N, n

nàcar. — morf. cast. Nacre, mareperla.

nacarat. — morf. cast. Nacrat.

nacarí. — morf. cast. Nacrat.

nada. — morf. cast. sem. m. No-res; (pron.) res, no res; (adv.) gens, no gens.

nada! — morf. cast. Res!

nada menos. — morf. cast. i loc. No menys, si més no, ni més ni menys, justament, no altra cosa, no altre que, no altre sinó, no altrament. Algú, erradament, ho tradueix per no res menys.

nalga. — morf. cast. Natja, anca.

nano. — vulg. Vailet, nen, criatura, menut, marrec // La mainada, canalla, quitxalla (no: els nanos).

naranjada. — morf. cast. Taronjada.

naranjas de la Xina! — morf. cast. m. Demà m’afaitaràs!, ara li fan el mànec!, sant Pere era bon home.

nardo. — morf. cast. Nard, vara de Jessè.

narigut. — morf. cast. Nassut.

nasal. — pros. i ort. Nasal.

navaja. — morf. cast. Navalla, raor.

navarro. — morf. cast. Navarrès.

navidenyo. — morf. cast. Nadalenc.

navier. — morf. cast. Navilier.

navio. — morf. cast. Navili, nau.

Nazaret. — morf. cast. Natzaret.

neblina. — morf. cast. Boira, boirassa.

netedat. — morf. cast. Niciesa, bestiesa, bajanada.

negociant, negocianta. — Negociant (m. i f.).

negrito. — morf. cast. Negret, negre.

Neron. — morf. cast. Neró.

nervut. — morf. cast. Nerviüt.

net/a, nets/netes (en el sentit de parentiu). — pros. ort. i sem. Nét/a; néts; nétes (subs.). Correcte com a adjectiu contrari de brut.

neteixar. — pros. Netejar.

neumàtic. — ort. Pneumàtic.

neurític. — sem. Neuròtic.

neuròtrop. — sem. Neurotròfic.

n’hi havia horrors. — morf. cast. N’hi havia molt/s.

ni de miracle. — morf. cast. m. Ni per remei.

ni fu ni fa. — morf. cast. Ni fa ni fum.

ni jota. — morf. cast. Ni un borrall.

ni molt menys, ni molt menys. — morf. cast. i loc. Ni de bon tros, ni de molt, amb molt.

ni parlar del peluquín. — morf. cast. m. Demà m’afaitaràs, ara li fan el mànec, nyècalis!, i un nap!

ni pel forro. — morf. cast. m. Ni pel damunt (significant desconeixença d’una matèria, etc.).

ni per un moment. — sint. Ni un moment.

ni pisca. — morf. cast. Ni gota, ni mica, ni poc ni gens, no gens.

ni siquiera, ni tan siquiera. — morf. cast. m. Ni tan sols, ni tan solament.

ni tant ni tan poc, ni tanto ni tan calvo. — morf. cast. m. Entre el poc i el massa, entre poc i massa.

nilon. — morf. cast. Niló. Ex.: Mitjons de niló.

ningú no dóna cops de franc. — morf. cat. calc. Ningú no fa res per res.

ningun/a. — morf. cast. Cap.

nit (referint-se a les primeres hores després de la posta del sol). — sem. Vespre, capvespre, hora baixa, en tardejar. Ex.: Les vuit del vespre.

ninxo. — morf. cast. Nínxol.

ninyera. — morf. cast. Mainadera.

niuar. — f. der. Niar.

Ninyo Jesús. — morf. cast. Infant Jesús, Jesuset, nen Jesús.

no + infinitiu (en sentit imperatiu). Ex.: No subjectar les portes! — morf. cast. No + imperatiu. Ex.: No subjecteu les portes!

no? — morf. cast. Oi?, veritat?

no aclarar-se. — morf. cast. No entendre-s’hi.

no anar per les branques. — morf. cast. m. Anar al gra, passar via, fer via.

no apoiar-se a les portes. — morf. cast. m. No us recolzeu a les portes.

no apreteu! — morf. cast. m. No empenyeu!

no avenir-se a raons. — morf. cast. m. No entendre’s de raons.

no cal dir que (…estem plenament d’acord). — sint. No cal dir com …estem plenament d’acord (en sentit ponderatiu).

no distreure el conductor. — morf. cast. No distragueu el conductor.

no dir aquesta boca és meva. — morf. cast. cinc. No badar boca.

no doblar, no doblegar la targeta. — morf. cast. m. i sint. No doblegueu la targeta.

no donar a l’abast. — sint. No donar l’abast.

no em vinguis amb qüentos. — morf. cast. m. No em vinguis amb històries (o romanços, orgues, brocs).

no en trauràs pas res en clar (o en net). — morf. cat. calc. No treure’n l’aigua clara, no acabar-ne res, no podràs aclarir res.

no era bo ni res (cast.: no era bueno ni nada). — morf. cast. m. No era poc bo, era per a sucar-hi els dits.

no es farà… en els meus dies. — morf. cat. calc. No es farà pas… mentre aquests ulls ho puguin veure.

no està mal. — morf. cast. No està malament, és passador.

no estar en els seus cabals. — morf. cast. m. Ésser tocat del cap (o de l’ala, del bolet).

no et donarà temps de fer-ho. — morf. cast. m. No tindràs pas temps de fer-ho.

no faltava més. — morf. cast. m. Només caldria, només faltaria, no caldria sinó, bona fóra que.

no haver sentit les campanes (fig.). — morf. cast. m. Venir de l’hort.

no hi ha de què (contestant a un «gràcies»). — morf. cast. m. De res, no s’ho val, no té importància, no cal, no les mereixo («de res» no l’admet tothom).

no hi ha que dubtar-ho, no hi ha de què dubtar/-ne. — morf. cast. m. No podem dubtar-ne, no cal dubtar-ne, no estigueu en dubte, no cal que en parlem més, estigueu-ne segurs, és ben cert, no en dubteu, no en podeu pas dubtar.

no importar, no valer un bledo. — morf. cast. m. No valer la pena, no valer res.

no m’aclaro. — morf. cast. m. No m’hi entenc, no m’hi puc aclarir, no me’n surto.

no menys. — sem. No res menys.

no necessitar andadors, caminadors. — morf. cast. m. Poder anar sol, saber anar sol.

no passi cuidado. — morf. cast. m. No tingui por.

no pega. — morf. cast. m. No lliga, no escau, no és escaient, no hi diu, no s’hi adiu.

no perdre de vista. — morf. cast. m. No perdre d’ull.

no poder tragar. — morf. cast. m. No poder dragar, no passar del coll (per antipatia) i fig.: No poder-lo veure.

no res menys. — sem. Tanmateix, no obstant això, això no obstant, amb tot, nogensmenys, malgrat tot, a pesar de, així i tot // No menys (cast.: nada menos). Correcte en el sentit de: així mateix, igualment, també.

no saps? — sint. Que no saps?

no sé quins són (volent dir quines persones són). — morf. cast. m. pl. err. No sé qui són.

no ser de recibo. — morf. cast. No poder-ho acceptar, no ésser conforme.

no s’invita particularment. — sint. No s’hi invita particularment.

no té gaire pesquis. — morf. cast. m. No despenja de molt amunt.

no tenir calma ni assossec. — morf. cast. m. No tenir punt ni filera, no descansar de cap manera, estar intranquil, desficiat.

no tenir desperdici. — morf. cast. m. Ser (haver-n’hi) per a sucar-hi pa, per a llogar-hi cadires.

no tenir res que fer. — sint. No tenir res a fer.

no valer un pito. — morf. cast. m. No valer un nap.

nogal. — morf. cast. Noguer, noguera.

nombradia. — morf. cast. Anomenada.

nombrament. — morf. cast. i anal. Nomenament.

nombrar. — morf. cast. Anomenar (designar pel nom) // Nomenar (designar per a un càrrec).

nomenar. — sem. Anomenar, referir-se, fer esment, dir el nom (cast. nombrar). Correcte en el sentit de designar o elegir per a un càrrec.

non. — morf. cast. Senar, imparell.

nonyeries. — morf. cast. Feta o dita pròpia d’un nyau-nyau (apocat o espantadís).

nòria. — morf. cast. Sínia.

nort. — morf. cast. i ort. Nord.

nos (pron. pers. fort; plural majestàtic). — pros. ort. i sem. Nós, nòs (en l’expressió «nòs amb nòs», tots sols). Correcte com a pron. pers. feble. Ex.: Déu nos en guard!

nota aclaratòria. — morf. cast. Nota a afegir, a inserir, nota aclaridora, aclariment.

notxebuena. — morf. cast. Nit de Nadal.

novalidesa (subs.). — ort. No-validesa.

novato. — morf. cast. Novençà, passerell.

novela. — morf. cast. pros i ort. Novel·la.

novillo. — morf. cast. Vedell, jònec, bou jove.

nucle. — morf. cast. Nucli.

nula. — pros. i ort. Nul·la.

número. — sem. Nombre (quantitat). Correcte en el sentit de cada un dels elements d’una sèrie numerada; cada aparició d’una aparició periòdica; cada exhibició de les que integren un espectacle variat.

número primo. — morf. cast. Nombre primer.

número quebrat. — morf. cast. m. Nombre trencat.

nusar. — f. der. Nuar.

nusos (adj.). — sem. Nus (despullats).

nutrir. — morf. cast. Nodrir.

nuvi–núvia. — sem. El qui té relacions: promès, xicot, festejador (o femení). Correcte en el sentit de persona casada en aquell dia o en viatge de noces o que és a punt de casar-se.

nyinyera, ninyera. — morf. cast. Mainadera.

nyinyol. — idi. Llinyol.