Un clic capriciós
Rosabel Gumbau Gonzàlez (Dolça Parvati)
No tinc pare, ni mare,
ni pàtria, ni déu,
ni bressol, ni sudari,
ni besada, ni amant.
Pur de cor. Attila József
Es mitjanit. Faig un clic capriciós i la pantalla em retorna el primeríssim pla d’una llengua que es cargola al voltant d’un clítoris encastat al marc d’una vagina acuradament depilada. Encara no sé ben bé com van els canals en aquest televisor, tot just m’acabe de traslladar. «Tot un detall per part de la direcció d’escena», em dic. Poc porno he vist, però els cunnilingus solen brillar-hi per la seua absència. Ara la dona s’ha col·locat d’esquena i mentre ell torna a llepar-la —aquest cop als llavis vaginals—, ella s’ha introduït un dit a l’orifici de l’anus.
L’exercici té una certa sobrietat: tant l’actor com l’actriu dramatitzen expressions plaents sense caure en l’afectació ni en l’histrionisme. Per la bona traça en postures i moviments, els classifique com a professionals experimentats.
Arribat el moment de la penetració, la dona obre atlèticament les cames en un angle heroic. El penis lluent hi entra recte, amb determinació, com un tap polit i fet a mida per a l’obertura d’una ampolla de vidre. I així s’estan uns minuts, movent-se ell amb la precisió rítmica d’un metrònom, oferint-se ella amb una expressió que vol aparençar l’èxtasi. De tant en tant desfan la postura per a exhibir l’art de la fel·lació en diferents angles, per a tornar després a l’acoblament acrobàtic. Potser gemeguen, però la repetitiva melodia electrònica a mig temps de la banda sonora ha ofegat qualsevol soroll que provinga dels dos amants.
L’home ha tret la polla de l’interior de la dona, ha lliscat a l’alçada dels seus pits, s’ha posat a masturbar-se amb moviments molt ràpids. Ejacula torrencialment a sobre d’ella, a les mamelles, al coll, a la cara. Acabat el coit, tots dos se somriuen amb complicitat fins que es fon l’escena en un to blau obscur.
Apague la tele i endrece el cobertor i el coixí. Apague també el llum de la tauleta de nit. Em masturbaria abans d’adormir-me, però estic massa trista. Mire el buit que deixa el llit de matrimoni a la meua esquerra, el buit que ningú omplirà. Voldria escriure el relat d’una dona, que després d’haver vist per casualitat una pel·lícula pornogràfica, contempla el seu marit adormit profundament i es demana on ha quedat la passió que temps enrere els desvetllava. Però l’únic que encerte a imaginar és un home que dorm al seu llit a quilòmetres de distància, mentre somia que em fa escórrer amb un únic petó, de tan llarg, de tan intens com me l’ha fet.