Al Persas i a l’Olison que van il·lustrar les primeres versions d’aquestes històries, publicades a la revista El Món.

A l’Àlex Broch, director de la col·lecció, que em va impulsar a aplegar aquestes disset claus de vidre i a transformar-les.

Als admirats Avel·lí Artís-Gener i Tísner, sempre indestriables, que m’han subministrat més d’una clau.

A Ross Macdonald i al seu mític Lew Archer, oncle i cosí germà, respectivament, del meu Lluís Arquer.