XII. NO US FIEU DE LES DONZELLES

Jovenets d’avui dia,

primers amors,

no us fieu de donzelles

com he fet jo;

perquè totes són falses,

creieu-me a mi.

N’he festejada una

que em fa morir.

Jo la vàreig conèixer

per Sant Marti,

que les flors ne regava

del seu jardí.

L’amor vaig demanar-li;

va dir que sí.

Després em va ser falsa,

em va trair.

Un dia, per provar-la,

jo li vaig dir:

Mira la gent què diuen,

de tu i de mi;

diuen que jo amb tu em caso,

felicitat;

no tindrem, tanta ditxa

ni és veritat.

Jo li dic: Amoreta,

deu-me un consol;

deu-me de l’aigua fresca

de vostra font.

Ella me la donava,

jo em detinguí.

Mireu si n’és cordura

per un fadrí!

Un dia vaig trobar-la

per un camí

que era voltat de roses

i llessamins;

el déu-vos-guard vaig dar-li,

no em respongui.

Mireu quina tristesa

va ser per mi!

Si no voleu que vingui

ja no vindré;

a les muntanyes més altes

me n’aniré,

a fer-ne penitència

per mi i per vós.

Jo no puc oblidar-ne

vostres amors.

La vostra fesomia

per tot la veig;

de vespre us somnio,

també despert.

Jo no puc oblidar-ne

vostres amors.

Si no em voleu, nineta,

em sereu la mort.