D, d

dàdiva. — morf. cast. Do, present.

dadivós. — morf. cast. Generós, liberal.

dale! — morf. cast. Tornem-hi!, encara!

dale que te pego. — morf. cast. Cop de, vinga.

d’alto copete, gent de pro. — morf. cast. m. Gent grossa, gent d’upa (distingida, d’importància, de l’aristocràcia), senyor dels grossos.

d’altra manera. — morf. cast. m. Altrament, d’una altra manera.

damascat. — morf. cast. Adomassat.

damisela. — pros. i ort. Damisel·la.

dança. — ort. Dansa.

d’aquí… (dos dies). — sint. D’aquí a… (dos dies).

dar al traste. — morf. cast. Trabucar, malbaratar, destruir.

dardo. — morf. cast. Dard, dardell.

dato. — morf. cast. Dada, clarícia.

davasall. — ort. Devessall, devessell.

de acuerdo. — morf. cast. i loc. D’acord.

de balde, de gratis, de mòmio. — morf. cast. De franc, d’arròs, de gorra, gratuïtament, gratis.

de bon fuste. — morf. cast. m. De bona mena, de bona fusta.

de bon talante, talant, tarannà. — morf. cast. m. De bona lluna, de filis.

de bones a primeres. — morf. cast. m. De bell antuvi.

de bote en bote. — morf. cast. De gom a gom, ple a vessar, ple com un ou.

de cabo a rabo. — morf. cast. De cap a cap.

de canto. — morf. cast. De cantell.

de capa caïda, caiguda. — morf. cast. m. A mal borràs, de mal borràs, de cul per terra.

de carretilla. — morf. cast. De cor, de memòria, de carrera.

de compte i risc d’un. — morf. cast. calc. Sota la responsabilitat d’un.

de, en cuclilles. — morf. cast. A la gatzoneta; ajupit (no tan exacte).

de cuidado, ser de cuidado. — morf. cast. Perillós, greu, d’importància.

de cupo. — morf. cast. De repartiment.

de golpe i porrasso. — morf. cast. De cop i volta, tot d’una, tot d’un plegat, de sobte.

de lance. — morf. cast. De segona mà, venturer.

de l’ordre de. — morf. cast. m. Aproximadament, al voltant.

de mal talante, talant. — morf. cast. m. De mala lluna, de futris.

de mil amores. — morf. cast. Amb molt de gust, a mans besades, a bodes em convides.

de nada, de res, no hi ha de què (contestant a un «Gràcies»). — morf. cast. m. No s’ho val, no té importància, no cal, no les mereixo. (Alguns admeten «de res»).

de nyigui-nyac. — idi. De nyigui-nyogui.

de órdago. — morf. cast. Fora de mida, espaterrant.

de pacotilla. — morf. cast. De fira, d’estar per casa.

de par en par. — morf. cast. De bat a bat.

de passo, de pas. — morf. cast. De passada // Passa de.

de pel darrere. — morf. cast. De part d’arrere, per darrere, des del darrere.

de perilla, de perilles, al pelo. — morf. cast. Al pèl, que ni pintat, a propòsit, con l’anell al dit, a tomb, oportú, de primera.

de peu, de peu dret. — sint. A peu dret, dret, dempeus.

de planton. — morf. cast. Palplantat, d’espera, espera que esperaràs.

de poc o mal fuste. — morf. cast. m. De poca importància, de nyigui-nyogui, de pa sucat amb oli.

de precís. — morf. cast. De necessitat. Recordem el sentit català de precís.

de pressa i corrents. — morf. cast. m. A corre-cuita.

de prompte. — morf. cast. m. De sobte, tot d’una, d’improvís, de cop.

de punta en blanc. — morf. cast. m. En blanc.

de puntilles. — morf. cast. De puntetes.

de quan en quan. — morf. cast. m. De tant en tant, adesiara, de tard en tard, ara i adés.

de què. — sint. Que (omissió de la preposició de davant la conjunció que). Correcte si el «què» és un relatiu fort o un interrogatiu. Ex.: Tinc por que faré tard (no: de què faré tard).

de quita i pon. — morf. cast. Llevadís, de posa i treu, de treure i posar.

de raiadillo. — morf. cast. De vions.

de remate. — morf. cast. Finalment, de rematada, al capdamunt.

de repeló. — morf. cast. D’arrapa i fuig.

de repent. — morf. cast. De sobte, de cop i volta, tot d’una, tot d’un plegat, de bursada, en sec.

de repuesto. — morf. cast. De recanvi, de reserva; rebost (prevenció de comestibles).

de retxasso. — morf. cast. De retop, de rebot, de retruc.

de retxupete. — morf. cast. i pros. D’allò més bo, per llepar-se’n els dits.

de rissa. — morf. cast. De riure.

de rodilles. — morf. cast. De genollons, agenollat.

de sopeton. — morf. cast. De sobte, de sobtada, de cop, tot de cop, tot d’una, tot d’un plegat, d’improvís, impensadament.

de totes prendes. — morf. cast. m. De molt bones qualitats.

de tots modos. — morf. cast. m. De totes maneres, sigui com sigui, costi el que costi, així i tot, tanmateix.

de trapillo. — morf. cast. D’anar per casa.

de tretxo en tretxo, de tros en tros, a tretxos. — morf. cast. m. De trast en trast, de tant en tant.

de venda. — sint. En venda.

dean, decà. — morf. cast. Degà.

debatin. — morf. cast. Debatre.

debe. — morf. cast. Deute, càrrec, dèbit (termes d’administració).

debe i haver. — morf. cast. Dèbit i haver.

deber. — morf. cast. (vegeu deure) // m. Deure, treball, tasca, obligació. Ex.: Fer els deures de classe.

decano. — morf. cast. Degà.

deceni. — morf. cast. Decenni, dècada.

decepcionar. — morf. cast. Decebre.

decígram. — pros. i ort. Decigram.

dècimoctau. — morf. cast. Divuitè.

dècimonon. — morf. cast. Dinovè.

dècimoquart. — morf. cast. Catorzè.

dècimoquint. — morf. cast. Quinzè.

dècimosèptim. — morf. cast. Dissetè.

dècimosext. — morf. cast. Setzè.

dècimoterç. — morf. cast. Tretzè.

decoro. — morf. cast. Decòrum.

deglutació. — morf. cast. Deglutició, deglució.

degollader. — morf. cast. Degollador, escorxador, escorxa-ròsses.

degollina. — morf. cast. Degolladissa.

degut a (en començament d’oració). — morf. cast. A causa de, per raó de, per, per la raó que, per motiu de.

degut a això. — morf. cast. m. A causa d’això, per raó d’això, per aquest motiu.

dehesa. — morf. cast. Devesa.

deixar anar un jurament. — morf. cast. m. Engegar un jurament.

deixar penjat. — morf. cast. m. Deixar a l’estacada, embarcar-se i deixar en terra (en el sentit d’abandonar en un perill, etc.).

deixar-se de cuentos, qüentos. — morf. cast. m. Deixar-se de romanços, de brocs, de raons, d’històries.

del mal al menos, al menys. — morf. cast. m. Encara bé, encara encara, encara sort.

del pròxim (prójimo). — morf. cast. m. D’altri.

delanter. — morf. cast. Davanter. Ex.: Davanter centre.

delantera. — morf. cast. Davantera.

deleitar. — morf. cast. Delectar, delitar.

delesnable. — morf. cast. Frèvol, fonedís, de mira’m i no em toquis // Relliscós.

deletrejar. — morf. cast. i anal. Confegir, lletrejar.

delfín, delfí. — morf. cast. Dofí (animal marí). Delfí és el fill gran del rei de França.

delfín. — morf. cast. Delfí (fill gran del rei de França; nom propi d’home).

demacrar-se. — morf. cast. Amagrir-se, acanyar-se.

demanar peres a l’olmo. — morf. m. Demanar la lluna en un cove.

demà-passat. — ort. Demà passat.

demarré. — morf. gal. Engegador.

dematí. — idi. De matí, de matinada.

demés (adj.). — morf. cast. Tots (o totes) altres, tots, qualssevol.

demés (els demés…). — sem. Altres (els, les… altres).

demudat. — morf. cast. Trasmudat, transportat.

d’ençà (Ex.: d’ençà aquell dia). — sint. D’ençà de. Ex.: D’ençà d’aquell dia, d’aquell dia ençà.

dengós. — morf. cast. Melindrós.

dentellada. — morf. cast. Mossegada, dentegada, dentada.

dentífric. — morf. cast. Dentifrici.

deparar. — morf. cast. Subministrar, fornir, proporcionar.

depassar. — morf. cast. Sobrepassar, ultrapassar // Avançar.

depenent (com adj. i subs.). — sem. Dependent. Correcte només com a gerundi de dependre.

deport. — sem. Esport. Correcte en el sentit general d’esbarjo.

depòsit. — morf. cast. Dipòsit.

depositar. — morf. cast. Dipositar.

depressa. — ort. De pressa.

derramament. — morf. cast. Vessament, escampament, escampall.

derramar. — morf. cast. i sem. Vessar, escampar // Derramar (repartir entre persones una contribució). En un altre sentit castellà no és correcte.

derrame. — morf. cast. Vessament, vessada // Minvell.

derredor. — idi. Entorn, voltant, contorn.

derribar. — morf. cast. Enderrocar, abatre, aterrar, derruir.

derribo. — morf. cast. Enderroc, derroc, enderrocament, derrocament, aterrament.

derritir. — morf. cast. Fondre, desfer.

derrotxador. — morf. cast. Malbaratador, malversador.

derrotxar. — morf. cast. Malbaratar, malversar.

derrotxe. — morf. cast. Devessall (profusió de paraules, flors, etc.) // Malbarat, malbaratament, balafiament (dilapidació de béns).

des d’allà estant. — sint. D’allà estant, des d’allà.

des de que. — sint. Des que, d’ençà que.

des del moment que. — morf. cast. m. Del moment que. Correcte: des del primer moment.

des del punt de vista. — sint. Del punt de vista.

desabriment. — morf. cast. Duresa, eixutor, fador.

desabrotxar. — morf. cast. Descordar, desbotonar.

desacato. — morf. cast. Desacatament.

desacert. — morf. cast. Desencert, malencert.

desacertar. — morf. cast. Desencertar, malencertar.

desacostumbrar. — morf. cast. Desacostumar.

desafio. — morf. cast. Duel // Desafiament.

desaforar-se. — morf. cast. Excedir-se, descompondre’s.

desagrado. — morf. cast. Desgrat, desplaer.

desagravi. — morf. cast. Desgreuge, desagreujament.

desagraviar. — morf. cast. Desagreujar.

desagüe, desaigüe. — morf. cast. Desguàs.

desahogar. — morf. cast. Desfogar, esbravar.

desahogar-se. — morf. cast. Desfogar-se, esbravar-se.

desahogat. — morf. cast. Esbarjós, desembarassat (d’una habitació, etc.) // Folgat, benestant (situació econòmica).

desahogo. — morf. cast. Desfogament, esbravament. // Desembaràs // Esplai, esbargiment.

desahuci, desauci. — morf. cast. Comiat, desnonament.

desahuciar, desauciar. — morf. cast. Desnonar, donar comiat (notificar rompiment de contracte), acomiadar // Desenganyar, desemparar (llevar esperança), desesperançar.

desaigua. — f. deriv. Desguàs, eixidiu. Ex.: L’eixidiu d’una aigüera.

desairar. — morf. cast. Desatendre, desestimar, menystenir.

desairat (adj.). — morf. cast. Desairós.

desaire. — morf. cast. Desatenció, menyspreu, rebuf, miquel.

desemparar. — ort. Desemparar.

desemparo. — morf. cast. Desemparança, desemparament, abandó.

desànim. — morf. cast. Descoratjament, desengany // Deixament.

desapacible. — morf. cast. Desagradable.

desapego. — morf. cast. Desmenjament, indiferència.

desarme. — morf. cast. Desarmament.

desarraigar. — morf. cast. Desarrelar.

desarrollar. — morf. cast. Desenrotllar, desenvolupar // Descargolar.

desarrollo, desenrotllo. — morf. cast. Desenrotllament, desenvolupament, desplegament // Creixença.

desasseat. — morf. cast. Desendreçat.

desassosego. — morf. cast. Neguit, ànsia, desassossec, desfici.

desatascar. — morf. cast. Desembussar, desencallar.

desatí, desafino. — morf. cast. Disbarat, despropòsit, desencert, follia, atzagaiada.

desbarajuste. — morf. cast. Desgavell, desballestament, desori.

desbocar. — morf. cast. Esbrocar, esbroquellar, esbrocalar.

desbravar. — sem. Esbravar-se.

descabellat. — morf. cast. Desgavellat, absurd, desballestat. Correcte en altres sentits.

descalabrar. — morf. cast. Esgalabrar.

descampat. — morf. cast. Despoblat.

descansillo. — morf. cast. Replà.

descarga. — morf. cast. Descàrrega.

descaro. — morf. cast. Desvergonyiment, descaradura.

descarriar. — morf. cast. Esgarriar, desencaminar.

descifrar. — morf. cast. Desxifrar.

descocat. — morf. cast. Desvergonyit, descarat.

descolgar. — morf. cast. Despenjar. Correcte significant desenterrar.

descolgar l’abric. — morf. cast. m. Despenjar l’abric.

descollar. — morf. cast. Sobresortir, excel·lir.

desconegut (subs.). — morf. cast. Inconegut.

descontent (subs.). — morf. cast. m. Descontentament, descontentació. Correcte com a adj.: Malcontent, despagat.

descuidar (en el sentit de no tenir cura). — morf. cast. Negligir, abandonar, descarar. Correcte en el sentit de deixar-se una cosa per oblit.

descuidat/ada (adj.). — morf. cast. i anal. Descurós, negligent // Descurat. Coromines l’admet en el sentit de deixar de fer, deixar-se per oblit.

desde. — morf. cast. ort. Des de.

desde, des de luego. — morf. cast. i loc. Sens dubte, és clar, no cal dir-ho, naturalment, certament, i tant!, com hi ha Déu!, bé prou que, pla bé, prou, no cal que, oidà, per descomptat.

desditxa. — morf. cast. Infeliç, dissortat.

desdoro. — morf. cast. Detriment, deslluïment, taca.

deseguit, deseguida. — ort. De seguida.

desembarcader. — morf. cast. Desembarcador.

desembols. — morf. cast. Desembós.

desembolsar. — morf. cast. Desembossar, desembutxacar.

desembutxar. — morf. cast. Desbotar, desempatxar // Descabdellar, desembussar.

desemparo. — morf. cast. Desemparament.

desempenyar. — morf. cast. Complir (el deure) // Executar (un paper) // Exercir (una professió) // Desempenyorar (alliberar una penyora).

desempleu. — morf. cast. Desocupació, oci forçat, aturament.

desenfado. — morf. cast. Deseiximent.

desenfrè, desenfreno. — morf. cast. Desenfrenament.

desengrassar. — morf. cast. Desgreixar, desengreixar.

desenroscar. — morf. cast. Descollar, descargolar.

desentranyar. — morf. cast. Esbrinar.

desespero. — morf. cast. Desesper, desesperació, desesperança.

desetxar. — morf. cast. Rebutjar, refusar // Llençar, arraconar.

desetxo. — morf. cast. Rebuig, deixalla, rebrec, desferra // Triadores.

desfagis. — pros. i ort. idi. Desfacis.

desfallèixer. — morf. cast. i anal. Defallir.

desfasatge. — idi. Desfasament.

desfatxatés. — morf. cast. Desvergonyiment.

desfile. — morf. cast. Desfilada, parada.

desganyitar-se. — morf. cast. Esgargamellar-se, escarcanyar-se, esgolar-se, escridar-se, escridassar.

desgarbat. — morf. cast. Malforjat, malairós.

desgarrament. — morf. cast. i anal. Esquinçada, esquinçament, estripada, esparracament.

desgarrat. — morf. cast. Esqueixat, descordat.

desglós. — morf. cast. m. Desglossament.

desgravament. — morf. cast. Desgravació.

desgrenyar. — morf. cast. Despentinar, escabellar, escabellonar.

desguassar (una nau). — sem. Desballestar, desguarnir, desarborar. Correcte en el sentit de treure (trans.) l’aigua d’un lloc on està empantanada; i (intrans.) en el sentit de desembocar.

deshauciar. — morf. cast. Desnonar, acomiadar // Relinquir.

desheredar. — morf. cast. Desheretar.

deshonestitat. — morf. cast. Deshonestedat.

desídia — sem. Incúria. Coincideixen en un sentit.

desinvolt. — morf. cast. pros. i ort. Desimbolt.

desitx. — ort. Desig.

desleal. — morf. cast. Deslleial.

deslealtat. — morf. cast. Deslleialtat.

deslindar, desllindar. — morf. cast. Fitar, termenar (un terreny) // Distingir, separar, destriar (coses diverses).

deslís. — morf. cast. Relliscada, caiguda.

deslumbrador, deslumbrant. — morf. cast. Enlluernador.

deslumbrar. — morf. cast. Enlluernar.

desmandar-se. — morf. cast. Proppassar-se, excedir-se.

desmedit. — morf. cast. Desmesurat.

desmenussar. — morf. cast. Esmicolar, esmicar, esbocinar, capolar, engrunar // Concassar // Trinxar // Espoltrir-se, esmico-lar-se, esmicar-se, esbocinar-se, capolar-se.

desmont. — morf. cast. Desmunt.

desmontar. — morf. cast. i ort. Desmuntar, desfer // Descavalcar.

desmoronar-se. — morf. cast. Esllavissar-se, engrunar-se, enrunar-se, ensorrar-se, ensulsiar-se, desfer-se.

desniuar. — idi. Desniar.

desnú. — morf. cast. Nu, despullat.

despaig. — ort. Despatx.

despampanant. — morf. cast. Desconcertant, esbalaïdor, espaterrant.

desparpajo. — morf. cast. Desimboltura, desembaràs, desempallegament.

desparramar. — morf. cast. Escampar, esbarriar.

d’espatlles (caure d’espatlles…). — morf. cast. D’esquena (caure d’esquena…). Correcte en el sentit del castellà «hombro»: arronsament d’espatlles, ample d’espatlles…

despatxurrar. — morf. cast. Aixafar, masegar.

despedida. — morf. cast. Comiat, adéus, departença // Llançament.

despedir. — morf. cast. Acomiadar. Ex.: L’han acomiadat a l’estació. // Despatxar, donar comiat, donar la llauna. Ex.: L’han despatxat de la fàbrica.

despedir olor. — morf. cast. Exhalar olor.

despedir reflexos. — morf. cast. Llançar reflexos.

despedir-se. — morf. cast. Prendre comiat, acomiadar-se.

despegar. — morf. cast. Desenganxar, desaferrar // Desagafar // Aviar, donar sortida.

despegar-se. — morf. cast. Desenganxar-se, desprendre’s // Desfer-se // Aviar-se, encaminar-se.

despegeu! — morf. cast. m. Aparteu-vos!, deixeu pas!, a escampar la boira!, circuleu!, vinga!, etc.

despejar. — morf. cast. Desembarassar, desocupar // Esbargir, es-boirar, asserenar // Resoldre, ultimar, liquidar, concloure // Separar, aïllar (una incògnita) // Obrir (una síquia, una trinxera, un vall, una rasa).

despejar-se. — morf. cast. Desemboirar-se // Eixorivir-se.

despejat (adj.). — morf. cast. Desimbolt, eixerit, deseixit // Aclarit, asserenat, esbargit, desemboirat, estritllat (el temps, el cel, etc.) // Esbargit, desencaparrat. Ex.: Un cap esbargit amb una aspirina. // Airejat, clar, airós, ampli, desembarassat (situació d’un local, casa, etc.).

despejo. — morf. cast. Deseiximent // Talent.

despendre (en el sentit de desenganxar). — sem. Desprendre. Correcte en el sentit de fer una despesa.

despensa. — morf. cast. Rebost.

despenser. — morf. cast. Reboster.

desperdici. — morf. cast. Rebuig, deixies, deixalles, desferra // Malbaratament.

desperdigar. — morf. cast. Escampar, desunir.

despido. — morf. cast. Comiat // Acomiadament.

despiedat (adj.). — morf. cast. Despietat.

despilfarrar. — morf. cast. Malversar, balafiar // Malbaratar.

despotricar. — morf. cast. Malparlar, xerrar.

despreci. — morf. cast. Menyspreu, menyspreament, desdeny.

despreciable. — morf. cast. Menyspreable.

despreciar. — morf. cast. Menysprear.

desprendiment. — morf. cast. i anal. Despreniment, deseiximent // Liberalitat, generositat, desinterès // Ensulsida, ensulsiada, esllavissada (de terres).

desprovist. — morf. cast. Desproveït.

después. — morf. cast. Després, aprés.

desquartisament. — morf. cast. Esquarterament.

desquartisar — morf. cast. Esquarterar.

desquiciament. — morf. cast. Desgavell, desconcert.

desquitar. — morf. cast. Rescabalar // Revenjar.

desquite. — morf. cast. Revenja.

destartalat. — morf. cast. Desguarnit, esbalandrat, desmantellat.

desterro. — morf. cast. Exili, desterrament.

destí (en sentit de funció encomanada a algú o de lloc on és enviat). — sem. Càrrec, plaça, col·locació, destinació. Correcte en el sentit de fat, sort fatal…

destilar. — pros. i ort. Destil·lar.

destino. — morf. cast. Destí // Destinació // Càrrec, col·locació.

destornillador. — morf. cast. Tornavís, descargolador.

destornillar. — morf. cast. Descargolar, descollar, desenroscar.

destornillar-se. — morf. cast. Descargolar-se.

destornillar-se (de riure). — morf. cast. m. Morir-se (de riure), rebentar-se (de riure), cargolar-se (de riure).

destornillat. — morf. cast. Descargolat, descollat.

d’estranjis. — morf. cast. D’amagatotis, d’amagatons.

destripar. — morf. cast. Escorxar // Estripar, esbudellar, desbudellar.

destroçar. — ort. Destrossar.

desvaloritzar. — morf. cast. i anal. Desvalorar.

desvan. — morf. cast. Golfa, sostremort.

desvanèixer. — morf. cast. i anal. Esvanir.

desvio (subs.) — morf. cast. Desviació, desviament, marrada // Apartament, allunyament.

desviure’s. — morf. cast. m. Maldar, escarrassar-se.

detallar. — morf. cast. Vendre a la menuda. Correcte: Fer veure els detalls.

detentador. — morf. cast. Detentor.

detentar. — morf. cast. Retenir, detenir. Correcte en el sentit de retenir algú, sense dret, alguna cosa que no li pertany.

detràs. — morf. cast. Darrere.

Deu. — pros. i ort. Déu (cast.: Dios).

Déu mitjançant. — morf. cast. m. Mitjançant Déu, ajudant Déu, si Déu vol (…ho vol).

deudor. — morf. cast. Deutor.

deure (subs. treball dels escolars). — sem. Exercici, tasca, treball. Correcte significant obligació moral.

deure (verb indicant obligació). — sem. Haver de, cal que… Correcte en el sentit de probabilitat. Ex.: Quina hora deu ser?

deute, deuda (la). — morf. cast. m. i gèn. El deute.

devaluació. — f. der. Depreciació, desvaloració.

devaluar. — f. der. Desvalorar.

devant. — ort. Davant.

devantal. — ort. Davantal.

devengar. — morf. cast. Reportar, guanyar, donar, produir, acreditar.

devenir. — morf. gal. Esdevenir, tornar-se.

dia a dia. — sint. De dia en dia.

diablura. — morf. cast. Diableria, endiabladura, endimoniadura, entremaliadura, malifeta.

diàcon. — morf. cast. Diaca.

diàmetro. — morf. cast. Diàmetre.

diestro. — morf. cast. Destre (Maldestre: mancat de destresa).

diferentes. — pl. err. en f. Diferents.

difundir. — morf. cast. Difondre.

dignar-se (posar). — sint. Dignar-se a (posar).

dije. — morf. cast. Penjoll.

diluvio. — morf. cast. Diluvi.

d’immediat. — morf. cast. m. Tot seguit, de continent, ara mateix.

dimontris! — idi. Diantre!, dimoni!, renoi!, com hi ha món!

d’imprevist. — sint. D’improvís, inesperadament, de cop i volta.

dingú. — pros. i ort. idi. Ningú.

dintell. — morf. cast. Llinda.

dinyar-la. — vulg. Fer l’ànec, morir.

diòcesis. — morf. cast. Diòcesi (pl.: les diòcesis).

Dionissio. — morf. cast. Dionís.

diossa. — morf. cast. Deessa, dea.

diptong. — morf. cast. Diftong.

dir que nones. — morf. m. Dir que no i prou, dir no i llestos.

direcció (en el sentit de lloc on hom viu). — sem. Adreça, domicili, residència… Correcte en altres sentits com trajectòria, orientació, guia, etc.

disciplina (instrument de penitència). — morf. cast. Deixuplines. Correcte en tot altre cas.

disco. — morf. cast. Disc.

discurrir. — morf. cast. Discórrer.

discusió. — pros. i ort. Discussió.

disfràs. — morf. cast. Disfressa.

disfrassar. — ort. Disfressar.

disfrutar. — morf. cast. Gaudir, fruir.

disimetria. — pros. i ort. Dissimetria.

dislocar. — morf. cast. Desllorigar.

disloque. — morf. cast. Extrem // Bogeria, desori.

disoldre. — pros. i ort. Dissoldre.

disolució. — pros. i ort. Dissolució.

dispar (m.). — morf. cast. m. Tret // adj.: Desigual, diferent.

dissimulo. — morf. cast. Dissimulació.

distingo. — morf. cast. Distinguo.

distinguir. — morf. cast. Distingir.

ditxa. — morf. cast. Sort, benaurança, joia, felicitat.

ditxo. — morf. cast. Dita.

ditxós. — morf. cast. Feliç, sortós, benaurat // Maleït, dimoni de, carat de.

dividendo. — morf. cast. Dividend.

divisar. — morf. cast. Albirar, entreveure, afigurar, destriar, distingir.

divulgativa. — idi. Divulgadora.

doblar (en el sentit de torçar). — sem. Doblegar. Correcte en el sentit de duplicar.

doblon. — morf. cast. Doblar (moneda).

dogall. — pros. i ort. Dogal.

d’oïdes. — morf. cast. m. De sentir-ho anomenar, de sentir-ne parlar, de nom, de fama, de sentir-ho dir.

dolçura. — morf. cast. Dolçor, dolcesa.

doldre (dolor físic). — sem. Fer mal, tenir mal. Ex.: Em fa mal el cap, tinc mal de cap… Correcte en el sentit de saber greu, sentir…

dolència. — morf. cast. Malaltia // Dolença.

doler-se. — morf. cast. Doldre’s.

Dolores. — morf. cast. Dolors.

dolo (engany, frau). — sem. Dol.

doma. — morf. cast. Domadora.

dominica (en el sentit de diumenge). — pros. Domínica. Correcte en el sentit de religiosa de l’orde dominicà.

don. — morf. cast. En, senyor, el senyor.

dona, dones. — pros. ort. i sem. Dóna, dónes (del verb donar). Correcte en un altre sentit.

dona gust de veure. — morf. cast. m. Fa goig, fa feliç de veure.

donaire. — morf. cast. Gentilesa, gallardia.

donar abast. — calc. cast. Donar l’abast, abastar a fer una tasca.

donar a llum. — morf. cast. m. Infantar, tenir un infant, deslliurar.

donar al traste. — morf. cast. m. Trabucar, malbaratar, destruir, engegar a rodar una cosa.

donar asco, ascos. — morf. cast. m. Fer fàstic, repugnància; fer venir ganes de treure, fer ois.

donar carpetasso. — morf. cast. m. Parar, donar per enllestida una tramitació.

donar coba. — morf. cast. m. Raspallada, donar sabó.

donar el cesse. — morf. cast. m. Donar comiat, treure al carrer.

donar el timo. — morf. cast. m. Engalipar, entabanar.

donar el visto bueno. — morf. cast. m. Donar el vist-i-plau, la conformitat.

donar els bons dies. — sint. Donar el bon dia.

donar enveja. — morf. cast. Fer enveja.

donar flor. — morf. cast. Treure flor, fer flor, florejar, florir.

donar forma. — morf. cast. m. Afaiçonar.

donar gat per llebre. — morf. cast. Donar garses per perdius, fer passar gat per llebre, pintar la cigonya (no ben exacte).

donar gust (de fer alguna cosa, etc.). — morf. cast. m. sem. Fer feliç, agradar, satisfer, ésser grat, ésser plaent, donar bo… Correcte en altres significats.

donar la casualitat. — morf. cast. m. És el cas, casualment.

donar la impressió. — morf. cast. m. Fer la impressió, l’efecte; semblar.

donar la llauna. — morf. cast. m. Fer-se pesat. Correcte en el sentit de despatxar, acomiadar de la feina.

donar la veu. — morf. cast. m. Escridar-se, fer córrer, fer saber, anunciar, avisar, donar el senyal d’alarma.

donar l’hora (el rellotge). — morf. cast. m. Tocar hores.

donar lluentor. — morf. cast. sem. Fer lluent.

donar mareig. — morf. cast. m. Marejar.

donar passos. — morf. cast. m. Fer passos, moure’s (esp. gestió, diligència que es fa per obtenir alguna cosa).

donar pena. — morf. cast. m. Fer pena. Donar pena és admissible en el sentit figurat de repartir-la; donar-se pena és esforçar-se a fer una cosa, etc.

donar peresa. — morf. cast. m. Fer mandra, fer peresa (equivalent a tenir peresa…).

donar un petó. — morf. cast. m. Fer un petó (o petons).

donar (fer fer) un plantó (equiv. a dar el esquinazo). — morf. cast. m. Deixar (algú) plantat.

donar un xasco. — morf. cast. m. Donar un miquel.

donar una abraçada. — morf. cast. m. Fer una abraçada (abraçades).

donar una passejada. — morf. cast. m. Fer una passejada (un passeig, una volta), donar un tomb.

donar vergonya. — morf. cast. m. Fer vergonya.

donar-ne una al clau i cent a la ferradura. — morf. cast. calc. Clavar-ne una al mall i una altra a l’enclusa.

donar-se compte. — morf cast. m. Adonar-se, veure, descobrir, remarcar.

donar-se contra les parets (d’ira). — morf. cast. m. Pegar amb el cap per les parets, clavar-se de cap a les parets, enfilar-se per les parets.

donar-se de menys. — morf. cast. m. Avergonyir-se, fer vergonya.

donar-se pisto, importància. — morf. cast. m. Fer-se veure, bravatejar, agafar fums.

donar-se pressa. — morf. cast. m. Afanyar-se.

donar-se to. — morf. cast. m. Fer el senyor.

donar-se-les de valent. — morf. cast. m. Voler fer el valent, voler passar per…

dona’t pressa! — morf. cast. m. Corre!, ves de pressa!, cuita!, espavila’t!

donc (forma verbal). — idi. pros. i ort. Dono.

doncs (sentit causal). — sem. Ja que, perquè, puix que, vist que, per tal com… Ex.: No pot sortir, perquè no es troba bé. Correcte en sentit de conseqüència, il·lació… Ex.: No es troba bé, doncs que no surti.

donde les dan les tomen. — morf. cast. Tal faràs tal trobaràs (hauràs).

dongui. — idi. pros. i ort. Doni.

donós. — morf. cast. m. Graciós, airós, bufó.

dons, dos. — pros. i ort. Doncs.

donya. — morf. cast. Na, senyora, la senyora.

dorador. — morf. cast. Daurador.

dorar. — morf. cast. Daurar // Torrar, colrar.

dormilon/a. — morf. cast. Dormilec, dormilega.

dormir-se. — morf. cast. Adormir-se.

dorso. — morf. cast. Dors, esquena, revers.

dos (fem.) — morf. cast. gèn. cast. Dues.

dos dies després. — morf. cast. m. L’endemà passat.

dosel. — morf. cast. Dosser.

doser. — pros. i ort. Dosser.

dosis. — morf. cast. Dosi.

dot (la). — gèn. cast. El dot (en els dos significats que té).

dovela. — morf. cast. Dovella.

dragó. — morf. cast. Drac (animal fabulós, també dit del dimoni). Correcte en tots els altres sentits (sauri, peix, arbre…).

drogueria (botiga de queviures). — sem. Adrogueria, establiment de queviures. Correcte en el sentit de comerç de drogues.

du (adj.). — ort. Dur. Correcte com a forma verbal del verb dur.

dudar. — morf. cast. Dubtar.

duela. — morf. cast. Doga.

duelo (desafiament). — sem. Duel.

duelo (aflicció, senyal de color, etc. per la mort d’algú: seguici fúnebre). — sem. Dol.

duende. — morf. cast. Follet, fantasma.

duenya. — morf. cast. Mestressa de casa, senyora.

duenyo. — morf. cast. Amo, senyor, mestre.

dues centes (i tots els altres conjunts d’unitat i centena). — ort. Dues-centes.

dugues. — idi. pros. i ort. Dues.

dulçura. — morf. cast. Dolçor, dolcesa.

duquesa. — pros. i ort. Duquessa.

durader, duradero. — morf. cast. Durador, durable.

duro! — morf. cast. Fort!, massa poc!

dusos. — pl. err. Durs. Ex.: Ous durs.