57

Els serveis de criptografia no tenien finestres i la foscor que envoltava la Susan Fletcher era total. Es va quedar immòbil com un pal durant uns segons mentre intentava orientar-se plenament conscient del creixent sentiment de pànic que s’apoderava del seu cos. L’espantós crit que havia sentit a través del pou de ventilació semblava surar al seu voltant. Malgrat els esforços per foragitar el creixent sentiment d’horror, la por recorria el seu cos fins a dominar-la.

Presa d’un rampell de moviment involuntari, la Susan va començar a graponejar desordenadament les portes dels serveis i les piques. Desorientada, va girar enmig de la foscor amb les mans estirades endavant mentre intentava recordar l’espai. Va ensopegar amb una paperera i va topar amb una paret enrajolada. Seguint la paret amb una mà, va arribar de quatre potes fins a la sortida i va buscar amb els dits el pom de la porta. La va obrir i va sortir ensopegant a la planta de Criptografia.

Allà es va quedar congelada per segon cop.

La planta de Criptografia no tenia res a veure amb el que havia deixat només feia un moment. El TRANSLTR era una silueta grisa retallada contra la lleu llum del crepuscle que penetrava per la cúpula. Tota la il·luminació del sostre estava apagada. Ni tan sols els teclats electrònics de les portes no estaven il·luminats.

A mesura que els ulls de la Susan s’adaptaven a la foscor, es va fixar que l’única llum que es veia en tot Criptografia procedia de la trapa oberta: una lleu lluïssor vermella dels llums de la instal·lació de sota terra. Va avançar cap allà. En l’aire surava una lleu olor d’ozó.

Quan va aconseguir arribar a la trapa, va mirar a l’interior del forat. Els ventiladors de freó encara projectaven espirals de boira enmig de la vermellor i, en sentir el brunzir agut dels generadors, la Susan va saber que Criptografia estava funcionant amb energia auxiliar. Entremig de la boira va distingir l’Strathmore dret a la plataforma de sota. Estava inclinat per damunt de la barana i tenia els ulls clavats en les profunditats del pou retrunyidor del TRANSLTR.

—Comandant!

Cap resposta.

La Susan va descendir per l’escala. L’aire calent de sota va pujar-li per la faldilla. Els graons estaven relliscosos a causa de la condensació. Va baixar fins al replà enreixat.

—Comandant?

L’Strathmore no es va tombar. Seguia amb la mirada clavada avall amb un gest de perplexitat buida al rostre, com en trànsit. La Susan va seguir la seva mirada per damunt de la barana. Durant uns segons no va veure res a banda de les espirals de vapor. Aleshores, de sobte, ho va veure. Una silueta. Sis pisos més avall. Apareixia a intervals entremig dels núvols de vapor. Ja es tornava a veure. Una massa confusa de membres regirats. Vint-i-set metres més avall, hi havia el cos del Phil Chartrukian estirat damunt les esmolades ales de ferro del generador principal. El seu cos estava enfosquit i recremat. En caure, havia provocat un curtcircuit a la font d’alimentació principal de la planta de Criptografia.

Tanmateix, la imatge més espantosa no era pas la del Chartrukian, sinó la d’una altra persona, un altre cos, a mig camí de la llarga escala, arraulida, amagada entre les ombres. Aquell cos musculós era inconfusible. Era el Greg Hale.