Remot de mat

Mariona Lorente i Pla (gypsy)

Deixem que el desig ens travessi
mentre la vida ens respira endins.

S’olora l’estiu en l’aire i en el ventijol que ens arriba sota una nit clara just en el canvi d’estació. Mor la primavera.

Anem agafats de la mà, arribem a la platja, ens descalcem i caminem per la sorra una estona.

Se sent un brogit de fons, una remor urbana que s’apaivaga amb el soroll de les ones cavalcant les roques.

Ens asseiem damunt la tovallola que porto a la bossa. Mirem el cel, clar i estrellat, mentre sentim la remor de l’aigua en un vaivé incitant, com bressolant la nit en un manyac amorós.

M’estiro i em relaxo, tancant els ulls. Ara, tot és sonor, fins i tot la teva respiració és l’única certesa que em corrobora que eta a prop.

T’acostes suaument i em beses els llavis, que s’obren a tu sense oposar resistència, sense pensar ni barrinar res. Avui no hi ha cadenes ni passats amargants. Noto la teva llengua repassant cada bocí de la meva boca fins que s’endinsa fins a la gola. Un sotrac de plaer em travessa l’espinada. Escoles una mà per sota de la brusa, m’alliberes dels sostenidors amb traça, mentre els nostres llavis s’afonen encara més pregonament. Esmunys la mà dreta fins el meu pit esquerre, em xiuxiueges a cau d’orella que és petit, em beses el coll mentre descordes la camisa i em llepes els mugrons només amb la punta de la llengua. M’estremeixo i noto com se’m posen erectes. T’entretens ara amb l’un, ara amb l’altre, com si fossin cireretes saboroses, amb una parsimònia que em fa bategar de desig. Sento les ones com van i vénen, en una metàfora dels nostres cossos, que se m’apareix de cop, amb una urgència indeturable.

Em descordo els texans i m’ajudes a alliberar-me’n. Només duc les calcetes. Em tombo d’esquena. Et poses sobre meu i em beses el clatell, deposes les mans sobre els meus pits i sento el teu sexe damunt les natges. Tremolo de desig. Et despulles mentre no et veig, continuo en posició bocaterrosa. Esllavisses les meves calces fins deixar-me nua. Tornes al meu damunt amb delicadesa, m’alces fins posar-me de genolls i em penetres amb suavitat. Les teves mans em premen les sines que es comencen a bellugar amb l’escomesa suau del teu cos dins el meu. Em llepes l’esquena i em folles endins sense treva. Gemego de plaer al compàs de les ones. Sóc la roca i tu ets el mar que m’envesteix sense recança, amb cada onada m’arrenques un crit, un bocí de plaer que fuig un segon o dos… Els braços se m’afluixen i caic suaument, mentre em penetres amb un ritme compassat i precís que em fa veure les estrelles.

T’adones de la meva fragilitat. Et detures i ens posem de genolls mirant-nos de cara. No cal dir res, ni un sol mot que destrueixi aquesta carnalitat salvatge.

Et llepo el pit i vaig baixant fins trobar allò que busco. M’hi entretinc pels voltants. Et xuclo el gland mullat de la meva humitat, ho faig a poc a poc gaudint cada trosset del teu membre tibat. L’endrapo lentament, sabent que et deleixes perquè me l’empassi fins al fons. Però no ho faig encara, el vull com una pedra. Respires més fort i et masturbo amb la boca, augmentant la pressió de la llengua a cada estrebada. Et sento gemegar i tinc un orgasme. Et masturbo amb la mà. M’agrada sotjar-te quan gairebé et rendeixes. Et miro en un prec que et vol dins meu xopant-me sencera.

T’aixeques i et poses al meu damunt, mentre jo m’estiro amb l’esquena a terra. Els llavis, altre cop els llavis ens cremen i ens besem intensament. M’introdueixes la verga a la fenedura assedegada sense preàmbuls, fins al fons. La teva boca barra el pas a un crit de plaer, gairebé un udol, com de lloba en zel. Amb els capcirons dels dits d’una mà fas cèrcols pausats amb els meus mugrons incendiats per torns, amb el tacte de la teva llengua experta. Amb la mà lliure m’agafes les natges i les prems envers tu. Sóc un fil electritzat travessat de dalt a baix pel teu cos destre, avesat a provocar plaers que desconeixia. Gairebé puc tocar el cel, sentint-te endins salvatge, com un mar esbravat, sense contenció ni límits de cap mena. T’escorres i sóc a temps de duplicar l’orgasme que em provoca veure’t a punt de buidar-te.

Retornem a la realitat mundana. Altra volta sentim el mormoleig de veus llunyanes dins la fosca. Restem relaxats, m’amanyagues el borrissol del pubis tendrament, mentre em beses els pits i la panxa. Ens adormim abraçats sota un cel estelat i una remor de mar blava ens bressa els somnis.