III. L’AGRAVI

Sempre n’estava pensant

quan l’encontraria sola

i un dia vaig saber

que era a l’hort tota sola.

L’amor, per a ta ta pena

i per a mi et dolor,

amor gentil, flor de la primavera

del mes d’abril.

Que regava les flors,

les flors i les violes,

i també un roseret

que fa les roses dobles.

N’hi donc el déu-vos-guard,

ella el bon dia em torna.

—Ja sé que vós ’veu dit

que jo no era un bon mosso.

Igual que fóssiu vós del món

la més formosa;

lo que teniu de bo,

que us està bé la roba.

Que si no fos això

fóreu del món la mofa.

Lo que havíem parlat

davant dels testimonis;

lo que havíem parlat

ara ho deixarem córrer

i us en podreu buscar

un altre més bon mosso.