XLVII. LA PRESÓ DEL REI DE FRANÇA

Ja partí el rei de França

un dilluns al de matí,

va partir per prendre Espanya

i els espanyols bé l’han pris.

Posant-lo en presó molt fosca

no es coneix dia ni nit

sinó per una finestra

dóna al camí de París.

Treu el cap a la finestra

i un passatger veu venir.

—Passatger, bon passatger,

a França què es diu de mi?

—A París i a França deien

nostre rei, n’és mort o pris?

—Passatger, retorna a França,

portaràs noves de mi.

Diràs a la meva esposa

que em vingui a treure d’aquí;

si no hi ha prou diner a França

que vagin a Sant Denís.

Que venguin la conxa d’or,

que es venguin la flor de lis;

si no hi ha prou diner en bossa

que vagin a Sant Patrís.