Contacte

Lluís Servé Galan (Duino)

La flor de pluja
No tem la primavera
Amb el delit dels llavis
Que busquen el bes d’ambre.

Veu els seus ulls i s’adona que la miren de forma diferent. I això li eriça el cos sencer. No és agraciat però li sembla interessant, i el millor és que li provoca sensacions que abans no havia experimentat. Es deixa acariciar perquè ho fa amb delicadesa, es deixa dominar perquè no s’imposa. Fa una mínima pressió perquè giri el seu cos i resti d’esquena a ell. I llavors és quan ella més s’excita.

No el veu i pressent que les seves mans són a prop d’ella, acostant-se a la seva esquena que, amb el lleu fregament, es corbarà cap endavant, no per evitar el contacte entre els dos sinó per augmentar-lo.

Encara està vestida, igual que ell. Una samarreta que permet usar poc la imaginació, uns pantalons curts folgats i unes sabatilles esportives. En girar-la, ell també estava vestit informal, però trobant-se a cegues no sap si s’ha despullat en silenci o si encara duu la mateixa roba. Aquest pensament fa que els seus pits s’endureixin i sent una càlida humitat entre les cuixes. S’està excitant i ell ho intueix. Sempre l’ha observada i no li sembla estrany que la conegui millor que el que ella el coneix. Vol besar-lo però els seus llavis es troben sols, mentre els d’ell indaguen per la seva esquena, que ha quedat òrfena de samarreta. No porta sostenidors, mai no n’usa.

Per això, el contacte amb l’aire, que no és fred però és la sensació de sentir-se nua i observada, li contrau els petits mugrons. Desitja que ell els acaroni amb les mans suaus, amb els dits llargs i esmunyedissos. Però encara no ho fa. Baixa cap a la seva cintura per a alliberar-la dels pantalons. I, si té perícia, també li traurà les calcetes a la vegada. El simple pensament que això succeeixi la humiteja més.

Una mà es recolza en el seu clatell amb suavitat, l’altra ha fet descendir les dues peces, deixant al descobert la resta del seu cos. Si es trobés al seu davant, veuria que el seu pubis està depilat quasi per complet, que els llavis se li han engrossit i brillen pel flux que traspua del seu interior. Vol que la penetri però ell la fa esperar-ho amb desig. La sent panteixar, gemegar, respirar amb dificultat i, quan el seu penis frega els seus glutis, fa un sotrac i el seu cul s’enganxa al seu ventre. Es quan nota com rellisca el penis i toca els seus llavis, sense penetrar-la. Segueix corbada, agafada al respatller d’una cadira i ell separa les seves cuixes, la vol contemplar des de darrere, observar l’estat extasiat que fa que fremeixi amb el mínim contacte.

—Xiuxiueja’m —demana ella de manera entretallada— xiuxiueja’m allò que desitges. I se’t concedirà…

El seu gland troba l’entrada d’un Paradís d’humitats i de flaires excitants, i pressiona amb cura perquè s’introdueixi tot el seu sexe dins d’ella, mentre xiuxiueja el seu desig:

—Vull que no hi hagi distàncies entre els dos…

No hi ha món que resisteixi aquesta frase, ni tan sols el d’ella, que s’ha aïllat durant tant de temps de tot contacte físic. Per això, no sap quan arriba el seu primer orgasme ni si arriben els dos alhora. Només plora de felicitat mentre es deixa estimar com mai abans l’han estimada…