6. Significació de l’obra de Joan Fuster
La significació històrica de l’obra de Fuster no es pot quedar reduïda a la possible repercussió i influència dels seus llibres, sinó al conjunt de tota la seua tasca cultural i de compromís cívic. Durant molts anys Fuster ha exercit un clar magisteri davant les noves generacions, sobretot valencianes. I ho ha fet, en part, des de la seua dispersa i prolífica obra periodística. Hem vist ja com alguns dels seus llibres no són més que reculls d’articles, però la majoria resten encara sense aplegar en cap volum.
Llibres com Examen de consciència (1968), Contra Unamuno y los demás (1975) i Notes d’un desficiós (1980), ens poden servir per a observar la varietat dels seus recursos periodístics.
Important ha estat també la seua tasca com a autor d’edicions i antologies. Recordem, entre altres, L’Antologia de la poesia valenciana (1956), el Recull de contes valencians (1958), o la versió modernitzada d’Ausiàs Marc: Antologia poètica (1959). Ha escrit, també, nombrosos pròlegs per a confirmar i animar els nous escriptors. I encara caldria parlar de les seues traduccions d’Albert Camus, de Johan Falkberget o d’Ignazio Silone, de les seues col·laboracions en obres col·lectives i, fins i tot, dels seus llibres per a gent menuda: Un món per a infants, (1959) i Abans que el sol no creme (1969).
Per altra part, no ha sigut gens desdenyable —quantitativament parlant— la seua participació en empreses culturals i editorials, com tampoc les seues intervencions públiques en actes, conferències i debats. Ha actuat com a assessor de la Gran Enciclopèdia Catalana i de la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana. Ha sigut director, entre altres, de la revista L’Espill, de la Biblioteca d’Autors Valencians i de la col·lecció Clàssics Albatros, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i president d’Acció Cultural del País Valencià i de la Fundació Josep Renau.
Resulta així comprensible i, fins i tot, obligatori que una obra i una vida tan intensa hagen sigut, d’alguna forma, recompensades. Joan Fuster ha rebut per la seua obra literària i per la seua actitud cívica molts premis i honors. Destaquem el Premi Crítica Serra d’Or, en dues ocasions, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el Premi de les Lletres del País Valencià i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.
També, encara que un poc tard, ha tingut el reconeixement universitari: el 1984 va ser investit Doctor Honoris Causa de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona i des del 1986 fins a la seua jubilació va ser catedràtic de literatura a la Universitat de València.