JOSEP ALBANELL i TORTADES (Vic, Osona, 1945) és un escriptor català. Firma la seva obra per a adults amb el nom de ploma PEP ALBANELL i l’obra infantil i juvenil com a JOLES SENNELL.

Albanell ha conreat diversos gèneres: teatre, poesia, assaig i novel·la. D’entre la seva extensa obra, destaquen Les parets de l’insomni (Premi Víctor Català 1972), Pinyol ben salivat (Premi Sant Jordi de novel·la 1974), El barcelonauta (Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil 1976), Ventada de morts (Premi Crítica Serra d’Or de novel·la 1979), En Pantacràs i Xinxolaina (Premi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies 1980), El llapis fantàstic (Premi Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil 1986), La rosa de Sant Jordi (Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles 1990) i Xamfrà de tardor (Premi Crítica Serra d’Or de narrativa 2000).

Albanell va ser un dels fundadors del col·lectiu «Ofèlia Dracs». Va col·laborar en revistes infantils, com Cavall Fort, Rodamon i Tretzevents. També ha escrit guions de televisió, ràdio i cinema. La seva obra ha estat traduïda a més de deu llengües. El 2013 va rebre el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català.

FERRAN D’ARMENGOL i GALCERAN (Barcelona, 1959), escriptor vocacional i ex-empleat de banca, realitzà cursos de literatura a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Un dels creadors del grup literari «Setze Petges», amb qui ha tret tres llibres. Membre de l’Associació de Relataires en Català (ARC), on ha publicat en obres conjuntes de l’associació. Té relats publicats a la revista de fantasia Catarsi i a la revista literària INÈDITS. També és col·laborador de la revista digital de cultura Lo Càntich.

PABLO ARRECHE (Venado Tuerto, Argentina, 1980). Amant de la ciència-ficció i del terror, ha publicat els seus relats i novel·les en revistes com Próxima i Catarsi. És autor d’una extensa obra de narrativa de fantasia, ciència-ficció i terror, publicada a la plataforma digital Amazon, amb llibres com Terraformación I: Colapso. El dominio de la naturaleza comienza (2015), Terraformación II: Homo Extintor (2016), Namaka: Nuestro lugar en el universo (2016), Tritón: La última estación (2016), Silo 56 (2016), REALITY: ¡Llegamos a Marte! (2016), El Final de los Días I: Agua (2016), Sociedad perfecta (2016), Bunker 691 (2016), Halley: Jinetes del Espacio (2017), Crónicas de Babel I: Fem-Bot (2017), Crónicas de Babel II: La Fuga de Rocanegra (2017) o Mundo Mutante: Amasia (2017), entre d’altres.

FERNANDO CAÑADAS MORA (Alemanya, 1973). Els seus pares emigrants van tornar a Espanya 6 anys després del seu naixement i des de llavors viu a Madrid. Viatja en el temps i l’espai gràcies a l’autobús que condueix, i encara que li hagués agradat néixer en una altra època i ser tripulant de la nau estel·lar USS Enterprise NCC-1701, ho compensa amb escreix la seva família i amics. Ha escrit diversos relats curts publicats en diverses revistes de ciència-ficció espanyoles i llatinoamericanes, així com la novel·la Izan (2019).

JOSÉ LUIS CARRASCO (Madrid, 1980) ha publicat relats en revistes digitals i impreses d’Espanya (Sci-FDI, Futuroscopias, La borsa de pipes), Argentina (NM, Propera), Cuba (Korad), Anglaterra (Schlock!) i Irlanda (The Bohemyth), aquestes dues últimes en versió a l’anglès del músic i traductor Marco Fernández. És autor de la novel·la Alfa y Omegas (2014).

EDGAR COTES i ARGELICH (Balaguer, 1997) estudia Traducció i Interpretació d’anglès i japonès a la Universitat Autònoma de Barcelona. Escriu des que té ús de raó i els gèneres fantàstics i policíacs han sigut des de sempre la seva debilitat. Es decanta per la literatura breu i prefereix escriure contes o microcontes, però, malgrat tot, tampoc no descarta escriure coses més llargues algun dia. Ha perdut molts concursos i també n’ha guanyat alguns, com el primer premi del concurs dels escriptors de VullEscriure, el XXXV premi de relat Antoni de Bofarull o la menció d’Honor del jurat del concurs de microrelats ARC-La ràdio. També ha aparegut en diverses antologies de microficció com El cicle de la vida (2014) o Cryptonomicon VII (2015) i de relat com el Bestiari (2017) d’Edicions SECC. El 2017 publica Els híbrids minvants (2017), d’Edicions SECC, el seu primer recull de microcontes en solitari.

ESTER ENRICH COMA (Castellnou d’Oluges, Cervera, la Segarra, 1986). Diplomada en Educació Social a la UAB, ha exercit com a educadora durant deu anys. S’ha format a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ha participat en els reculls col·lectiu Relats absurds (2017) i Per la vida, arts i lletres solidàries (2018), ambdós de l’Associació de Relataires en Català. Al seu blog, oniric.cat, hi publica escrits breus. És membre del col·lectiu feminista «Fridas», de Tarragona.

ALÍCIA GILI ABAD (Terrassa, 1966) és escriptora i medievalista especialitzada en Història de l’Àfrica. Ha publicat articles relacionats amb la temàtica africanista. També ha realitzat incursions en la literatura de ficció guanyant alguns premis literaris de narrativa curta, i ha estat seleccionada per a l’edició de diferents llibres de recopilacions de relats. És co-autora, amb Sílvia Romero, de les novel·les fantàstiques Iskander: un viatge a la màgia dels llibres (2008), El camí del Bandama Vermell (2010, premi Columna Jove) i El donyet perdut (2018). En castellà, és co-autora, amb Carlos Castro, de la novel·la fantàstica El camino de los ancestros (2016).

TONI DE L’HOSTAL (L’Alcúdia, anys 70) és un cantautor valencià. Va debutar a principis de la dècada dels 2000, sent elegit Figura Mundial al IV Encontre de Figures Mundials celebrat a La Ribera, en 2004. En 2005 va participar en la revista satírica La Cabota i al programa de televisió de Tele Sueca Maemeua. També aquell any funda la Valenciclopèdia, enciclopèdia satírica online inspirada en la Uncyclopedia, que parodia la Viquipèdia en català. En 2010 publica el seu primer disc, amb la formació Les Maedéus. Posteriorment tindrà una secció fixa al programa de Ràdio Godella Ciutat Tanatori, que en 2012 canviaria el seu nom pel de Kalebarraka.

TONY JIM (Santa Coloma de Gramenet, de 1976) és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, ciutat en la qual actualment resideix. És autor de relats de ciència-ficció lleugera amb tocs d’humor i amb referències a la cultura popular, recopilats en diverses obres: Relatos del piloto Jim: Una odisea trek (2006), Jim, héroe galáctico (2010), Más Jim de lo que creéis (2012), Saltos y asaltos del piloto Jim (2015), Incordié al piloto Jim (2015), Arrepiéntete, piloto Jim, dijo el señor L’Ok (2018).

JOSEP LLEDÓ (València, 1979) és llicenciat en Belles Arts La seua feina ha estat centrada en l’audiovisual, ha escrit guions per a curtmetratges i programes de televisió; ha coordinat guions per a Mãemeua, una sèrie de programes d’humor que es van emetre a diferents televisions locals del País Valencià: SuecaTV, Ontinyent TV o Gandia TV, entre altres. També ha escrit articles i entrades a diferents mitjans locals i online.

FRANCESC MARÍ COMPANY (Barcelona, 1988) és escriptor, historiador i crític cultural, centrat, sobretot, en el món del cinema.

Després de llicenciar-se en Història a la Universitat de Barcelona, va centrar les seves investigacions en la vida de Napoleó Bonaparte, en particular la seva presència i la manera de ser representat en el cinema; es va doctorar amb la tesi titulada Napoleón Bonaparte y el cine: una interpretación histórica (2016).

Aficionat a l’escriptura des de petit, no va ser fins després de llicenciar-se que va decidir centrar-se de nou en la seva faceta d’escriptor. Sense tenir gaire clar en quin gènere centrar-se, ha escrit tot tipus d’històries de fantasia, ciència-ficció, terror i intriga, carregant cada pàgina amb el seu peculiar i característic sentit de l’humor. És autor de les novel·les Las dos caras de la sospecha (2017), Los héroes del tiempo (2017), El renacer de los monstruos (2017) i Morirse es de mal gusto (2018).

SERGI G. OSET (Barcelona, 1972), autor que fonamenta la seva producció literària en la minificció positrònica i el relat fantàstic. L’any 2009 va començar a publicar els seus relats al blog de creació literària «La meva perdició» i a la pàgina «Relats en Català», que va combinar durant dos anys amb la formació que va rebre a l’Aula de Escritores de Barcelona. D’aleshores ençà, ha publicat els reculls de microrelats Paràsits mentals (2012), El último vuelo del Microraptor (2015), Hipermatrònic, l’hiperbreu que va sorgir de l’espai profund (111 minificcions per a freaks malalts del fantàstic) (2017) i Malsons de gat (2016), llibre de relats de gènere escrit a sis mans amb Patrícia Muñiz i Igor Kutuzov.

ÒSCAR PÀMIES i DOMÍNGUEZ (Barcelona, 1961). Escriptor de fantasia i ciència ficció i psicoterapeuta. Amb el pseudònim d’«Ernest Jou-Desvern», es donà a conèixer amb el recull de relats La raó constel·lació constel·lar del metropolità. El 1993 guanyà el premi Documenta per a autors joves amb la novel·la L’estat contra P. (1994), en què presenta un personatge assetjat per forces que no controla. Posteriorment ha publicat Com serà la fi del món (1996), 72 illes (1998) i Ara és l’hora somiadors (2005). És membre de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.

JAMIE WAHLS és un programador informàtic i autor de relats de ciència-ficció nord-americà. Amb el relat Utopia, LOL? va quedar finalista del prestigiós Nebula Award.