27 de novembre de 2018
Quan vinc al diari, cada matí i sempre al mateix lloc, trobo un noi ajupit a terra, que demana diners al vianant. En ser estranger, ignora que si es posés un llaç groc a la solapa i en lloc de murmurar «una ayuda por favor», cridés amb fermesa un «per a la Caixa de Resistència», ja hauria deixat el seu metre quadrat de carrer i s’hauria retirat a viure a un apartament a les Bahames. La Núria ho va entendre. La Núria és la CDR guardiana de la Caixa de Resistència de Vilafranca del Penedès. O ho era, fins que va marxar amb els diners i no se sap on para ni ella ni els euros que havien de servir per resistir qui sap què. Potser se’n diuen caixes de resistència perquè són per comprovar qui és capaç de resistir la temptació d’embutxacar-se la pasta.
La mateixa opacitat de les caixes de resistència dificulta saber quanta gent viu d’aquestes. A la pobra Núria l’han enxampat, deu ser encara més estúpida que la resta, però em jugo un braç que no és un cas aïllat. És normal. Vostè té a càrrec seu un compte corrent amb ningú sap quants diners, està sopant una sardina de llauna, i mentrestant veu per TV el president fugat mostrant el xaletet de Waterloo o sent per ràdio el que cobra el seu successor per promocionar la ratafia, i pensa que està fent l’idiota. I efectivament, l’està fent a menys que agafi els diners i corri.
A algunes empreses, sobretot de l’administració pública, passen de tant en tant una guardiola «per la caixa de resistència». I a veure qui és el guapo que s’hi nega, no diguem ja qui és el que demana explicacions o comprovants. Lluny d’enfadar-nos, n’hem de prendre exemple. Si vostè, lector, té dificultats per arribar a fi de mes, o no en té però li agradaria passar 15 dies a l’Havana amb una mulata a cada braç, agafi una guardiola —a poder ser de fang, als llacistes tot el que tingui cert aire rural els infon confiança— i passi pel seu lloc de treball a demanar, millor dit exigir, «per a la caixa de resistència». Si algú reclama un rebut o alguna prova que els diners es destinen a una causa humanitària com assegurar que un expresident fugit continuï vivint a cos de rei i sense treballar, se li diu botifler, traïdor i unionista. I a viure.
Els catalans de les pedres en fan pans i de les caixes de resistència, plans. De pensions.