Notes
[001] Impost que pagaven les comunitats jueves al rei a canvi de seguretat jurídica. [Torna]
[002] El regne de Mallorca comprenia també els comtats de la Cerdanya, el Rosselló i el senyoriu de Montpeller, entre altres territoris, a l’actual sud de França. [Torna]
[003] Els amics, a qualsevol hora. Expressió popular llatina. [Torna]
[004] Estudiós iranià del segle IX dC que va compilar gran quantitat de hadith, pensaments de la tradició profètica de l’islam sunnita. [Torna]
[005] Es tracta d’una ballesta xinesa de repetició o chu-ko-nu. [Torna]
[006] La cantiga 126c constitueix un impressionant document iconogràfic d’aquest mètode d’extracció d’un dard. M’hi he inspirat per descriure l’escena. [Torna]
[007] Muhàmmad al-Nasir, líder polític i espiritual dels almohades. Va rebre el sobrenom d’Amir-al-Mu’minin, l’emir dels creients. Miramamolí és la forma catalanitzada d’aquest títol. Va liderar un exèrcit que pretenia envair Castella l’any 1212. Les seves tropes van ser derrotades per una coalició cristiana a la batalla de Las Navas de Tolosa. [Torna]
[008] El nom àrab de l’obrer entès com a mestre de construcció. [Torna]
[009] Geògraf hispanomusulmà de mitjans del segle XII. Va realitzar la seva obra a la cort del rei Roger II de Sicília. Entre les seves obres destaca la confecció d’una esfera terrestre i un disc de plata, avui perduts, que representaven el món conegut del seu temps. El 1154 va presentar al rei el seu gran mapamundi, la Tabula Rogeriana o Kitab Ruyar, en àrab. L’any 1161 en va fer una ampliació, que va titular Els jardins de la humanitat i l’entreteniment de l’ànima. Tot i que es va inspirar en les fonts erudites clàssiques, especialment en Paul Osorio i Claudi Ptolemeu, el seu mètode de treball era rigorosament científic, basat en l’observació i l’evidència. Va viatjar als llocs que descrivia. En els ports sicilians se sotmetia les tripulacions recentment atracades a sistemàtics qüestionaris sobre el país d’on venien, naturalesa del sòl, vegetació, ètnies, etc. [Torna]
[010] Aquests primitius canons de mà rebien el nom àrab de midfa. [Torna]
[011] Filòsof andalusí (1165-1240). Els mestres sufís l’han considerat com un gran mestre coneixedor de l’essència divina per «experiència espiritual directa», fet que li va comportar el qualificatiu de xaikh Al-Akbar, o el més gran dels mestres. La seva obra és, sobretot, de caràcter gnosticoreligiós; les crítiques a l’enteniment merament extern i àrid de la religió i fins i tot a la filosofia mateixa són abundants en la seva obra. La doctrina d’Ibn-’Arabí abunda en el caràcter absolut de Déu com a unitat suprema, al qual es pot accedir a través únicament del desvetllament, o sigui, de la certificació o conscienciació de la realitat (Haqq) de les coses, reflex de Déu. Amb Ibn-’Arabí, el sufisme aconsegueix el seu desenvolupament més refinat des del punt de vista teòric. [Torna]
[012] Nom d’una de les dinasties que van configurar un regne a l’Índia occidental entre 850 dC i 1334 dC. [Torna]
[013] Un dels noms primitius de la ciutat de Bombai. [Torna]
[014] Metge i filòsof musulmà (980-1037). És considerat la personalitat més important de la medicina àrab i el metge més rellevant de l’edat mitjana. La seva enciclopèdia mèdica, en la seva traducció llatina realitzada a Toledo per Gerard de Cremona amb el nom de Cànon, fou el text bàsic per a l’ensenyament de la medicina a Europa fins al segle XVIII. La seva línia principal d’actuació es basa en la conciliació entre el discurs racional i la religió. Avicenna és especialment rellevant en la història de la filosofia per haver facilitat la lectura d’Aristòtil als escolàstics. [Torna]
[015] Filòsof anglès (1185-1245). Va estudiar i impartir classes a la Universitat de París, on va adquirir gran fama com a professor de teologia. En les seves argumentacions, no solament utilitza la Bíblia com a autoritat, també fa referència a poetes i filòsofs grecs, llatins i musulmans. Se’l considera el creador, junt amb Bonaventura, de l’escola franciscana de París. [Torna]
[016] Teòleg, filòsof, jurista i místic d’origen persa (1058-1111). Va afirmar que els arguments metafísics dels filòsofs no poden passar la prova de la raó i que, per tant, la comprovació de la veritat no pot ser obtinguda per la raó. El seu paper en l’islam ha estat comparat al de sant Agustí en el cristianisme. L’any 1095 va patir una crisi personal que el va portar a abandonar feina i família i es va convertir en un asceta errant, o dervix, que freqüentava cercles sufís. [Torna]
[017] El sufisme, o tassàwwuf en àrab, és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric seguida per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l’amor diví i al cultiu del cor. Aquesta mística té per finalitat última accedir a la «presència» i el coneixement de Déu directament, i no per mitjà de les normes i formulismes establerts per la llei islàmica. Per això l’islam oficial no l’ha encoratjat mai gaire. [Torna]
[018] L’antiga llegua catalana equival a 6.717,6 metres. [Torna]
[019] El Yom Kippur és la celebració més important del calendari jueu (a més del sàbat). El seu propòsit és el penediment i l’expiació del pecat. [Torna]
[020] Psalms, CXXXVI. [Torna]
[021] El fill de Carles d’Anjou. [Torna]
[022] Es tracta de la Vuitena Croada (1270). L’expedició militar, liderada pel rei Lluís IX de França, va constituir un sorollós fracàs. [Torna]
[023] Joiós aquell que trobi la saviesa. Proverbis 3:13. [Torna]
[024] La xilografia és originària de la Xina (segle V dC) i va suposar la mecanització del procés d’impressió. Com a mètode d’impressió sobre tela, els exemples més antics que han sobreviscut a la Xina són anteriors a l’any 220, i a Egipte, del segle VI o VII. L’ukyio-e és el tipus d’impressió japonès més conegut a partir de segells de fusta. Les primeres mostres de xilografia a Occident van ser naips datats al segle XIII. [Torna]
[025] Em refereixo aquí a la segona edició, sens dubte la millor. Considera i lloa en la seva justa mesura el cosmògraf espanyol Alonso de Santa Cruz per les seves importants aportacions a la història de la cartografia. El professor Freiesleben va trobar una còpia en excel·lent estat de l’Islario General de todas las islas del mundo, una de les obres principals del cosmògraf espanyol, a la mapoteca de l’Arxiu General de la Nació, a l’Uruguai. Creu el meu il·lustre col·lega que es tracta d’una còpia de finals del segle XVII. En la meva opinió no pot ser anterior a 1720. Freiesleben, J. Urkunden der früheren Kartographie. Schütze Verlag. Colònia, 2002. [Torna]
[026] Manfred, el rei. [Torna]
[027] Un dels noranta-nou noms d’Al·là. [Torna]
[028] Frani és el nom que les fonts àrabs donaven als croats, majoritàriament francs. En aquest cas es refereix a Carles d’Anjou, que va matar el rei Manfred a la batalla de Benevent (1266) i va participar en la setena croada contra Egipte entre 1248 i 1254. [Torna]