Els texans nous

SenyorTu

No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre’n,
tot just despertàvem del son dels infants

Joan Manuel Serrat. Paraules d’amor. 1969.

Crec que la seva mare em mirava amb bons ulls. Més encara: penso que havia decidit que jo era el noi adequat per a compartir amb la Sandra el despertar dels primers instints. Sinó, per què hauria deixat sols a casa dos adolescents de quinze anys un capvespre de primavera rabiosa, tangent a l’estiu? Havia arrossegat el seu home al teatre deixant clar que no arribarien fins passades les onze. A nosaltres no ens va estranyar perquè ja feia temps que permetia que passéssim moltes hores junts, algunes d’elles sols. Temps que nosaltres utilitzàvem per a escoltar música, estudiar, jugar amb la play i, sobretot, xerrar. Teníem quinze anys i compartíem mil quimeres.

Ens vàrem quedar a la sala d’estar d’estiu, la que dóna a la galeria obaga. Sèiem al sofà que hi ha al davant de la vidriera que permet la contemplació dels camps de tarongers, aquells dies d’un verd potent. Al fons, quan s’acaben les plantades, s’intueix la llera del riu i després, com si s’acabés la terra promesa, el terreny s’enfila costers amunt d’una muntanya àrida on s’escampen uns quants pins de copa rodona. El cel, il·luminat des de baix pel sol que ja es ponia, emetia un blau pàl·lid i net.

La Sandra portava un vestit de cotó tirat, de color morat, que li arribava als genolls. L’escot era rodó amb un tall d’un pam al centre. Dels vèrtexs sortien dues betes per lligar-lo amb un llaç. Ella el duia desfet, per la qual cosa, des de la meva posició al seu costat, podia veure-li els sostenidors blancs. Deurien ser una talla més gran perquè podia contemplar el perfil arrodonit del pit dret i l’arèola petita de la qual emergia un mugró més gruixut i més llarg que la majoria dels que havia vist a internet o a les platges. Em va semblar que creixia quan el mirava, i que es feia més fosc. Ella havia posat un CD amb el volum baix i cantussejava la primera cançó, superposant la seva veu a la de l’Amy Winehouse. Entonava molt bé.

—Avui la mare m’ha portat a la depiladora —va dir de sobte.

—Ah, sí? I què t’ha fet?

—El que fan a totes les dones: les aixelles, les cames, l’engonal… —va replicar orgullosa—. I també m’ha fet el pubis —va afegir tota picardiosa.

Jo no vaig dir res. Ja no li mirava el pit perquè s’havia entregirat una mica.

—Vols veure-ho? —va proposar amb molta naturalitat.

Sense esperar resposta, es va arremangar el vestit fins al melic, es va abaixar el tanga blanc fins a mitja cuixa i em va fitar com si m’invités. També somreia. Jo m’estava posant vermell, tot i que la sang no m’havia pujat tota al cap, ni de bon tros.

La depiladora havia rasurat els llavis, aleshores replegats, que conformaven una vulva engruixida, i li havia retallat la resta sense definir uns límits concrets. Vaig separar-me una mica per poder allargar el braç sense renunciar a la visió que m’oferia. En el moment del contacte, el seu cos va experimentar una sacsejada, com si en lloc de la mà l’hagués tocat un fil elèctric; i va obrir una mica les cames. Jo no sabia pas què havia de fer. Ni què esperava la Sandra que fes. Els dits es movien maldestres entre els plecs llisos i molls. Se’m va ocórrer de cercar un forat per introduir-hi un dit però llavors em va agafar pel canell i em va allunyar la mà. Sense donar-me temps a pensar en res, va posar el palmell sobre l’embalum que des de sota la roba conformava el meu penis. El va fregar a poc a poc i amb molta suavitat per damunt dels pantalons, resseguint els contorns. Tot seguit, es va agenollar sobre el sofà, hi va atansar el cap i va fer el mateix amb els llavis.

—Sento l’olor de roba nova —va mormolar—. I la de la teva excitació.

Jo estava paralitzat. Només mirava. Mirava i sentia. Quan em vaig adonar que em venia ja no vaig poder fer res. El cos se’m va posar tibant com la corda d’un arc abans d’impulsar la fletxa i de seguida vaig ejacular.

La Sandra es va incorporar i va romandre uns segons asseguda. L’Amy Winehouse cantava Love Is A Lossing Game. Tot seguit es va llevar, s’ajustà el tanga amb moviments ràpids i precisos i em va dir que havia d’anar al lavabo. Un minut més tard es va acabar el CD. Em va semblar escoltar una mena de gemecs ofegats que no vaig saber interpretar. Tampoc no semblava que m’haguessin de preocupar. De fet, jo estava amoïnat. Barrinava com eixugar-me i què fer dels calçotets impregnats d’esperma. I havia de mirar si havia traspassat i m’havia tacat els texans nous.