25 de febrer de 2017

Un dels meus millors amics, i des de fa dècades, és en Magaldi. Així, amb el cognom, l’hem anomenat sempre. Ho explico només perquè entenguin que conec a pràcticament tots els Magaldi de Girona. Treballadors, comerciants, petits empresaris… Tots bona gent, gironins de soca-rel.

La cacera de bruixes contra la fiscal Magaldi —un dels pocs Magaldi que no conec, quedi clar— és repugnant i digna de les èpoques més fosques. En diversos mitjans i per descomptat a la xarxa, he llegit la «notícia» que els primers Magaldi que van venir a Girona eren del partit feixista de Mussolini. Prenent un reportatge —aquest sí, sense segones intencions— aparegut fa anys a la Revista de Girona sobre els italians que van arribar a aquesta ciutat, s’aprofita per destacar que els avantpassats de la fiscal en cap de Catalunya eren del fascio. Com si això fos rellevant. Com si els Luís Llach, jutge Vidal, presidents Puigdemont, Pujol i Mas, i tants altres, tinguessin un arbre genealògic immaculadament demòcrata, catalanista i honrat. Com si algú fos responsable dels seus ancestres.

Naturalment, el missatge d’aquests presumptes periodistes que ho publiquen és clar. Vol dir que tu, fiscal, ets tan feixista com els teus avantpassats. Vol dir que per això estàs contra Catalunya. Vol dir que sabem d’on sou els Magaldi, sabem quins comerços teniu, i tots sou feixistes. Vol dir que si algú es pren la justícia per la seva mà, us ho heu ben buscat.

¿I a tot això, quin va ser el pecat de la fiscal Magaldi? Fer la seva feina —en un diari criticaven que hagués anat al judici, o sigui, recriminaven a la fiscal en cap de Barcelona que assistís a la vista contra un president de la Generalitat, que tenia lloc a Barcelona!— i, sobretot, mirar serenament a la cara els que la insultaven i amenaçaven a la sortida del jutjat. No en tenen prou insultant la justícia, pretenen que es posi a plorar, humiliada davant dels improperis. I si no és així, contra ella i la seva família.