Imminència i intermitència

Lluís Servé Galan (deomises)

Desferma la tempesta dins meu.
I dels teus llavis no em salvarà cap déu.

Sap com la trobarà. Nua i estirada de boca terrosa damunt del llit. S’atura i la gaudeix durant uns instants. L’esquena pigada, el coll relaxat, una de les cames flexionada, que deixa més a la vista el cul i l’entrecuix. Tampoc no duia roba interior ahir, en deixar-la al llit.

Tot contemplant-la, es decideix. Encara que s’amaga d’ella perquè la tem. Ella que es lleva i mostra tota la seva nuesa. El cabell ondulat i sense agafar, el seu rostre endormiscat, els seus pits petits però ben col·locats que, com el ventre i el pèl púbic, brillen per la suor que els perleja… Camina sigil·losament, es dirigeix cap al bany, on sap que ell ja hi ha estat. Li agrada l’olor de sexe que impregna els llençols, però dins del bany, gràcies a la seva roba usada del dia anterior, es percep una olor masculina més intensa encara, com si hi fos. Però no hi és, perquè sent soroll a la cuina. Prepara l’esmorzar. Per als dos, de ben segur. Després de rentar-se la cara i de posar-se unes calcetes, surt cap a la cuina.

El vol sorprendre feinejant-hi: l’excita veure’l preparant cafè o suc de taronja o barallant-se amb la torradora.

Mentrestant, ell segueix contemplant-la. La breu calceta li tapa poc les natges, que les fa més desitjables. També sap que, en arribar a la cuina, ella trobarà la seva parella només vestida amb un davantal, sense cap altra peça de roba, parant la taula de l’esmorzar. Llavors, quan arriba aquell moment, ella li rodeja la cintura pel darrere, mentre escola els dits per sota del davantal. Busca el seu penis, que, en sentir la seva presència, ha començat a endurir-se. Es calent i això l’excita encara més. El besa al coll i les mans d’ell ressegueixen els seus malucs destrament. Ella no deixa que es giri, encara no. Li agrada retenir-lo contra el mostrador amb la pressió del seu cos, que noti els seus pits a l’esquena nua, que sàpiga que els seus mugrons la freguen i desitgen ser acariciats. Es besen als llavis perquè ella li ha permès moure el coll.

En silenci, ell els observa mentre les seves boques es troben. També s’excita en veure’ls acariciant-se. Vol que desapareguin el davantal i les calcetes, que quedin nus per complet i s’ho muntin damunt del marbre o de la taula… Però l’escena demana lentitud, sense brusquedats, i s’alegra quan ella alenteix els seus moviments, compassa el cos d’ell, encès de desig, amb el d’ella, també delitosa però més pacient. El coneix i vol que barregi i amalgami la seva tendresa junt amb el seu ímpetu, a poc a poc. De cop, però, ella el gira i deixa que els seus ulls mirin què succeeix, que vegi com s’abaixa les calcetes i que descobreixi de nou el seu sexe, mentre ella nota que l’erecció augmenta.

Ell encara els observa i també nota la seva pròpia erecció. L’han excitat. Novament. Els veu: ell amb el penis enorme sota el davantal, ella sense roba ja. Sap què ha de succeir però no s’atreveix a seguir endavant. Deixa de teclejar i s’aixeca de la cadira. Necessita una dutxa freda. Novament. I, de nou també, deixa el full mig escrit atrapat al carro de la màquina d’escriure perquè no pot acabar el relat eròtic que li han encarregat.