«Aquestes filles concebudes sense plaer ni sospirs perquè ja era tard i una part del ramat s’havia perdut al camp i se n’esperaven notícies, són ara les més belles i en la seva mirada hi ha la immensa reclamació d’un amor impossible».

DOMINIQUE PAGNIER,
Les Amours

«Allò que no enganya és l’accent, la vacil·lació a penes perceptible de la veu, prop de la confidència, a punt de la narració, a l’hora de la paraula. Res de categòric ni agressiu, al contrari. És això el que escolto, aquesta reserva el que espio, i el pudor més feréstec em commourà, convertint en fum els peremptoris refilets dels xerraires. Les veus que em parlen guarden al fons de tot el secret del silenci».

JEAN-CLAUDE PIROTTE,
Rue des Remberges