LOLITA BOSCH (Barcelona, 1970) és una escriptora catalana. És llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona i té un postgrau en Lletres de la Universidad Nacional Autónoma de México. Escriu alhora en català i en castellà, i la seva obra ha estat traduïda al polonès i a l’alemany. També fa literatura infantil i juvenil. L’any 2007 va dirigir a Barcelona el festival literari «Fet a Mèxic». Ha viscut a Albons (Baix Empordà), als Estats Units, l’Índia i, durant deu anys, a la Ciutat de Mèxic.

Com a escriptora, ha conreat la narrativa (per a adults i per a joves), el teatre i l’assaig. En narrativa per a adults, és autora de Això que veus és un rostre (2004, premi Òmnium Cultural d’experimentació literària), Tres historias europeas (2004), Elisa Kiseljak (2005), La persona que fuimos (2006), Insòlit somni, insòlita veritat (2007), Hecho en México (2007), Una: la historia de Piiter y Py (2008), La família del meu pare (2008), Japón escrito (2009), Camps abans de tot això (2011, premi Octavi Pallissa 2010), La ràbia (2016, premi Roc Boronat); en narrativa juvenil, ha publicat M (2006) i Negra nit (2006); i en narrativa infantil: El zoo de la Lolita (2004), En Jon ja sap anar al lavabo! (2004), Tens set dies! (2007), ¿Se puede saber quién ha dejado esta piedra aquí en medio? (2007), Paraula de calb (2008), El formulari (2009), Chacahua (2009), Àlex i allò que no es veu (2009). També ha escrit l’obra teatral infantil El formulari (2004) i els assaigs Ara escric (2011) i Que no ens guanyi la por. Pacíficament, rebel·lem-nos! (2018).