XXXVI. PENITÈNCIA

Toquen les quatre hores,

en senyalen sis;

és una campana

que me’n dóna avís,

que me’n dóna avís

que em tinc de llevar,

agafà eh rosaris,

i al chor a resar.

Resant tot el dia

purgaré els pecats

que pel món vaig fer-ne

quan hi era posat;

entre les begudes,

donzelles també,

donant cops d’espasa

com a cavaller.

Moltes nobles dames

jo vàreig tractar;

de la seva honra

em vàreig burlar;

an els seus galants

vàreig insultar;

entre desafios

deu anys vaig passar.

Sempre per les places,

també pels hostals,

jo buscava brega

als homes formals;

qui amb mi es posava

li costava car,

qui no m’escoltava

el feia escoltar.

Dones a dotzenes

vàreig conquistar;

amb males paraules

les vaig enganyar;

amb molt males tretes

les vàreig deixar.

Quan pel món corria,

si en feia de mal!

Ja n’estic cansat

de tant fer sofrir.

Vull fer penitència,

me’n vull penedir;

resant tot el dia

purgaré els pecats

que pel món vaig fer-ne

quan hi era posat.