La mare

Anna Sant i Ana

ja se’n diu quan vessa
que se’n surt de mare

Com va arribar a estar asseguda al costat de la mare va ser una qüestió d’estudi més que de protocol. Ans el pare volia el seu company del despatx continu lluny del seu cap, amb una frontera natural i xerrameca: la iaia. Així al lloc que pertanyia a aquell pobre home hi era ara ella, al davant seu, el cap del seu pare, i al costat dret sa mare.

Ella ja havia passat per més d’un sopar d’aquests del pare. I com la seva iaia també havia estat utilitzada per a la disposició correcta de les converses a taula. Però no recordava mai haver estat a tocar de la mare, i això li agradava. La seva mare alta, de dits llargs, bella segons tots els comentaris que en sentia, alguns més escaients que d’altres, tot s’ha de dir.

El sopar avança segons les lleis establertes pel seu pare i el servei de càtering està molt bé aquesta vegada, a ella li encanta el marisc, i el menú en regalima arreu.

Però amb un no-res poden començar esdeveniments que mai pensàrem. Amb un petit detall quotidià i molt més comú del que podem imaginar. Si un escriptor utilitzés aquest fet en un conte, el prendríem per poc creatiu, malgrat sigui un fet molt habitual en sopars i restaurants. Com la caiguda d’una forquilla.

En ajupir-se per agafar el cobert sota la taula, amb la vergonya encara dels ulls que la miraren en sentir el so metàl·lic contra el terra, en endinsar-hi el cap a sota, va quedar astorada en veure les cames de sa mare.

Més que les cames, el bell mig de les cames. On veu, com si tingués vida i presoner de les petites calces, un consolador girant lent, molt lent.

Quant de temps trigà a pujar el cap a la decència no ho sabria dir, però ningú sembla adonar-se’n. Només la seva mare la mira un instant, amb un petit somriure, i torna a la conversa amb el cap del pare.

Ara el menjar l’endrapa, amb ànsia, amb les cames serrades i una excitació nova a la sang. No es treu del cap les cames llargues, belles, han de ser suaus, les calces tibades, els pèls del pubis lluents, i l’aparell treballant. Fins i tot pot sentir una pressió al cony, a dins del cony.

Sent que l’observen, la seva mare l’observa amb una calma i un esguard nou per a ella. Si tenia les galtes vermelles de ben segur que ara són escarlates. La mare es gira amb l’educació que li correspon aquesta nit mentre ella sent els seus dits llargs a les cuixes. La seva mare està acaronant-li les cuixes, amb una tendresa! Amb un consolador ficat al cony, la seva mare li està acaronant les cuixes, pujant els dits amunt, obrint-li les cames, tocant la vora de les seves calces de cotó i blanques.

Les imatges avancen al mateix ritme que la mà de la mare, que sembla absorta en la conversa, assentint amb el cap, rient alguna gràcia. Us ho podeu creure. El dit cor de la mare s’endinsa per la seva roba interior jugant amb els seus pèls arrissats i ella riu amb educació!

El dit de la mare troba el seu clítoris, amb moviments circulars i petits, i amb amor, de veritat, aquesta tendresa, aquest a poc a poc, aquesta calma i quietud que puja el desig, només en podem dir que acarona amb amor.

Cada cop més excitada i sense saber com, amb el cap cot, serrant amb força els llavis, un moment només, tancant les parpelles, un moment i prou, va menjant, constantment, ràpid, sense saber què es fica gola avall. Tota la saviesa, el seu coneixement presoner a la mà de la mare, els seus dits llargs, el seu dit cor que abandona el seu cos, ara! Per a agafar el tovalló i netejar-se els llavis. I ficar-se, mentre mira de gairell i desig a la seva filla, el dit cor a la boca, i enfonsa les seves galtes en xuclar-lo, i sembla que l’hagi de beure, tanta humitat a la imatge. I la mà desapareix de bell nou sota la taula.

Ara és més ràpida en trobar la seva vagina, en prendre-li el clítoris, i més ràpida de moviments. Ara ella no pot més, el plaer li puja ventre amunt, com suor, li posa els mugrons erectes, els sent tibats contra la roba. Tot el seu cos està en guerra contra la roba que duu. I a la fi, amb tota la taula mirant-la, es doblega sobre el ventre mentre calla tot el crit del seu cos mossegant-se el llavi jussà.

Tot és en silenci, tots la miren. La mare, ja amb les dos mans damunt la taula, li pregunta si li fa mal el ventre, ella assenteix amb el cap. I s’aixeca, amb les cames tremolant, amb tota la taula mirant-la, amb comentaris sobre el menjar i el seu cos, tot pensant que mai arribarà al seu llit, on cau, on respira fort, amb les mans a l’entrecuix, on recorda tota l’escena, on la reviu amb les seves mans, on té el segon orgasme de la nit, i s’adorm.

Es desperta en la matinada, amb la sensació que l’observen. Encén el llum i veu a la seva mare asseguda al seu llit, al seu costat, nua. Esperant-la.