2

A trenta mil peus per damunt d’un oceà sumit en una calma mortal, el David Becker mirava amb tristor a través dels petits ulls de bou del Learjet 60. Li havien dit que el telèfon de bord no funcionava i no va tenir manera de trucar a la Susan.

—Què hi faig, jo, aquí? —va rondinar per a si mateix. Tanmateix, la resposta era ben senzilla: hi ha homes als quals no pots dir mai que no.

—Senyor Becker —va espetegar l’altaveu—. Arribarem d’aquí a mitja hora.

El Becker va assentir amb tristor a la veu invisible. «Fantàstic». Va abaixar la cortina i va intentar fer una becaina. Però no se la podia treure del cap.