XVI

Passat Vire, ella es va començar a animar. Assenyalava els pobles, les bardisses farcides d’espí blanc. Miri, Taillandier, sap com ho fan, aquí? Quan els poden, tornen a posar les branques tallades al mig. De vegades algunes arrelen al terra. Llavors treuen brots. I així la tanca queda més espessa.

Ja no li feia vergonya tenir les ungles rosegades. S’havia arraconat tant contra la porta del cotxe que ell, passant-li el braç pel damunt, havia tancat el pestell de dintre de por que no s’obrís el pany. A Villedieu-les-Poêles es va tornar a posar dreta. Aquí és on viu el meu avi, el pare de la meva mare. Aquí hi ha el bar. Assenyalava un rètol situat damunt d’una taverna que, si més no des de fora, tant podia semblar un refugi com un parany.

Vols que m’hi aturi?, va preguntar ell reduint la velocitat. No, per res del món, va respondre ella.

Intentava recordar en veu alta tots els indrets on havia viscut, n’hi havia uns quinze. Només a Normandia, explicava, no sé per quina raó, però no hem sortit mai de Normandia. Ah, sí, una vegada, vam estar a Calais. Ella anava seguint un tipus podríem dir-ne estable. Es deia Guillaume, jo l’estimava molt. Era una mica com vostè, va afegir sense malícia, vull dir que era tranquil, era clar. Tenia una manera de mirar-te… Et senties segura. Evidentment, la història no podia durar.

I amb les amigues, ja pot pensar que complicat! Quan acabava de fer-ne una, canviàvem de casa. Excepte amb la Valérie. La Valérie és realment una persona fantàstica. El que hauria de fer és anar-la a veure. Deu estar patint com una boja. I a més ara hi ha també l’Alice.

Taillandier la va mirar de reüll. Era una indirecta? Daniella no havia fet cap pregunta d’ençà que s’havien trobat, i tampoc no semblava gaire sorpresa que ell circulés per les carreteres dalt d’un cotxe que no li havia vist mai, ni que fos capaç de travessar França d’est a oest per tornar-la a bon port…

Però no, ella mirava fixament no se sabia què a través del parabrisa i, tan poc xerraire com era habitualment, ara no parava de parlar. Ja no quedava cap ungla per rosegar, i atacava la pell del polze. Estaven arribant a Coutances.