença aquests papers a la paperera.

llençol m Cada una de les dues peces de roba que es posa al llit entre el matalàs i la flassada.

llenegar* v intr Fer una patinada damunt d’una superfície: *esvarar, relliscar.

llengua f 1 Òrgan que hi ha dins de la boca. 2 Llenguatge de les persones. Llengua oral. Llengua escrita. 3 Idioma. Llengua pròpia. Llengua estrangera.

llenguado m Peix de cos aplanat: *palaí.

llenguatge m Sistema de signes per comunicar-se, especialment el llenguatge articulat de les persones.

llentia [var.: llentilla] f Planta que fa un llegum comestible, les llenties.

llenya f Parts fetes a trossos de vegetals, aptes per fer foc. Llenya seca. Llenya verda.

llenyataire [var.: *llenyater] m i f Persona que es dedica a fer llenya al bosc.

llenyós, -osa adj Que conté fusta. Els arbres tenen el tronc llenyós.

lleó, lleona m i f Mamífer carnívor africà de pell rogenca.

lleopard m Mamífer carnívor africà de pell grogosa amb clapes negres.

llepar v tr Passar la llengua per una superfície. El gos li llepava la mà.

llépol, -a* adj i m i f Que li agraden les llepolies: llaminer.

llepolia* [gen. en pl.] f Menja dolça de pastisseria: llaminadura.

llesca f Tallada de pa. Una llesca de pa amb oli.

llestesa f Qualitat de llest, de ràpid. Calia actuar amb llestesa.

llest, -a adj 1 D’intel·ligència desperta. Una xica llesta. 2 A punt. Preparats…?, llestos…?, ja!

llet f Líquid segregat per les mamelles, especialment el de certs animals domèstics en tant que aliment. Llet de vaca, de cabra, d’ovella.

lletra f Cada un dels vint-i-sis signes de l’alfabet.

lleu adj No greu, lleuger. Un refredat lleu.

lleuger, -a 1 adj De poc pes. Una maleta lleugera. 2 [usat com a adv] De pressa. Camina lleugera.

lleugerament adv En un grau molt matisat. Un blanc lleugerament rosat.

lleugeresa f 1 Qualitat de lleuger. Salta amb lleugeresa. 2 [fig.] Contestes amb molta lleugeresa.

lleument adv Molt per damunt. El va tocar lleument.

lleure m Temps lliure. Convé distribuir el temps hàbil entre el treball i el lleure.

llevant m Punt per on surt el Sol.

llevataps m Estri amb un punxó caragolat per estirar els taps, tirabuixó.

llevar 1 v tr Separar(-ho) d’una superfície, d’allò amb què està unit. Lleva els llibres que has deixat damunt la cadira. Llevar les escates del peix. 2 llevar-se v ref Alçar-se del llit. A quina hora t’has de llevar, demà?

llevat m Ingredient per fer pujar la pasta: *creixent. Per fer pa, hi cal llevat.

llevat de loc prep Excepte. Hi van anar tots llevat dels de primer curs.

llevataps m Estri amb un punxó caragolat per estirar els taps, tirabuixó.

lli m Planta industrial i teixit fet amb les seves fibres.

llibertat f Absència d’opressió, estat de poder obrar sense traves. Llibertat d’expressió.

llibre m Conjunt de fulls impresos i relligats, d’un cert gruix.

llibreria f 1 Botiga de llibres. 2 Moble per posar-hi llibres.

llibreta f Quadern per escriure-hi. Una llibreta de càlcul.

llibreter, llibretera m i f Persona que té una llibreria.

llicència f Certa mena de permisos. Llicència de caça.

llicenciat, llicenciada f Persona que ha obtingut el títol corresponent a una carrera universitària de segon cicle, com medicina, economia, etc.

lliçó f Ensenyança concreta. Una lliçó de música.

lliga f Competició esportiva. La lliga de futbol.

lligam m Tot allò que uneix. Encara té molts lligams amb la família del poble.

lligar v tr Subjectar amb una corda o similars. Ha lligat la moto amb una cadena.

llima f Eina de polir consistent en una barra de ferro amb estries.

llimar v tr Polir amb la llima.

llimona [var.: *llima f, *llimó m] f Fruit del llimoner.

llimonada f Beguda feta amb suc de llimona.

llimoner [var.: *llimera f] m Arbre de fulla perenne que fa les llimones.

llinatge* m Cognom. Es diu Pérez de segon llinatge.

llindar m Part inferior d’una entrada. Va traspassar el llindar de la porta.

llinya f Fil de la canya de pescar, on va l’ham.

lliri m Planta que fa unes flors allargades, de diferents formes i colors. Lliri d’aigua. Lliri de sant Antoni.

llis, -a adj Sense arrugues, ni bonys, ni ondulacions. Una superfície llisa.

lliscar v intr Moure’s suaument per damunt d’una superfície, dins d’un engranatge, etc. La mampara de la dutxa lliscava bé quan l’obries.

llista f Relació ordenada de coses que tenen algun tret en comú. Una llista dels alumnes de la classe.

llistó m Tira estreta de fusta.

llit 1 m Moble per dormir-hi. Un llit de matrimoni. 2 Lloc per on passa un corrent d’aigua. El llit d’un riu. 3 ficar-se al llit loc verb Anar a dormir. Au, que ja és hora de ficar-se al llit.

llitera f 1 Conjunt de llits posats l’un damunt de l’altre. Els mariners dormen en lliteres. 2 Plataforma amb pals laterals per transportar malalts o ferits.

lliura f 1 Antiga mesura de pes. 2 Moneda de la Gran Bretanya.

lliure adj Que té llibertat. És lliure d’anar allà on vol.

lloc 1 m Indret que situem en l’espai. Vam arribar a un lloc desconegut. Amb ella aniria a qualsevol lloc. Li van demanar el lloc de naixement. Per provar la moto, hauríeu d’anar en un altre lloc més apartat. 2 en lloc de loc prep Substituint. Vam menjar meló en lloc de taronges. 3 tenir lloc loc verb Succeir. I a on van tenir lloc, aquests fets tan terribles?

llogar 1 v tr Agafar en lloguer. Hem llogat un altre magatzem al mateix carrer. 2 llogar(-se) v tr i pron Contractar(-se) per a una feina. Hauran de llogar més gent per collir la fruita. S’ha llogat com a dependent pels caps de setmana.

llogaret [var.: llogarret] m Poble petit. Un llogaret de muntanya.

llogater, llogatera m i f Persona que viu en un habitatge de lloguer: *estatger. A l’àtic hi ha uns nous llogaters.

lloguer m Preu convingut que es paga per fruir d’un habitatge, d’un vehicle, etc. Un pis de lloguer.

llom m 1 [var.: *llomello] Carn de porc de la part del llom. Per segon plat, hi ha llom amb patates. 2 Esquena d’un mamífer. 3 [p. ext.] Esquena d’un llibre.

llombrígol m Cicatriu del cordó umbilical: melic.

llonganissa f Embotit, generalment ample, fet de carn de porc crua i picada.

llop, lloba m i f Mamífer carnívor que viu a muntanya.

llorer [var.: llor, llaurer] m Arbust de fulla perenne molt aromàtic.

lloro m Ocell de bec corbat capaç d’aprendre a dir paraules.

llosa f Pedra plana que té diferents aplicacions. Han cobert el pati amb lloses.

llotja f Compartiment, generalment lateral, d’un teatre amb diversos seients.

lluç 1 m Peix de color gris al dors i platejat al ventre, molt apreciat per menjar. Lluç a la romana. 2 lluç de riu [var.: luci] Peix d’aigua dolça molt apreciat pels pescadors.

llucet m Cria del lluç.

lluent adj Brillant. Una estrella lluent.

lluentor f Qualitat de lluent. Els va encegar la lluentor de tantes joies.

lluir 1 v intr Fer lluentor, brillar. Després del tercer whisky, els ulls li començaven a lluir. 2 [fig.] v tr Es va presentar a la festa lluint un vestit nou de seda.

lluita f Acció de lluitar, com a acció espontània o com a esport. Esports de lluita.

lluitador, -a 1 adj Que té capacitat per lluitar. Una persona lluitadora, que sap plantar cara a les dificultats. 2 m i f Persona que practica la lluita.

lluitar v intr Competir. Van lluitar per superar les dificultats.

llum 1 f Claror. La llum del Sol. 2 m Estri que fa llum. El llum del menjador. Un llum de peu. 3 fer llum loc verb Il·luminar, enfocar. Fes-me llum amb la llanterna, que no m’hi veig.

lluminós, -osa adj Que fa llum. Un astre lluminós.

lluna f Satèl·lit de la Terra. Lluna plena. Lluna nova.

lluny Indica situació molt enllà respecte d’un punt. 1 adv Viuen lluny. Venim de molt lluny. 2 lluny de loc prep La casa era lluny del poble.

llunyà, -ana adj Situat lluny. Una terra llunyana.

llunyania f Qualitat de llunyà. Es veu un punt allà en la llunyania.

local 1 adj Limitat a un lloc concret. L’equip local. 2 m Lloc tancat, construcció de diversa utilització. Necessitaven un local més gran per poder fer totes les activitats programades.

localitat f 1 Població. Van recórrer totes les localitats de la costa. 2 Entrada, seient d’un espectacle. «Esgotades totes les localitats de la sessió de nit».

localitzar v tr Trobar(-ho) en un lloc determinat. Encara no han localitzat els alpinistes perduts.

locomotora f Màquina de tren.

locució f Grup de paraules que fa una funció gramatical. «Fer servir» és una locució verbal que equival al verb «utilitzar».

locutor, locutora m i f Persona que presenta les emissions de ràdio o de televisió.

lògic, -a adj Que té lògica. Un raonament lògic.

lògica f Facultat de raonar, i de fer, amb criteri i amb rigor. Hem d’actuar amb lògica.

lona f Tela forta usada en la confecció de veles.

longitud m Llargada.

lot m Conjunt. Un lot de llibres.

loteria f Joc d’atzar.

lúcid, -a adj Que té les idees clares. Malgrat l’edat, té el cap lúcid.

lúdic, -a adj Referent al joc, a l’esplai. Activitats lúdiques.

lupa f Instrument òptic per veure les coses amb augment.

luxe m Demostració d’una gran riquesa. La sala estava decorada amb luxe.

luxós, -osa adj Que manifesta luxe. Una decoració luxosa.