LI. MARE I FILLA

Si n’hi ha una mare i filla

sentades en un banc;

la mare broda seda,

la filla broda estam.

Mentre que en brodaven

passa un estudiant;

la fila es posa a riure,

la mare sospirant.

—Mare, la meva mare,

de què sospireu tant?

—Filla, la meva filla,

crec que t’enganyaran.

—Mare, la meva mare,

ja enganyadeta m’han,

d’aquí a els nou mesos

crec que tindré un infant.

El donarem a dida,

allí ens el criaran;

set i set fan catorze,

l’infant ja serà gran.

Li comprarem pistoles,

pistoles i punyal,

anirà per les places

matant i degollant.

El rei dirà a la reina:

—De qui és aquest infant?

—Fill de Donya Maria

també de Don Joan.