XXXIII
El Franquesa, definitivament, no m’agafava el telèfon. Em convenia parlar amb ell i ho vaig intentar durant dies. En va. Entenia que el polític prometedor a qui havíem estroncat la carrera que l’havia de dur fins a vés a saber on estigués dolgut amb mi, amb el Crònica i amb tot allò que fes pudor de Grup Blanco.
No hi havia manera de localitzar-lo. Semblava que se l’hagués empassat la terra. Ni al mòbil, ni al fix del despatx, ni a casa seva. Havíem provat de trucar, fins i tot, des del telèfon de la Raquel perquè no pogués identificar qui l’estava buscant, però tampoc no ens en vam sortir. A través del correu electrònic, vam tenir el mateix èxit. Ens constava que l’adreça era bona i potser, entre la Raquel i jo, li vam enviar sis correus cada dia però mai no vam trobar resposta.
Quan ja em donava per vençut, la Raquel va entrar esverada al despatx.
—Ho he aconseguit. Estic xatejant amb ell a través del messenger. Vine.
Vaig sortir del despatx i em vaig asseure a la seva taula. La Raquel, més engrescada que jo, va acostar-se a la pantalla.
—M’he treballat la seva secre i he aconseguit que ell entri al xat.
—Sap qui ets?
—M’he fet passar per tu.
—Com li has entrat?
—Mira.
Franquesa, només vull parlar de RavalBaix.
Ja has trigat prou.
Sé que és una constructora, una SL…
És més que això. És el projecte d’especulació urbanística més gran que es pot fer a Barcelona. Tires a terra la part degradada del Raval, de Liceu en avall, i fas un barri nou, amb pisos nous, per a gent guapa. Tenen les maquetes i tot. És una reforma a deu anys vista. Amb quinze anys, tot nou. I ells, tots rics.
Qui són ells?
Els noms de RavalBaix SL que figuren al registre són homes de palla.
Qui hi ha al darrere?
Estàs en una connexió segura?
Tant se val. Els noms.
Arseni Blanco, et sona? I Santi Muñoz, et diu res aquest nom?
Impossible. Un conseller no es ficarà en un merder així!
Per no esquitxar-se hi ha posat un concunyat. És més elegant i més segur.
I tu? Què hi pintes?
Per què et penses que se’m van follar viu? M’oposava a tot el projecte. Pel bé de la ciutat. Per evitar l’escàndol.
Al Muñoz li feies nosa?
Li esguerrava el negoci del segle. No li convenia que arribés a l’alcaldia. I al teu amo tampoc.
I el Negrier?
Mira cap a l’altra banda.
Però és l’alcalde i no és del vostre partit. Un barri nou no es pot tirar endavant sense el vistiplau de l’alcalde.
Enderrocar i construir. Qualsevol alcalde sap que és el principal negoci per a una ciutat. Si a sobre és més de mig barri, vuitanta edificis, milers de pisos…
També hi suca?
:) Al Negrier li convé estar bé amb el Blanco. O no hi eres tu a la festa d’homenatge que li van fer a casa seva?
Però una remodelació urbanística així, la construcció de tot això, perdona, no es pot fer sense un concurs públic.
I?
Que s’ha de fer el concurs i l’ha de guanyar RavalBaix.
Si vols assegurar a qui adjudiques l’obra, munta un concurs públic. Això rai. És el nostre pa de cada dia.
Què podem fer per denunciar-ho?
Jo, amb tu, res. Ja t’he ajudat prou. Massa. Del Crònica l’únic que vull és que s’enfonsi amb el Blanco, l’A.B.C. i tu a dintre. A veure si tens collons de publicar-ho tu, tot això. Ets un periodista o ets un titella més?
—Què li escric? —va dir la Raquel, amb vuit dits sobre el teclat, esperant.
Gràcies. :-)