V

Ple d’entusiasme, Ignasi traslladà provisionalment el seu domicili al número sis del carrer del Sacramento, amb la secreta esperança de trobar-hi rastres de Pamela en algun lloc o altre. La planta baixa, que es destinava a cotxeres i al servei, la deixà tancada, car no pensava utilitzar-la. La planta noble estava composta de rebedor, sala de música, saló, saleta i alcova, tocador i cambra guarda-roba, un segon dormitori amb la saleta corresponent, oratori, despatx, menjador, galeria amb arcades i, al final d’aquesta, la comuna i un recambró per al bany.

L’habitació més sòbria de la casa era el rebedor, d’estil anglès: cadires de caoba amb braços, entapissades amb damasc vermell i respatller calat, a l’estil Hepplewhite, de finals del XVIII; armari-escriptori exquisidament senyorial amb una porcellana de Meissen, un rellotge de caixa, del rellotger de Liverpool J. James, amb doble esfera, la principal horària, amb al·legories de les quatre estacions als angles, pintades a l’oli, i una altra llunària, a sobre, també deliciosament decorada. A la paret, un quadre d’Alenza representant les terres rebaixades de la Moncloa i un retrat del doctor Johnson per Whisler. Ignasi l’admirà.

Per la dreta del rebedor es passava a la sala de música. Era una mica allargada, amb les parets decorades amb escenes que corresponien, per meitat, a la història de Josep i la vida de Moisès. Entrant, a mà esquerra, es veia a Jacob rebent les noves del seu fill Josep; Benjamí obtenint hostatge; troballa de la capa de Josep dins el sac de Benjamí; Josep interpretant els somnis del faraó; Josep venut pels seus germans i Josep i la muller de Putifar. A la dreta, fins al balcó que donava al carrer del Sacramento, es veien les escenes de Moisès, sacrificant, amb Aaró; amb la serpent de bronze; morint. De tant en tant, abraçadores de metall amb espelmes.

Hi havia a l’estança una tauleta de tres peus, estil Imperi i, al damunt, dreçada, una guitarra-lira. En un racó una arpa, número 272 de la casa Erard Frères que, com es llegia en la inscripció, fabricaven aquests instruments per patent registrada a París i eren Facteurs de Forte-Piano & Harpes LL. MM. Imperiales & Royales. Contra la paret hom veia un piano-harmònium vertical, de fusta envernissada, amb motllures i columnes de talla daurada, aplicacions de vori, rematant tot un rellotge amb dues esferes. Hom podia llegir la marca, que era de Johanschantz, de Viena. L’artefacte comptava amb sis pedals, un dels quals era per a bombo i platerets.

Aquesta peça donava a la sala de recepció i ball, que ocupava la part central de la casa, amb les parets decorades amb altres escenes de la vida de Moisès: la bardissa ardent, la persecució del poble d’Israel, el pas del mar Roig, el mannà, les taules de la Llei, el vedell d’or, la pedra d’Horeb. Era l’estança més gran. En ella hom trobava un piano de cua marca Müller John, de Salzburg, estil Imperi, i contra la paret, tres grans sofàs i cadires a dojo. Abans d’arribar a l’altra porta es trobava un clavicèmbal de fabricació anglesa, de la casa Astor & Hormood, de Londres i, en un repeu, un polífon de caoba decorada, proveït de discos metàl·lics amb forats rectangulars que contenien una peça musical cada un. Representava un perfeccionament de la caixa de música i posseïa uns timbres nítids i brillants. El nostre cavaller li donà corda i copsà delitosament la melodia.

Obrint la porta, es passava a la sala i alcova principal. La sala tenia les parets pintades amb escenes de les plagues d’Egipte: les granotes, les llagostes, les mosques, la lepra, etc. Els mobles eren de Lluís XVI, sobresortint una consola de color de marfil i daurada, amb un rellotge de sobretaula estil Imperi i diverses porcellanes i cadires. Les cortines de damasc groc amb serrells de passamaneria.

Fulgurava, en l’habitació, un autòmat, que Ignasi trobà particularment hideux. Representava una dama, luxosament abillada, asseguda i tocant un clavicèmbal. El clave tenia quatre potes i al damunt hi havia una arpa. La nina tenia el cap, els braços i les mans de porcellana. Vestia a la moda dels Lluïsos, amb dues faldilles obertes pel davant, la de sobre amb la cua recollida. La faldilla de sota, de color rosa, estava adornada amb blondes. El vestit era de rica seda verda amb flors i puntes a les mànigues. El pentinat, recollit pel darrera, era blanc i empolvorat. Tenia un peu als pedals. Movia el cap d’un costat a l’altre i de dalt a baix, com si llegís la partitura, movent els ulls i amb el pit imitant la respiració. Se sentia el sorollet de la maquinària amb un grinyol macabre. Durant una fracció de segon rigué sinistrament, assenyalant amb el dit a Ignasi.

Del mateix estil era l’alcova, amb un llit amb baldaquí, esmaltat de blanc i fabricat a València per Cotanda i Amadeu. Era remarcable una taula a l’oli representant la Mare de Déu de l’escola italiana del segle XVI.

A l’esquerra s’obria la porta que conduïa al tocador i al guarda-roba, moblats amb una consola sostenint una palangana i un gerro d’opalina decorada al foc. Al dessota, un gran bací d’Alcora. Separat per una porta secreta s’obria el guarda-roba, encara amb un parell o tres de vestits femenins.

A continuació venia l’altra sala i alcova, gairebé buides, amb el llit sense muntar repenjat a la paret. Cadires i una consola i calaixera. A les parets, «grisalles» amb escenes de l’Antic Testament amb Noè, l’arca i el diluvi.

D’aquesta alcova es passava a l’escriptori-biblioteca-sala de joc, amb pintures d’Abraham, Sara i Agar. Hom trobava un canterano-biblioteca amb llibres del XVIII, principalment el baró de Holbach, la History of the Decline and Fall of the Roman Empire (1776) de Gibbon, Samuel Johnson, Jovellanos, etc. Sota una llàntia de cristall de Bohèmia, una taula de joc, de tipus oriental de final de segle XVIII. Sofà i cadires. Una caixa de pistoles de l’armer Helerard, de Libourne.

Aquesta habitació s’obria a l’oratori de parets pintades imitant pedra i marbre. Al fons, l’altar i una fornícula entre dues columnes corínties. No existia cap imatge de sant i semblava tot en el més profund abandó. Naturalment, estava desafectat de culte.

El menjador s’obria a un costat amb escenes de Jacob i l’àngel, Isaac i Esaú. El mobiliari era de caoba amb incrustacions, i Ignasi remarcà una calaixera-bufet igual que una que tenia la seva mare a Sant Martí Sarroca.

Finalment, se sortia per qualsevol de les habitacions del darrera a una galeria amb arcades que, per una àmplia escala, donava a un jardí selvàtic al qual donaven els patis d’altres cases veïnes. La galeria, que estava pintada amb escenes campestres, tenia al final la cambra secreta, amb la banyera de metall i, ficada en un annex, la comuna.

Després d’aquesta llarga passejada-inventari, el nostre erudit amic se sentia exhaust, i segué en un balancí a la galeria. Sentia l’aire fresc que li acaronava el rostre i els cabells esbullats. Reveia una casa de Sitges vista a la seva infància.

De sobte, veié al jardí una bellíssima dama rossa, elegantment vestida, que el contemplava aspirant el perfum d’una rosa roja. Restà bocabadat per la sorpresa.

Quan volgué reaccionar, la dama misteriosa havia ja desaparegut.