NOTES BIBLIOGRÀFIQUES

LA FORMACIÓ D’UN ESTAT NACIONAL

La llista de la bibliografia que he fet servir en aquest capítol s’inicia, naturalment, amb les històries generals, començant per la de Ferran Soldevila, Història de Catalunya, Barcelona, Alpha, 1934 (segona edició revisada, 1963) i amb la part de Catalunya dins l’Espanya moderna, Barcelona, Edicions 62, 1964-1987, que Pierre Vilar va dedicar a «El medi històric». Segueixo també els volums de la història que va dirigir Jaume Vicens Vives amb el títol general, forçat per la censura, de Biografies catalanes, dels quals afecten aquest capítol els de Ramon d’Abadal, Els primers comtes catalans, Barcelona, Teide, 1958 (de qui he usat, també, «La institució comtal carolíngia en la Pre-Catalunya del segle IX», a Anuario de Estudios Medievales, I [1964], p. 29-75); els dos de Santiago Sobrequés, Els grans comtes de Barcelona, Barcelona, Vicens Vives, 1961 i Els barons de Catalunya, Barcelona, Teide, 1957, i el d’ E. Bagué, Percy E, Schramm i J. Cabestany, Els primers comtes-reis, Barcelona, Teide, 1960. De la Història de Catalunya que va dirigir Pierre Vilar correspon a aquest capítol el volum II de Josep M. Salrach, El procés de feudalització (segles III-XII), Barcelona, Edicions 62, 1987. De la dirigida per A. Balcells, el volum II de Flocel Sabaté, Catalunya medieval, Barcelona, L’esfera dels llibres, 2006. De la Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans, dirigida per Borja de Riquer, el volum II, de Josep M. Salrach ed., La formació de la societat feudal, segles VI-XII, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1998. Com història general cal considerar també, i he de confessar que l’he seguida molt especialment, la de Thomas N. Bisson, Història de la Corona d’Aragó a l’Edat Mitjana, Barcelona, Crítica, 1988.

Al marge d’altres fonts generals com el llibre de Víctor Ferro, El dret públic català. Les institucions a Catalunya fins al decret de Nova Planta, Vic, Eumo, 1987, el de M. Crusafont, Història de la moneda catalana, Barcelona, Crítica, 1996, la compilació Documents jurídics de la història de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1991, o d’alguns treballs de Josep Maria Font i Rius sobre les institucions locals —com «Franquicias urbanas medievales de la Catalunya Vella» a Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya medieval, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1985, p. 11-34—, hi ha les fonts, i molt en especial els Usatges de Barcelona i Commemoracions de Pere Albert, que he utilitzat en l’edició de Josep Rovira i Ermengol, Barcelona, Barcino, 1933.

No m’importa confessar que hi ha hagut uns autors als quals he seguit molt preferentment i no he dubtat a citar amb freqüència, com Pierre Bonnassie, especialment a Catalunya mil anys enrere: creixement econòmic i adveniment del feudalisme a Catalunya de mitjan segle X a final del segle XI, Barcelona, Edicions 62, 1979, a més del col·lectiu Estructuras feudales y feudalismo en el mundo mediterráneo, Barcelona, Crítica, 1984. Aquest és també el cas de Thomas Bisson, de qui, a banda de la ja esmentada història de la Corona d’Aragó, he usat L’impuls de Catalunya. L’època dels primers comtes-reis (1140-1225), Vic, Eumo, 1997; Veus turmentades. Poder, crisi i humanitat a la Catalunya rural, 1140-1200, Barcelona, Curial, 2003; La crisis del siglo XII, Barcelona, Crítica, 2010, i «Els orígens de l’impost sobre la moneda a Catalunya: una reconsideració», a Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 16-17 (1995-1996), p. 301-310.

És possible, però, que l’autor català al qual hagi seguit amb més deteniment en aquesta part sigui Josep M. Salrach, de qui, a més dels dos volums citats més amunt, he utilitzat El procés de formació nacional de Catalunya: segles VIII-IX, Barcelona, Edicions 62, 1978; «Solidaritat i sociabilitat pageses en els orígens de la vila (segles X-XIV)», a Jaume Barrull, Joan J. Busqueta i Enric Vicedo, eds., Solidaritats pageses, sindicalisme i cooperativisme, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 1998, p. 43-71; Catalunya a la fi del primer mil·lenni, Lleida, Eumo/ Pagès, 2004 i Justícia i poder a Catalunya abans de l’any mil, Vic, Eumo, 2013.

Altres dos autors de seguiment preferent han estat Paul Freedman, Assaig d’història de la pagesia catalana: segles XI-XV, Barcelona, Edicions 62, 1988 i Els orígens de la servitud pagesa a la Catalunya medieval, Vic, Eumo, 1993, i Michel Zimmermann, En els orígens de Catalunya. Emancipació política i afirmació cultural, Barcelona, Edicions 62, 1989 i «Des Pays Catalans à la Catalogne: Genèse d’une représentation», a Philippe Sénac, ed., Histoire et archéologie des terres catalanes au Moyen Âge, Perpinyà, Presses Universitaires de Perpignan, 1995, p. 71-85. Un llibre que ha estat també una referència essencial per a mi és el de Stephen P. Bensch, Barcelona and its rulers, 10961291, Cambridge, Cambridge University Press, 1995.

Hi ha també un seguit de treballs que m’han estat d’una considerable utilitat. Com els de Dolors Bramon sobre l’etapa musulmana: De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010, Barcelona, Institut d’Història Jaume Vicens Vives, 2000; Mots remots: setze estudis d’història i toponímia catalana, Girona, CCG, 2002, o Reivindicació catalana del geògraf al-Idrīsī, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2012.

Els de Gener i Bou sobre la Pau i Treva: La Pau i la Treva a Catalunya, Barcelona, La Magrana, 1986, «Les assemblees de Pau i Treva i l’origen de la Cort General de Catalunya», a Les Corts a Catalunya. Actes del Congrés d’Història Institucional, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1991, p. 71-78 i «La Pau i Treva del Rosselló de l’any 1217», a Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 15 (2004), p. 67-73.

Els de Pere Ortí sobre hisenda: Renda i fiscalitat en una ciutat medieval: Barcelona, segles XII-XIV, Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2000, i «La primera articulación del estado feudal en Cataluña a través de un impuesto: el bovaje (ss. XII-XIII)», a Hispania, núm. 209 (2001), p. 967-998. Els de Lluís To Figueras: El monestir de Santa Maria de Cervià i la pagesia: una anàlisi local del canvi feudal: diplomatari segles X-XII, Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, 1991, i «Le mas catalan du XII siècle: genèse et evolution d’une structure d’encadrement et d’asservisssement de la paysannerie», a Cahiers de Civilisatiom Médiévale, XXXVI (1993), núm. 2, p. 152-177. Als quals afegiria el de Max Turull, «L’assiette de la taille dans les villes catalanes au Moyen Âge», a Denis Menjo et Manuel Sánchez, eds., La fiscalité des villes au Moyen Âge. 2. Les systèmes fiscaux, Tolosa, Privat, 1999, p. 201-221. O els de Mercè Aventín, La societat rural de Catalunya en temps feudals. Vallès oriental, segles XIII-XVI, Barcelona, Columna, 1996, i de Coral Cuadrada, L’aixada i l’espasa: l’espai feudal a Catalunya, Tarragona, Arola, 1999, sobre els aspectes agraris, i Assumpta Serra, «Entre una ramaderia senyorial i una ramaderia pagesa (segles X-XIII)» a Estudis d’història agrària, 14 (2000-2001), p. 41-62.

He usat, com és lògic, una àmplia bibliografia sobre el context europeu, de la qual em limitaré a assenyalar uns pocs llibres essencials, com Marc Bloch, La historia rural francesa, Barcelona, Crítica, 1978, i Mélanges històriques, París, CNRS Éditions, 2011; Sandor Bökönyi, «The development of stockbreeding and herding in medieval Europe», a Del Sweeney, ed., Agriculture in the Middle Ages. Technology, practice, and representation, Philadelphia, University of Pennsylvania Press, 1995, p. 41-61; Dominique Cardon, La draperie au Moyen Âge, París, CNRS, 1999; La croissance agricole du Haut Moyen Âge: chronologie, modalités, géographie, Journées Internationales d’Histoire, Flaran 10, Auch, Centre Culturel de l’Abbaye de Flaran, 1998; Christopher Dyer, «Were peasants self suficient? English villagers and the market, 900-1350», a Elisabeth Mornet, ed., Campagnes médievales: l’homme et son espace. Etudes ofertes à Robert Fossier, París, Publications de la Sorbonne, 1995, p. 653-666; Robert Fossier, Historia del campesinado en el Occidente medieval, Barcelona, Crítica, 1985; Léopold Genicot, Comunidades rurales en el Occidente medieval, Barcelona, Crítica, 1993; Rosemary L. Hopcroft, «The origins of regular open-field systems in pre-industrial Europe», a The Journal of European Economic History, 23 (1994), núm. 3, p. 563-580; Eric Kerridge, The common fields of England, Manchester, Manchester University Press, 1992; John Langdon, Horses, oxen and technological innovation, Cambridge, Cambridge University Press, 1986; Lynn T. White, Medieval religion and technology: collected essays, Berkeley, University of California Press, 1986, etc. Una llista de textos més o menys tradicional als quals caldria afegir els de Guy Bois, Pierre Toubert, etc.

Voldria, però, destacar uns llibres innovadors que m’han estat molt especialment útils, per diverses raons, com són R. I. Moore, La guerra contra la herejía. Una visión alternativa de la historia medieval, Barcelona, Crítica, 2014; Michael McCormick, Orígenes de la economía europea. Viajeros y comerciantes en la Alta Edad Media, Barcelona, Crítica, 2005. I molt especialment els dos de Chris Wickham, Una historia nueva de la alta edad media. Europa y el mundo mediterráneo, 400-800, Barcelona, Crítica, 2009, i El legado de Roma, Barcelona, Pasado & Presente, 2013.

L’EXPANSIÓ

La naturalesa de les fonts utilitzades canvia per complet en aquest segon capítol, on, a banda d’una visió de conjunt —Carme Batlle, L’expansió baixmedieval (segles XIII-XV), vol. 3 de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar, Barcelona, Edicions 62, 1987-2003— i del capítol que el propi Vilar dedica a «El desenvolupament econòmic medieval i Catalunya potència històrica» (a Catalunya en l’Espanya moderna, II, p. 37-138), disposem d’una àmplia bibliografia sobre les vides i fets dels reis i, a més, dels testimonis viscuts que ens ofereixen les quatre grans cròniques de Jaume I, Desclot, Muntaner i Pere el Cerimoniós, que he usat en la versió de Ferran Soldevila a Les quatre grans cròniques, Barcelona, Selecta, 1983.

Hi ha, a més, un material biogràfic important sobre els reis, del qual he fet servir, en un ordre cronològic de personatges: per Jaume I, Ferran Soldevila, Els grans reis del segle XIII: Jaume I, Pere el Gran, Barcelona, Teide, 1955, i Els primers temps de Jaume I, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1968. Els volums col·lectius, M. Teresa Ferrer Mallol, ed., Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2011-2013, 2 vol.; i Rafael Narbona, ed., Jaume I i el seu temps 800 anys després, Encontres acadèmics de Castelló, Alacant i València. Actes. València, Universitat de València, 2012. A més de l’estudi de Josep M. Salrach, «Jaume I: una valoració del regnat», a Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XIX (2008), p. 87-100.

Per Pere el Gran, sobretot Ferran Soldevila, Pere el Gran, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1950-1962, 2 vol., i Vida de Pere el Gran i d’Alfons el Liberal, Barcelona, AEDOS, 1963. A més de Stefano Cingolani, Pere el Gran. Vida, actes i paraula, Barcelona, Base, 2010, i, del mateix autor, «Historiografia catalana al temps de Pere II i Alfons II (1276-1291). Edició i estudi de textos inèdits: 1. Crònica del rei Pere», a Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 25 (2003), p. 201-227, i «“Seguir les vestígies dels antecessors”. Llinatge, reialesa i historiografia a Catalunya des de Ramon Berenguer IV a Pere II (11311285)», a Anuario de Estudios Medievales, 36 (2006), 1, p. 201-240. Important també Philippe Wolff, «L’épisode de Berenguer Oller a Barcelone en 1285. Essai d’interprétation sociale», a Anuario de Estudios Medievales, 5 (1968), p. 207-222.

Pels successors de Pere el Gran, J. E. Martínez Ferrando, S. Sobrequés i E. Bagué, Els descendents de Pere el Gran, Barcelona, Teide, 1954; J. E. Martínez Ferrando, Jaume II o el seny català, Barcelona, Aedos, 1956 i Stephane Pequignot, Au nom du roi. Pratique diplomatique et pouvoir durant le regne de Jacques II d’Aragon (1291-1327), Madrid, Casa de Velázquez, 2009.

Insuficient, en canvi, la bibliografia sobre Pere el Cerimoniós, Rafael Tasis, Pere el Cerimoniós i els seus fills: el segle XIV, Barcelona, Teide, 1957, la introducció de Ramon Gubern a Epistolari de Pere III, Barcelona, Barcino, 1955 i la discutible visió de Ramon d’Abadal, Pere el Cerimoniós i els inicis de la decadència política de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1972. Complementàriament, Curt Wittlin, «Francesc Eiximenis i el secret nacional de les “Ordinacions de la Cort” del rei Pere el cerimoniós», a Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, LI (2007-2008), p. 75-90. Sobre les seves dificultats econòmiques cal veure els treballs dedicats a la crisi bancària de 1380-1381: Abbott Payton Usher, The early history of deposit banking in Mediterranean Europe, Cambridge, Mass., Harvard University Press, 1943, p.258-268; Rafael Conde, «Las actividades y operaciones de la banca barcelonesa trecentista de Pere Descaus y Andreu d’Olivella», a Revista Española de Financiación y Contabilidad, XVIII (1988), núm. 55, p. 115-182; Gaspar Feliu, «Mercadersbanquers barcelonins: l’endeutament de la monarquia i la fallida de la taula de canvi de Pere des Caus i Andreu Olivella el 1381», a Barcelona. Quaderns d’història, 13 (2007), p. 197-210.

Hi ha, a més, una bibliografia important sobre la configuració de les institucions que transformarien el país en una monarquia moderna, avançada al seu temps. Començant per les fonts, com Constitucions i altres drets de Catalunya, compilació de 1495, ed. facsímil, Barelona, Base, 2004, amb l’estudi introductori de Josep M. Pons i Guri i Josep M. Font i Rius. O Parlaments a les Corts catalanes, edició de Ricard Albert i Joan Gassiot, Barcelona, Barcino, 1928.

Sobre les Corts: Les Corts a Catalunya. Actes del Congrés d’Història Institucional, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1991; José Coroleu i José Pella i Forgas, Las Cortes catalanas, Barcelona, Impr. de la Revista histórica latina, 1876. D’Eva Serra, Les Corts catalanes, una bona font d’informació històrica, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2003; «Butlletí bibliogràfic sobre les Corts catalanes», a Arxiu de textos catalans antics, 26 (2007) i «Les Corts catalanes, una aproximació històrica», estudi introductori a Antoni de Capmany, Práctica y estilo de celebrar cortes en el reino de Aragón, principado de Cataluña y reino de Valencia, Barcelona, Base, 2007. A més, Elisabet Ferran i Planas, «Les Corts de Barcelona de 1251 i les pràctiques feudals catalanes», a Actes del 53è Congrés de la Comissió Internacional per a l’Estudi de la Història de les institucions representatives i parlamentaries, Barcelona, Parlament de Catalunya, 2005, I, p.597-609; Sebastià Solé i Cot, «La Cort general a Catalunya», a Josep Serrano, ed., El territori i les seves institucions històriques, Barcelona, Fundació Noguera, 1999, p. 117-183; Max Turull, «Respostes de nobles i cavallers de la vegueria de Cervera per a la campanya de Sardenya de 1354-1355», a Miscellània Cerverina, 12 (1998), p. 131-134. En un sentit més general, Tomàs de Montagut, «Els funcionaris i l’administració reial a Catalunya (segles XIII-XIV)», a Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, Annex I (1983), p. 137-150, «La constitució política de la Corona d’Aragó», a El Compromiso de Caspe (1412) (XIX Congrés d’Història de la Corona d’Aragó), Saragossa, 2013, p. 104-116; Flocel Sabaté, «Discurs i estratègies del poder reial a Catalunya al segle XIV», a Anuario de Estudios Medievales, 25:2 (1995), p. 617-646, i Maria Teresa Ferrer Mallol, ed., Història de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2011.

Molt important és la renovació aportada a través de l’estudi de la hisenda pública per Manuel Sánchez Martínez i els seus deixebles. De Manuel Sánchez he usat El naixement de la fiscalitat d’estat a Catalunya, segles XII-XIV, Vic, Eumo, 1995; «La fiscalidad en Cataluña (siglo XIV)», a Anuario de Estudios Medievales, 22 (1992), p. 341-376; «La evolución de la fiscalidad regia en los países de la Corona de Aragón (c. 1280-1356)» a Europa en los umbrales de la crisis: 1250-1350, Pamplona, Gobierno de Navarra, 1995, p. 393-428; «La convocatoria del usatge Princeps namque en 1368 y sus repercusiones en la ciudad de Barcelona», a Barcelona Quaderns d’Història, 4 (2001), p. 79-107, «La presión fiscal en un año difícil: Cataluña, a mediados de 1374-mediados de 1375», a Mayurqa, 27 (2001), p. 25-45; Pagar al rey en la Corona de Aragón durante el siglo XIV, Barcelona, CSIC, 2003 i els volums col·lectius, La deuda pública en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, CSIC, 2009 i, en coedició amb Antoni Furió, Col·loqui Corona, municipis i fiscalitat a la Baixa Edat Mitjana, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 1997. A més, Jordi Morelló, «Els impostos sobre la renda a Catalunya: redelmes, onzens i similars», a Anuario de Estudios Medievales, 27:2 (1997), p. 903-968; Pere Ortí, «Una primera aproximació als fogatges catalans de la dècada de 1360», a Anuario de Estudios Medievales, 29 (1999), p. 747-773, i Carles Puigferrat, «La venda de l’impost del Bovatge de 1379-1384», a Anuario de Estudios Medievales, 30:1 (2000), p. 51-90.

Encara que el meu objectiu es limita a l’estudi de la societat del Principat, no es pot deixar de posar atenció en les conseqüències d’unes conquestes que han dut a usar el terme de «colonials» per descriure-les. Per Mallorca, a banda dels vells treballs d’Álvaro Santamaría —«Determinantes de la conquista de Baleares (1229-1232)», a Mayurqa, 8 (1972), p. 65-133; «Mallorca en el siglo XIV», a Anuario de Estudios Medievales, 7 (1970-1971), p. 165-238; «La Carta de franquesa de Mallorca, estatuto constituyente del reino», a Anuario de Estudios Medievales, 17 (1987), p. 207-228— o de Pau Cateura —Mallorca en el segle XIII, Palma de Mallorca, El Tall; 1997, El regne esvaït: desenvolupament econòmic, subordinació política. Expansió fiscal (Mallorca, 1300-1335), Palma de Mallorca, El Tall, 1998; La trentena esgarrifadora: Guerra i fiscalitat. El Regne de Mallorca (1330-1357), Palma de Mallorca, El Tall, 2000, i «Sobre el ‘infant en Jacme’ i Mallorca (1256-1276)», a Mayurqa, 20 (1981-1984), p. 123-136—, he fet servir Gabriel Jover, Antoni Mas i Ricard Soto, «Colonització feudal i esclavitud, Mallorca 1230-1350», a Recerques, 52-53 (2006), p.1948; Jaime Sastre Moll, «Notas sobre la esclavitud en Mallorca. “El libre de sareyns e de grecs de l’any M CCC XXX”», a Mayurqa, 21 (1988), p. 101-120; Onofre Vaquer Bennàssar, L’esclavitud a Mallorca 1448-1500, Palma de Mallorca, Institut d’Estudis Baleàrics, 1997, i Ricard Soto, «Fronteres i colònies medievals: el regne de Mallorques», a Recerques, 43 (2001), p. 77-102.

Sobre València, Josep Torró, El naixement d’una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana, 1238-1276, València, Publicacions de la Universitat de València, 1999, i Pau Viciano, Els peus que calciguen la terra, València, Universitat de València, 2012.

No disposem per aquests anys d’un bon estudi global sobre l’economia, ja que el de Claude Carrère s’inicia al final d’aquest període; però sí d’alguns treballs interessants com el de Stephen P. Bensch, «La primera crisis bancaria de Barcelona», a Anuario de Estudios Medievales, 19 (1989), p. 311-328. I estudis sobre la burgesia mercantil barcelonina, com Jaume Aurell, Els mercaders catalans al quatre-cents. Mutació de valors i procés d’aristocratització a Barcelona, 1370-1470, Lleida, Pagès, 1996, o el de Carme Batlle, «Las familias de la alta burguesía en el municipio de Barcelona (siglo XIII)», a Anuario de Estudios Medievales, 16 (1986), p. 81-92, i «Aproximació a l’estudi d’una família barcelonina els segles XIII i XIV: els Grony», a Anuario de Estudios Medievales, 19 (1989), p. 285-310. Sobre les crisis alimentàries, Antoni Riera, ed., Crisis frumentàries, iniciatives privades i polítiques públiques de proveïment a les ciutats catalanes durant la baixa edat mitjana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2013.

El darrer dels grans temes, que no he considerat més que marginalment, és el de l’expansió «imperial» mediterrània, on es barregen els aspectes estrictament imperials amb el desenvolupament del comerç. Cal començar per la monografia de Damien Coulon, Barcelona i el gran comerç d’Orient a l’Edat Mitjana, Barcelona, Base, 2013, i amb els treballs que es troben en volums col·lectius que s’han elaborat entorn de M. Teresa Ferrer Mallol, com: M. T. Ferrer i Damien Coulon, eds., L’expansió catalana a la Mediterrània a la Baixa Edat Mitjana, Barcelona, CSIC, 1999; M. T. Ferrer i J. Mutgé, eds., De l’esclavitud a la llibertat: esclaus i lliberts a l’edat mitjana, Barcelona, CSIC, 2000, o Josefina Mutgé et al., eds., La corona catalanoaragonesa, l’islam i el món mediterrani. Estudis d’història medieval en homenatge a la Dra. Maria Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona, C.S.I.C., 2013. A més, J. N. Hillgarth, El problema d’un imperi mediterrani català, Palma de Mallorca, Moll, 1980; Coral Cuadrada, La Mediterrània, cruïlla de mercaders, segles XIII-XV, Barcelona, Dalmau, 2001; Vicens Salavert, «La expansión catalano-aragonesa por el Mediterráneo en el siglo XIV», a Anuario de Estudios Medievales, 7 (1970-1971), p. 17-37; Anthony Luttrell, «La Corona de Aragón y la Grecia catalana: 1379-1394», a Anuario de Estudios Medievales, 6 (1969), p. 219-252, o Ferran Soldevila, Els almogàvers, Barcelona, Dalmau, 1994. D’un interès especial, dins d’aquest mateix àmbit temàtic són els estudis sobre les relacions amb el nord d’Àfrica, en especial Charles-Emmanuel Dufourcg, L’Espagne catalane et le Maghrib aux XIIIe et XIVe siècles, París, Presses Universitaires de France, 1966. A més, María Dolores López Pérez, «Las relaciones diplomáticas y comerciales entre la Corona de Aragón y los estados norteafricanos durante la Baja Edad Media», a Anuario de Estudios Medievales, 20 (1990), p. 149-169.

LA CRISI

Les fonts generals usades segueixen essent les mateixes del capítol anterior, en especial el volum de Carme Batlle i els capítols corresponents de Vilar, afegint-hi, però, el volum dirigit per Ernest Belenguer i Coral Cuadrada, La forja dels Països Catalans. Segles XIII a XV, de la Història dirigida per Borja de Riquer, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1996; i en la sèrie de «Biografies Catalanes», Els Trastàmares de Jaume Vicens i Vives (Barcelona, Teide, 1956) que ha estat una font essencial, al costat d’altres treballs del mateix autor, com la visió de conjunt «Cataluña a mediados del siglo XV» (a Obra dispersa. Catalunya ahir i avui, Barcelona, Vicens Vives, 1967, p. 172-219) o la seva contribució, publicada pòstumament, al volum de Moments crucials de la història de Catalunya, Barcelona, Vicens Vives, 1962. Encara que limitat a Barcelona, també ha fet funcions de referència general el llibre de Claude Carrère, Barcelona 1380-1452: un centre econòmic en època de crisi, Barcelona, Curial, 1977-1978.

Pel que fa a l’emmarcament global, el de la crisi de la baixa edat mitjana és un tema amb una bibliografia immensa, que no tindria sentit intentar sintetitzar. Una síntesi que revela els molts dubtes de la recerca la podeu trobar en Ferdinand Seibt i Winfried Eberhard, eds., Europa 1400. La crisis de la baja Edad Media, Barcelona, Crítica, 1993.

Un punt concret, com és el de la «pesta negra», podria bastar per il·lustrar-ho. Als anys setanta del segle passat es va establir una identificació de l’anomenada «pesta negra» amb la Yersinia Pestis, i es va especular sobre la seva relació amb espècies diferents de la rata en la seva transmissió, i amb la possible identificació amb altres grans episodis epidèmics, com la «pesta de Justinià» (Jean Noël Biraben, Les hommes et la peste en France et dans les pays éuropéens et méditerranéens, París, Mouton, 1975-1976). Fins a arribar a una negació per part de Samuel K. Cohn, Jr. (The Black Death transformed: disease and culture in early Renaissance Europe, Londres, Edward Arnold, 2002; d’aquest mateix autor utilitzo, en relació amb les matances de jueus, «The Black death and the burning of jews», a Past and Present, 196 [agost 2007], p. 3-36), que sostenia que la malaltia que descriuen les diverses fonts europees no és la pesta bubònica, tal com la coneixem avui. Les opinions de Cohn implicaven menysprear les primeres investigacions fetes sobre l’ADN (vegeu sobre això la ressenya de Mary A. Valante, a H-W-Civ, H-Net Reviews, juliol de 2003). El tema ha estat definitivament resolt per una gran recerca publicada el 2011 per un col·lectiu d’investigadors d’Alemanya, els Estats Units i Canadà (Kirsten I. Bos et al., «A draft genoma of Yersinia Pestis from victims of the Black Death», a Nature, 478 [27 d’octubre de 2011]), que no solament identifiquen la Yersinia com l’origen de les variants actuals —res a veure amb epidèmies anteriors—, sinó que arriben a la conclusió que la violència dels efectes que es van produir en els anys de 1347 a 1351 han d’atribuir-se a causes diferents de la genètica microbiana, que tindrien a veure sobretot amb factors de l’entorn, tant climàtic com social.

Una interpretació primària a partir de les dades demogràfiques es pot trobar a Harry A. Miskimin, The economy of Early Renaissance Europe. 1300-1460, Cambridge, Prentice Hall, 1975. Sobre els efectes del clima, vegeu Jean-François Berger, ed., Des climats et des hommes, París, La Découverte, 2012, en especial la quarta part «Le Petit Optimum médiéval et le Petit Âge glaciaire en Europe». En un marc més ampli, que l’autor estén des d’Àsia del sud fins a França, Victor Liberman, Strange paral·lels I. Integration of the mainland. Southeast Asia in global context, c.800-1830, Cambridge, Cambridge University Press, 2003, p. 119-131, i II. Mainland mirrors: Europe, Japan, China, South Asia and the islands, Cambridge, Cambridge University Press, 2009, p. 182-270, la citació que en faig correspon a p. 270. L’explicació del refredament la prenc d’Evan D. G. Fraser i Andrew Rimas, Empires of food. Feast, famines and the rise and fall of civilizations, Londres, Arrow Books, 2011, p. 33.

La visió malthusiana de l’exhauriment de les terres va ser defensada sobretot per M. M. Postan, Essays on medieval agriculture and general problems of the medieval economy, Cambridge, Cambridge University Press, 1973, i criticada per D. G. Watts, «A model for the early fourteenth Century», a Economic History Review, XX (1967), p. 543-547. I ho és, a més, per l’únic intent de donar-nos estimacions globals dels rendiments de les collites, el de B. H. Slicher van Bath, Historia agraria de la Europa occidental, 500-1850, Barcelona, Península, 1974, que no mostren la davallada anunciada. El text d’Ausiàs March a Poesies, 6, versos 33-36. La visió innovadora de Bruce M. S. Campbell i Mark Overton, a «A new perspective on medieval and early modern agriculture: six centuries of Norfolk farming, c.1250-c.1850», a Past and Present, 141 (novembre de 1993), p. 38-105. Rafael Domínguez Martín, «La depresión agraria de la Baja Edad Media: un enfoque teórico», a Historia agraria, núm. 12 (1996), p. 143-174.

Sobre les crisis que van afectar Europa des de 1313-1314, debilitant la població abans de l’escomesa de la pesta, A. R. Bridbury, «Before the Black Death» a Economic History Review, 30 (1977), núm. 3, p. 393-410 i, del mateix autor, The English economy from Bede till he Reformation, Woodbridge, The Boydell Press, 1992; H.S Lucas, «The great European famine of 1315, 1316 and 1317», un vell treball reimprès a E. M. Carus Wilson, ed., Essays in econòmic history, II, Londres, Edward Arnold, 1962, p. 49-72, que es pot completar, respecte d’Anglaterra, amb Ian Kershaw, «The great famine and agrarian crisis in England, 1315-1322», a Past and Present, 59 (maig de 1973), p. 3-50. I el volum col·lectiu de Bruce M. S. Campbell, ed., Before the Black Death. Studies in the ‘crisis’ of the early fourteenth century, Manchester, Manchester University Press, 1991.

Sobre les crisis anteriors a la pesta a Catalunya, Pere Ortí, «El forment a la Barcelona baixmedieval: preus, mesures i fiscalitat», a Anuario de Estudios Medievales, 22 (1992), p. 377-423, i Juanjo Cáceres, La participació del Consell municipal en l’aprovisionament cerealer de la ciutat de Barcelona, 1301-1430, tesi doctoral de la Universitat de Barcelona.

Sobre la pesta a Catalunya, Amanda López de Meneses, «Documentos acerca de la peste negra en los dominios de la Corona de Aragón», a Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón, VI (1953-1955), p. 291-447, i la síntesi de Jaume Sobrequés, «La peste negra en la Península ibérica», a Anuario de Estudios Medievales, 7 (1970/1971), p. 67-102.

Sobre les revoltes agràries britàniques, Rodney Hilton, Bond men made free, Londres, Temple Smith, 1973, i Conflicto de clases y crisis del feudalismo, Barcelona, Crítica, 1988; sobre els moviments urbans italians hi ha una extensa literatura d’autors com Gene Brucker, David Herlihy o Lauro Martines, de qui citaria sobretot el volum col·lectiu, Violence and civil disorder in Italian cities, 1200-1500, Berkeley, University of California Press, 1972.

Els textos sobre la crisi catalana: Pierre Vilar, «Le déclin catalan du Bas Moyen-Âge. Hypothèses sur sa chronologie», a Estudios de Historia Moderna, 6 (1965-1969), p. 1-68, i «Decadència catalana, impuls castellà» (1333-1492), a Catalunya dins l’Espanya moderna, II, p. 145-224; el ja citat de Vicens sobre Catalunya a mitjans del segle XV a Obra dispersa. Catalunya ahir i avui, Barcelona, Vicens Vives, 1967; Mario del Treppo, I mercanti catalani e l’espansione della Corona d’Aragona nel secolo XV, Nàpols, Arte Tipografica, 1972 («I tempi del declino catalano», p. 585-590); Damien Coulon, Barcelona i el gran comerç d’Orient a l’Edat Mitjana, Barcelona, Base, 2014, p. 73-83; Gaspar Feliu. «La crisis catalana de la baja Edad Media: Estado de la cuestión», a Hispania, LXIV/2 (2004), núm. 217, p. 435-466; Carles Estepa, «Algunes consideracions sobre la crisi econòmica catalana a la baixa Edat Mitjana: Barcelona i les ciutats comercials mediterrànies», a Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 2 (1981), p. 143-153.

Sobre el desenvolupament del sistema de crèdit públic hi ha una abundant literatura generada per Manuel Sánchez i els seus deixebles, com M. Sánchez, ed., La deuda pública en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, CSIC, 2009; Pere Verdés Pijuan, «Per ço que la vila no vage a perdició». La gestió del deute públic en un municipi català (Cervera, 1387-1516), Barcelona, CSIC, 2004, o un conjunt d’articles apareguts en el número 13 (2007) de Barcelona Quaderns d’Història, dedicat a «El món del crèdit a la Barcelona medieval», entre d’altres, el de Manuel Sánchez, «Algunas consideraciones sobre el crédito en la Cataluña medieval» i el de Pere Ortí, «Les finances municipals de la Barcelona dels segles XIV i XV: Del censal a la Taula de canvi».

La fi de la dinastia de Barcelona

Sobre els fills de Pere III uso algunes altres fonts, com les Cròniques d’Espanya, de Pere Miquel Carbonell, Barcelona, Barcino, 1997; una denúncia dels abusos que es produïen en l’entorn de Joan I, i de la misèria a què s’havia arribat la tenim en el document publicat per Josep M. Roca, «Memorial de greuges que els missatgers de la ciutat de València presentaren al rey Johan I d’Aragó», a Boletín de la Real Academia de Buenas Letras, XI, núm. 79-80 (1923), p. 70-79.

El Compromís de Casp ha donat lloc a una bibliografia immensa: Ferran Soldevila, El Compromís de Casp (reposta al Sr. Menéndez Pidal), Barcelona, Rafael Dalmau, 1965); Santiago Sobrequés, El Compromís de Casp i la noblesa catalana, Barcelona, Curial, 1982; Manuel Dualde, El Compromiso de Caspe, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1971; La fi del comte d’Urgell, edició de Javier de Salas, Barcelona, Barcino, 1931; J. Ángel Sesma, «La fractura de la Sociedad política catalana en vísperas del compromiso de Caspe», a Anuario de Estudios Medievales, 29 (1999), p. 1043-1066, etc. Lamentablement, no he estat a temps de consultar les actes del XIX Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, dedicat justament a El Compromiso de Caspe (1412), cambios dinásticos y constitucionalismo, Saragossa, 2013.

Els Trastàmares

Pel que fa als Trastàmares és evident que cal començar amb les obres publicades per Vicens, començant per Els Trastàmares, Barcelona, Teide, 1956. A banda dels relats de Pere Tomic, Històries e conquestes dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona, Bagà, Centre d’Estudis Baganesos, 1990, i de Pere Miquel Carbonell, Cròniques d’Espanya, Barcelona, Barcino, 1997.

Sobre Ferran d’Antequera, David Garrido, Ferran I, «el d’Antequera», un rei de conveniència, València, 3 i 4, 2011; Roser Salicrú, «La coronació de Ferran d’Antequera: l’organització i els preparatius de la festa», a Anuario de Estudios Medievales, 25-2 (1995), p. 699-759; Epistolari de Ferran I d’Antequera amb els infants d’Aragó i la reina Elionor (1413-1416), edició a càrrec de Carles López, València, Universitat, 2004. Sobre la història i la mitificació de l’enfrontament amb Fiveller, Ramon Grau, «Joan Fiveller, Ferran I i les imposicions municipals de Barcelona. Repàs a un mite històric», a Barcelona. Quaderns d’història, 2/3 (1996), p. 53-99.

Sobre Alfons IV: A.F.C. Ryder, Alfonso el Magnánimo: rey de Aragón, Nápoles y Sicilia, 1395-1458, València, Edicions Alfons el Magnànim, 1992, i El reino de Nápoles en la época de Alfonso el Magnánimo, València, Edicions Alfons el Magnànim, 1987; Coral Cuadrada, «Política italiana de Alfonso V de Aragón (1420-1442)», a Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 7-8 (1986), p. 269-309; Máximo Diago, «Los intereses económicos de la reina Maria, esposa de Alfonso el Magnánimo, en el reino de Castilla», a Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 29 (2008), p. 437-477. Winfried Küchler, Les finances de la Corona d’Aragó al segle XV: regnats d’Alfons V i Joan II, València, Institució Alfons el Magnànim, 1997.

Sobre Joan II, Jaume Vicens, Juan II de Aragón: 1398-1479: monarquía y revolución en la España del siglo XV, que utilitzo en l’edició de Sangüesa, Urgoiti, 2003, i els estudis reunits a Obra dispersa. Catalunya ahir i avui, Barcelona, Vicens Vives, 1967; Cataluña a mediados del siglo XV, Barcelona, Acadèmia de Bones Lletres, 1956; «Els afers castellans de Joan II de CatalunyaAragó», a Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 1 (1952/1953), p. 17-24.

Sobre Ferran II, Jaume Vicens; Ferran II i la ciutat de Barcelona, 1479-1516, Barcelona, Emporium, 1936-1937, Política del Rey Católico en Cataluña, Barcelona, Destino, 1940; Historia crítica de la vida y reinado de Fernando II de Aragón, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2006.

La crisi social

Sobre els problemes camperols, els dos llibres de Jaume Vicens Vives: Historia de los remensas en el siglo XV, Barcelona, CSIC, 1945, i El gran sindicato remensa (1488-1508), Madrid, CSIC, 1954, i les revisions crítiques de Gaspar Feliu, «El pes econòmic de la remença i dels mals usos», a Anuario de Estudios Medievales, 22 (1992), p. 145-160, i «Rellegint la història dels remences de Jaume Vicens Vives», a Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 22 (2011), p. 33-64, i d’Eva Serra, «Vicens Vives i els remences. Tornar-hi a pensar», a Pedralbes, 30 (2010), p. 107-119. A més, Miquel Golobardes Vila, Els remences dins el quadre de la pagesia catalana fins el segle XV, Figueres, Biblioteca Palau de Peralada, 1970-1973; Rosa Lluch, Els remences: la senyoria de l’Almoina de Girona als segles XIV i XV, Girona, Documenta Universitaria, 2005 i, de la mateixa autora, «Remences redimits. El domini de l’Almoina del pa de la seu de Girona (1331-1458)» a Anuario de Estudios Medievales, 27-2 (1997), p. 869-902. A més, C. Fort Meliá, «La Diputación de Catalunya y los payeses de remensa: la sentencia arbitral de Barcelona (1463)». A Homenaje a Jaime Vicens Vives, Barcelona, Universitat, 1965, I, p. 431-444; Assumpta Serra, «Reaccions senyorials a la crisi agrària a Catalunya a la baixa Edat Mitjana: els remences», a Anuario de Estudios Medievales, 29 (1999), p. 1.005-1.042 i Paul Freedman, «Dues guerres pageses: remences catalans i camperols alemanys», a Pedralbes, 14 (1994), p. 39-59.

D’un especial interès són els articles de Maria Teresa Ferrer i Mallol, «El patrimoni reial i la recuperació dels senyorius jurisdiccionals en els estats catalano-aragonesos a la fi del segle XIV», a Anuario de Estudios Medievales, 7 (1970-1971), p. 351-491; els de Josep Fernández Trabal, «El conflicte remença a la Catalunya del segle XV (1388-1486)», a Afers, 42/43 (2002), p. 587-624, i «Els ‘capítols de justícia’ de les Corts de 1429 i 1431, plasmació del programa conservador en el conflicte agrari català», a Estudis d’Història Agrària, 17 (2004) p. 455-464, i el d’Antoni Riera i Melis, «El bisbat de Girona al primer terç del segle XV. Aproximació al context socioeconòmic de la sèrie sísmica olotina (1427-1428)» a Anuario de Estudios Medievales, 22 (1992), p. 161-204.

Sobre la crisi social a Barcelona segueixen essent fonamentals els treballs de Carme Batlle, La crisis social y conómica de Barcelona a mediados del siglo XV, Barcelona CSIC, 1973; Barcelona a mediados del siglo XV: historia de una crisis urbana, Barcelona, El Albir, 1976, i «La oligarquia de Barcelona a fines del siglo XV: el partido de Deztorrent», a Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 7-8 (1986), p. 321-335.

La guerra civil

Sobre la guerra civil una referència fonamental és Santiago i Jaume Sobrequés, La guerra civil catalana del segle XV: estudis sobre la crisi social i econòmica de la baixa Edat Mitjana, Barcelona, Edicions 62. 1973. Una font essencial pel meu treball ha estat la tesi doctoral inèdita d’Imma Muxella, La terra en guerra. L’acció de les institucions durant el regnat de Renat d’Anjou (1468-1472), presentada a la Universitat de Barcelona el 2013. He seguit els esdeveniments a Barcelona a través de dos testimonis presencials, els ja esmentats de Pere Miquel Carbonell i de Jaume Safont a Dietari de la Deputació del General de Catalunya, II, Barcelona, Arxiu de la Corona d’Aragó, 1977. A més, Jordi Comellas, «L’abastament d’una ciutat en temps de guerra. El setge de Barcelona de 1472», a Estudis d’història agrària, 11 (1997), p. 183-204. El text de la «capitulació de Vilafranca» a Carbonell, Cròniques, II, p. 225-244, i a P. de Bofarull, Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, XVII («Levantamiento y guerra de Cataluña en tiempos de don Juan II». IV), p. 222-263.

Sobre el context polític: Jaume Vicens Vives, «Cataluña en el siglo XV», a Cuadernos de historia Jerónimo Zurita, 1 (1951) p. 3-22, i «Trayectoria mediterránea del príncipe de Viana», a Obra dispersa. Catalunya ahir i avui, p. 83108; Antoni Riera, «La Diputació del General de Catalunya, 1412-1458. Desenvolupament de les estructures i ampliació de les competències», a M. Teresa Ferrer i Mallol, ed., Història de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, Generalitat. 2011, p. 42-72, i «La Diputació del General de Catalunyua, 14121444. El desenvolupament d’una administració autonòmica medieval en un context conflictiu», a Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 30 (2010), p. 153-249; Tomàs de Montagut, «Pactisme o absolutisme a Catalunya: les grans institucions de govern (s. XV-XVI)» a Anuario de Estudios Medievales, 19 (1989), p. 669-679; M. Teresa Ferrer i Mallol, «Els diputats del braç de les ciutats i viles reials de 1359 a 1413. Perfils biogràfics», a Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 26 (2005), p. 301-334.

Sobre el desenvolupament econòmic d’aquests anys, amb especial referència a la situació del comerç exterior en acabar la guerra, els llibres ja citats de Mario del Treppo, I mercanti catalani e l’espansione della Corona d’Aragona nel secolo XV, Nàpols, Arte Tipografica, 1972 i de Damien Coulon, Barcelona i el gran comerç d’Orient a l’Edat Mitjana, Barcelona, Base, 2014; M. Teresa Ferrer i Mallol, «El comerç català a Andalusia a finals del segle XV», a Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 18 (1997), p. 301-334; Iván Armenteros, Cataluña en la era de las navegaciones. La participación catalana en la primera economia atlàntica (c.1470-1540), Lleida Milenio, 2012.

Per als darrers anys del regnat de Joan II, Manuel J. Peláez, Catalunya després de la guerra civil del segle XV: institucions, formes de govern i relacions socials i econòmiques (1472-1479), Barcelona, Curial, 1981.

Ferran II i la liquidació de la guerra civil

La bibliografia bàsica sobre el regnat és la de Jaume Vicens i Vives, des de la seva tesi doctoral, Ferran II i la ciutat de Barcelona, 1479-1516, Barcelona, Universitat, 1936-1937, a la Historia crítica de la vida y reinado de Fernando II de Aragón, publicada pòstumament a Saragossa, Institución Fernando el Católico 1962 (reeditada el 2006 amb una excel·lent introducció de Miquel A. Marín Gelabert). A més, Carme Batlle, «La oligarquia de Barcelona a fines del siglo XV: el partido de Deztorrent», a Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 7-8 (1986), p. 321-335; Àngel Casals, «Els últims anys del regnat de Ferran II», a Pedralbes, 10 (1990), p. 237-242. La discussió sobre el significat de la sentència de Guadalupe té com a base l’article d’Eva Serra, «El règim feudal català abans i després de la sentència arbitral de Guadalupe», a Recerques, 10 (1980), p. 17-32 i, de manera més àmplia, el capítol primer de Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII. Baronía de Sentmenat, 1590-1729, Barcelona, Crítica, 1988. Sobre la monarquia absoluta, Jaume Vicens, «Estructura administrativa estatal en los siglos XVI y XVII», a J. Albareda i M. Janué, eds., El nacimiento y la construcción del estado moderno, València, Universitat de València, 2011, p. 57-66.

A L’OMBRA DE L’IMPERI

Per al marc europeu d’aquest capítol s’han fet servir: Thomas A. Brady, Heiko A. Oberman i James D. Tracy, Handbook of European History, 1400-1600, I. Structures and assertions, Leiden, Brill, 1994; Geoffrey Parker, La revolución militar, Barcelona, Crítica, 1990; Jeremy Black, European warfare, 1560-1660, Londres, UCL Press, 1994; David Parrott, The business of war. Military enterprise and military revolution in early modern Europe, Cambridge, Cambridge University Press, 2012; William H. McNeill, La búsqueda del poder, Madrid, Siglo XXI, 1988; Mark Greengrass, Christendom destroyed. Europe 1517-1648, Londres, Allen Lane, 2014; Marcel Mazoyer i Laurence Roudart, A history of world agriculture, Londres, Earthscan, 2006; Guy Lemarchand, Paysans et seigneurs en Europe, Rennes, Presses Universitaires de Rennes, 2011.

Les obres generals sobre Catalunya que s’han usat són el volum de Núria Sales per a la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar, Els segles de la decadència, Barcelona, Edicions 62, 1989, i el dirigit per Eva Serra i Xavier Torres per a la Història. Política, Societat i Cultura als Països Catalans, amb el títol de Crisi institucional i canvi social. Segles XVI i XVII, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997. A més de les lúcides pàgines que Vilar dedica als segles XVI i XVII al volum segon de Catalunya en l’Espanya moderna; Jaume Vicens Vives, «Un segle sense opcions. En un racó de la Mediterrània», a Moments crucials de la història de Catalunya, Barcelona, Vicens Vives, 1962, p. 199-217. Complementàriament he usat la síntesi de Joaquim Albareda i Pere Gifre, Història de la Catalunya moderna, Barcelona, Pòrtic, 1999 i, per contrastar amb una referència de l’època, el volum III dels Anales de Cataluña de Narcís Feliu de la Peña, que uso en la reedició facsímil d’Editorial Base, 1999 (edició original el 1709).

Altres llibres d’abast general són: Àngel Casals, L’emperador i els catalans, Catalunya a l’imperi de Carles V (1516-1543), Granollers, Ed. Granollers, 2000; «La predilecció de Carles V pels catalans: aportacions a un tòpic recurrent», a Pedralbes, 13, 1 (1993), p. 67-73, i «El virrei, l’inquisidor i el covard: una trama conspirativa a la Barcelona de 1546», a Pedralbes, 28 (2008), p. 141-152; Joan Lluís Palos, Catalunya a l’imperi dels Àustria: la pràctica de govern, segles XVI i XVII, Lleida, Pagès, 1994; Joan Reglà, Els virreis de Catalunya: els segles XVI i XVII, Barcelona, Teide, 1956, i Felip II i Catalunya, Barcelona, Aedos, 1956; Miquel Àngel Martínez, Felip IV i Catalunya, Barcelona, Fundació Noguera, 2013; Ernest Belenguer, La Corona de Aragón en la monarquía hispánica: del apogeo del siglo XV a la crisis del XVII, Barcelona, Península, 2001; Ernest Belenguer, ed., Felipe II y el Mediterráneo: congreso internacional, Madrid, Sociedad Estatal para la Conmemoración…, 1999; Pere Molas, Catalunya i la casa d’Àustria, Barcelona, Curial, 1996; Eulàlia Duran, Les Germanies als Països Catalans, Barcelona, Curial, 1982 i «Aspectes ideològics de les Germanies», a Pedralbes, 2 (1982), p. 53-67; Xavier Torres, Naciones sin nacionalismo. Cataluña en la monarquía hispànica (siglos XVI-XVII), València, Universitat de València, 2008, que es pot completar amb el número monogràfic «Nacions abans del nacionalisme», de Manuscrits, 19 (2001); Montserrat Toldrà, «L’any de Barcelona: Carles V, política, Corts, i legislació, 1519-20», a Pedralbes, 28 (2008), p. 263-282.

Un segle de prosperitat?

Sobre la població i l’economia, Jordi Nadal i Emili Giralt, Immigració i redreç demogràfic. Els francesos a la Catalunya dels segles XVI i XVII, Vic, Eumo, 2000; Antoni Simon, «La població catalana a l’època moderna. Síntesi i actualització», a Manuscrits, 10 (1992) pp, 217-258; Jaume Dantí, ed., Les xarxes urbanes a la Catalunya dels segles XVI i XVII, Barcelona, Dalmau, 2011; Albert García Espuche, Un siglo decisivo. Barcelona y Cataluña, 1550-1640, Madrid, Alianza, 1998; Montserrat Duran, «L’evolució de l’ingrés senyorial a Catalunya (1500-1799)», a Recerques, 17 (1985), p. 7-42, «Producció i renda agrària a la Catalunya del segle XVI», a Terra, treball i propietat. Classes agràries i règim senyorial als Països Catalans, Barcelona, Crítica, 1986, p. 186-214, «El règim senyorial català a l’època moderna: continuïtat i decadència», a Manuscrits, 1 (1985), p. 29-37, i «Els arrendaments dels drets de bolla: un indicador vàlid per mesurar la producció i el consum de teixits?», a Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XIV (2003), p. 9-39; Eva Serra, Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII. Baronia de Sentmenat 1590-1729, Barcelona, Crítica, 1988, «Consideracions entorn de la producció i la productivitat agràries de la Catalunya del segle XVII», a Estudis d’Història Agrària, 1 (1978), p. 120-153, i «El règim feudal català abans i després de la sentència arbitral de Guadalupe», a Recerques, 10 (1980), p. 17-32; Gaspar Feliu, El funcionament del règim senyorial a l’edat moderna, l’exemple del pla de l’Urgell, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 1990, «El règim senyorial català als segles XVI i XVII» a Pedralbes, 16 (1996), p. 31-45; Rosa Congost, ed., Dels capbreus al registre de la propietat, Girona, Documenta Universitaria, 2008; Pere Gifre, Delmes, censos i lluïsmes. El feudalisme tardà a la Catalunya vella (vegueria de Girona, s. XVI-XVII), Girona, Documenta Universitaria, 2011.

Sobre la resistència pagesa, Jordi Olivares, Viles, pagesos i senyors a la Catalunya dels Àustries: conflictivitat social i litigació a la Reial Audiència, 1591-1662, Lleida, Pagès, 2000; els capítols que li dedica Eva Serra a Pagesos i senyors…; Assumpta Muset, «Resistència pagesa i ofensiva senyorial a Capellades (segles XVI-XVIII)», a Pedralbes, 3 (2003), p. 115-122. Sobre el bandolerisme, Joan Reglà, El bandolerisme català del Barroc, Barcelona, Edicions 62, 1966; Xavier Torres, Els bandolers (s. XVI-XVII), Vic, Eumo, 1991 i Nyerros i Cadells: bàndols i bandolerisme a la Catalunya moderna, 1590-16, Barcelona, Quaderns Crema, 1993. El meu text s’ha enriquit especialment a partir d’unes observacions d’Eva Serra.

La monarquia contra les institucions

Sobre les institucions reials de govern, Jon Arrieta, El Consejo supremo de la Corona de Aragón, 1494-1707, Saragossa, Inst. Fernando el Católico, 1994, «La disputa en torno a la jurisdicción real en Cataluña (1585-1640): de la acumulación de la tensión a la explosión bélica», a Pedralbes, 15 (1995), p. 33-93; Jesús Lalinde, La institución virreinal en Cataluña, 1471-1716, Barcelona, Instituto Español de Estudios Mediterráneos, 1964; Tomás de Montagut, «Pactisme o absolutisme a Catalunya: les grans institucions de govern (s. XV-XVI)», a Anuario de Estudios Medievales, 19 (19899, p. 669-679; Miquel Àngel Martínez, «Els assessors del governador de Catalunya als segles XVI i XVII», a Pedralbes, 23 (2003), p. 95-112; Rogelio Pérez-Bustamante, «Virreialització i castellanització de la lloctinència del Principat de Catalunya (segles XVI i XVII)», a Pedralbes, 13-1 (1993), p. 75-94.

Sobre les Corts i la Generalitat mereixen menció especial els treballs d’Eva Serra: «La vida parlamentària a la Corona d’Aragó: segles XVI i XVII: una aproximació comparativa», a J. Sobrequés et al. eds., Actes del 53è Congrés de la Comissió Internacional per a l’Estudi de la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries, Barcelona, Parlament de Catalunya, 2005, I, p. 645-661, «Poder polític: municipi, Generalitat i virrei», a Barcelona Quaderns d’Història, 9 (2005), p. 25-50, «Tensions i ruptures de la societat catalana en el procés de formació de l’estat modern. Una reflexió», a Manuscrits, 4-5 (1987), p. 71-79, «Diputats locals i participació social en les bolles de la Diputació del General (1570-1638). Una mostra i una reflexió», a Pedralbes, 13-1 (1993), p. 259-274, «La Generalitat: De les reformes del segle XV al creixement institucional del segle XVI», a M. Teresa Ferrer i Mallol, ed., Història de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2011, p. 141-161.

De Miquel Pérez Latre, Entre el rei i la terra. El poder polític a Catalunya al segle XVI, Vic, Eumo, 2003; La Generalitat de Catalunya en temps de Felip II, Catarroja, Afers, 2004, «L’arrelament de la Diputació del General. Pàtria i vertebració política a finals del cinc-cents», a J. Albareda, ed., Del patriotisme al catalanisme, Vic, Eumo, 2001, p. 31-50. Joan Lluís Palos, «Las Cortes de Catalunya durante el siglo XVI: apuntes para un estudio social del poder», a Pedralbes, 5 (1985), p. 97-116; Jordi Buyreu, Institucions i conflictes a la Catalunya moderna. Entre el greuge i la pragmàtica (1542-1564), Barcelona, Dalmau, 2005; Xavier Gil, «Parliamentary life in the Crown of Aragon: Cortes, juntes de brazos and other corporate bodies», a Journal of Early Modern History, XV (2002), p. 362-395; Núria Sales, «Diputació, síndics i diputats. Alguns dels errors evitables», a Pedralbes, 15 (1995), p. 95-102; Ernest Belenguer, «La legislació político-judicial de les Corts de 1599 a Catalunya», a Pedralbes, 7 (1987), p. 9-28; Montserrat Bajet, «La compilació de 1588/89 i la seva relació amb els altres codis europeus del segle XVI», a Pedralbes, 18-2 (1998), p. 123134; Albert Estrada, «Apunts per a l’estudi dels diputats locals del General de Catalunya (Dels primers testimonis a la Cort de Barcelona de 1413)», a Josep Serrano Badia, ed., El territori i les seves institucions històriques; Mònica González, «Barcelona i la vint-i-quatrena de corts a les Corts de Montsó de 1585», a Pedralbes, 13-1 (1993), p. 299-307.

Sobre l’ajuntament de Barcelona, Jaume Dantí «El govern de la ciutat de Barcelona…», «La hisenda municipal de la ciutat de Barcelona al segle XVI: el miratge del redreç», a Pedralbes, 13, 1, (1993), p. 505-512 i «El govern de la ciutat de Barcelona a l’època moderna: estabilitat institucional, dificultats financeres i relació amb el poder reial», a Barcelona Quaderns d’Història, 5 (2001), p. 127-145; Pere Molas, «Los ciudadanos honrados en la Cataluña moderna», a Francisco José Aranda, ed., Burgueses o ciudadanos en la España moderna, Cuenca, Universidad de Castilla-La Mancha, 2003; James S. Amelang, «L’oligarquia ciutadana a la Barcelona moderna: una aproximació comparativa», a J.S. Amelang, «Gent de la ribera» i altres assaigs sobre la Barcelona moderna, Vic, Eumo, 2008, p. 97-126.

Un temps de progrés i de conflicte

Sobre els problemes causats per les necessitats de la guerra, Joan Carrió, Catalunya en l’estructura militar de la monarquia hispànica (1556-1640). Tres aspectes: les fortificacions, els soldats i els allotjaments, tesi doctoral inèdita llegida a la Universitat de Barcelona en 2008; I.A.A. Thompson, Guerra y decadencia. Gobierno y adminsitración en la España de los Austrias, 1560-1620, Barcelona, Crítica, 1981; Antoni Simon i Antoni Espino, «Les institucions i formes d’organització militar catalanes abans de la guerra dels Segadors», a Pedralbes, 13, 1, (1993), p. 143-150.

Sobre els conflictes fiscals, Ramón Carande, Carlos V y sus banqueros, Barcelona, Crítica, 1987, 3 vols, «El crédito de Castilla en el precio de la política imperial» i «Gobernantes y gobernados en la hacienda de Castilla», els dos a Ramón Carande, Estudios de historia, I, Barcelona, Crítica, 1989; Bernat Hernández, «Las consecuencias fiscales y económicas del reinado de Felipe II a través de las Relaciones de Luis Cabrera de Córdoba», a Manuscrits, 16 (1998), p. 189-210.

Luis R. Corteguera, Per al bé comú. La política popular a Barcelona, 15801640, Vic, Eumo, 2005; Eva Serra, «Constitucions i redreç: Corts de MontsóBarcelona (1563-1564) i Corts de Montsó (1585)», a Felipe II y el Mediterráneo: congreso internacional, Madrid, Soc. Estatal pra la Conmemoración, 1999, IV, p. 159-189; Cort general de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Procés familiar del braç reial, coordinació i introducció d’Eva Serra, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2001; Miquel Pérez Latre, «Juntes de braços i Diputació del general (1587-1593): “Un presidi de cavallers conspirants contra Sa Majestat?”», a Pedralbes, 13, 1 (1993), p. 281-298; «La Diputació del General i les torbacions polítiques de 1587-1593», a M. Teresa Ferrer i Mallol, ed., Història de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2011, p. 163-168; «Desordenada llicència o moderada llibertat: el govern de Catalunya als ulls dels ambaixadors (1557-1602)», a J. Albareda, ed., Una relació difícil. Catalunya i l’Espanya moderna (segles XVII-XIX), Barcelona, Base, 2007, p.19-46; Xavier Gil, «“Atajar pesadumbres”: Propostes governamentals per unes Corts generals de la Corona d’Aragó en 1578, no celebrades», a Pedralbes, 13, 1 (1993), p. 217-228, «Catalunya i Aragó 1591-1592: una solidaritat i dos destins», a Actes del Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya, Barcelona, Universitat, 1984, II, p. 125-131; Oriol Oleart, «La creació del dret: els anomenats Capítols del redreç del General de Catalunya», a Pedralbes, 13, 1 (1993), p. 245-258; «Las sentencias de Greuges: un aspecto jurisdiccional de las Cortes catalanes en el siglo XVI», a Contributions to European Parliamentary History, Bilbao, Juntas Generales de Bizkaia, 1999, p. 261-189, i «Legislació i autonomia a la Catalunya moderna», a Autonomía y soberanía, Madrid, Marcial Pons, 1996, p. 67-87. Sobre el tema dels moriscos, que no s’ha tractat en el text, Eva Serra, «Els moriscos de reialenc de les Terres de l’Ebre. L’administració de Galceran Albanell, batlle i alcaid de la batllia de Tortosa», a Manuscrits, 28 (2010), p. 103-140.

La crisi del segle XVII

De l’amplíssima bibliografia sobre aquest tema, em limito a assenyalar els títols que he fet servir aquí. Geoffrey Parker, Global Crisis. War, climate change and catastrophe in the Seventeenth Century, New Haven, Yale University Press, 2013; T. H. Aston, ed., Crisis in Europe, 1560-1660, Londres, Routledge and Kegan Pual, 1970; Geoffrey Parker i L. M. Smith, eds., The general crisis of the seventeenth century, Londres, Routledge, 1997; Richard Bonney, ed., The rise of the fiscal State in Europe c.1200-1815, Oxford, Oxford University Press, 1999; A. D. Lublinskaya, La crisis del siglo XVII y la sociedad del absolutisme, Barcelona, Crítica, 1979; Francisco Benigno, Espejos de la revolución, Barcelona, Crítica, 2000; J. H. Elliott, Richelieu y Olivares, Barcelona, Crítica, 1984, «Revolution and continuity in early modern Europe», a Past and Present, 42 (1969), p. 35-56; J. H. Elliott, F. De la Peña y F. Negredo, Memoriales y cartas del conde Duque de Olivares, 2a edició, Madrid, Marcial Pons, 2013. Manuel Rivero ha posat en dubte l’autoria del «Gran memorial» d’Olivares, però és evident que les idees que s’hi expressen són coherents amb les que coneixem del personatge («El ‘Gran memorial’ de 1624, dudas, problemas textuales y contextuales de un documento atribuido al Conde Duque de Olivares», a Librosdelacorte.es, núm. 4, any 2012, p. 48-71).

Sobre la crisi a la monarquia espanyola, Alberto Marcos Martín, España en los siglos XVI, XVII y XVIII, Barcelona, Crítica, 2000; i «“España en almoneda”: enajenaciones por precio de alcabalas y tercias en el siglo XVI», a Congreso Internacional las Sociedades Ibéricas y el Mar a Finales del Siglo XVI, Lisboa, 1998, IV, p. 25-65; Ángel García Sanz, «Castile 1580-1650: economic crisis and the policy of ‘reform’», a I. A. Thompson i Bartolomé Yun, eds., The Castilian Crisis of the Seventeenth Century, Cambridge, Cambridge University Press, 1994, p. 13-31; David E. Vassberg, Tierra y sociedad en Castilla, Barcelona, Crítica, 1986; J. H. Elliott y Ángel García Sanz, eds., La España del Conde Duque de Olivares, Valladolid, Universidad de Valladolid, 1990; J. H. Elliott, ed., Poder y sociedad en la España de los Austrias, Barcelona, Crítica, 1982; G. Parker, ed., La crisis de la monarquía de Felipe IV, Barcelona, 2006 (dins d’aquest volum cal destacar l’estudi d’Alberto Marcos Martín «¿Fue la fiscalidad regia un factor de crisis en la Castilla del siglo XVII?», p. 173-253); Antonio Domínguez Ortiz, Alteraciones andaluzas, Madrid, Narcea, 1973; Javier de Santiago Fernández, Política monetaria en Castilla durante el siglo XVII, Valladolid, Junta de Castilla y León, 2000; Felipe Ruiz Martín, «El problema del vellón: su incidencia en la distinta evolución económica de Castilla y de la Corona de Aragón en el siglo XVII», a Manuscrits, 15 (1997), pp, 97-104; Juan Gelabert, La bolsa del rey. Rey, reino y fisco en Castilla (1598-1648), Barcelona, Crítica, 1997, i Castilla convulsa, 1631-1652, Madrid, Marcial Pons, 2001; Carmen Sanz Ayán, Los banqueros y la crisis de la monarquia hispánica de 1640, Madrid, Marcial Pons, 2013.

La guerra dels Segadors

Els materials sobre el període conflictiu que s’inicia el 1599 es confonen d’alguna manera amb els referits a la revolució de 1640, que es consideren separadament. Una font essencial, per als anys precedents i per a la pròpia revolució, han estat els volums 3, 4, 5 i 6 dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1996-2000, sota la direcció de Josep Maria Sans i Travé, i els quatre estudis introductoris d’aquests volums: Ernest Belenguer, «La Generalitat en la cruïlla dels conflictes jurisdiccionals (1578-1611)», a III, p. IX-XLVI; Xavier Torres, «Virreis i bandolers. Catalunya i la Generalitat a començaments del segle XVII (1611-1623)», IV, p. IX-XXVII; Pere Molas i Joan Lluís Palos, «De la defensa de les lleis al canvi de sobirania» (16231644), V, p. IX-XXXII, i Agustí Alcoberro, «1644-1656, els anys centrals de la Guerra dels Segadors», VI, p. IX-XXXIII.

Entre els que he usat entorn dels antecedents hi ha, a més, Eva Serra, «Per una cronologia i interpretació de la crisi del segle XVII», a Terra, treball i propietat, p. 214-246; Josep M. Casas Homs, ed., Dietari de Jeroni Pujades, Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, 1975-1976; Manuel Güell, Camí a la revolta (1625-1640), Lleida, Universitat, 2008; Laura García Sánchez, «La Corona versus Cataluña: Don Fernando de Austria y las polémicas Cortes de Barcelona de 1632», a Pedralbes, 28 (2008), p. 203-216; Bernat Hernández, «Un assaig de reforma del sistema fisco-financer de la monarquia a Catalunya: l’impost del quint sobre les imposicions locals, 1580-1640», a Manuscrits, 14 (1996), pp, 297-319; Antoni Simon, «Els anys 1627-32 i la crisi del segle XVII a Catalunya», a Estudis d’història agrària, 9 (1992), pp, 157-180; Emiliano Fernández de Pinedo, «La participación fiscal catalana en la monarquia hispànica (1599-1640)», a Manuscrits, 15 (1997), p. 65-96; E. Zudaire, «Empresa de Leucata. Lance fatal del virrey Cardona», a Anuari de l’Institut d’Estudis Gironins, 14 (1994), p. 85-116; Rafael Valladares, Felipe IV y la restauración de Portugal, Málaga, Algazara, 1994.

A més d’altres citats ja anteriorment, començant, com és lògic, per Vilar i continuant per Luis R. Corteguera, Per al bé comú; l’article de Jon Arrieta, «La disputa entorno de la jurisdicción…»; la tesi de Joan Carrió Arumí, Catalunya en l’estructura militar de la monarquia hispànica (1556-1640)…, que m’ha estat d’una extraordinària utilitat; Jaume Dantí, «El govern de la ciutat de Barcelona…»; els d’Eva Serra sobre la terra, començant per Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII…, etc.

Entre els materials sobre la guerra dels Segadors, J. H. Elliott, La revolta catalana, 1598-1640, Barcelona, Crítica, 1989, i El conde-duque de Olivares, Barcelona, Crítica, 1990; Eva Serra et al., La revolució catalana de 1640, Barcelona, Crítica, 1991; Miquel Àngel Martínez Rodríguez, Felip IV i Catalunya, Barcelona, Fundació Noguera, 2013; Antonio Domínguez Ortiz et al., 1640: La monarquía hispànica en crisis, Barcelona, Crítica, 1992; Antoni Simon, Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1999, Cròniques de la guerra dels Segadors, Barcelona, Curial, 2003, «La Generalitat de Pau Claris i la revolució de 1640. Sobre l’existència d’un “moment republicà”», a M. Teresa Ferrer i Mallol, Història de la Generalitat de Catalunya…, p.179-198; Josep Sanabre, La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonia de Europa: 1640-1659, Barcelona, R. Academia de Buenas Letras, 1956; Eulogio Zudaire, El Conde-duque y Cataluña, Madrid, CSIC, 1964; Francisco Manuel de Melo, Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña, Madrid, Castalia, 1996; Núria Florensa i Manel Güell, «Pro Deo, pro regi et pro patria». La revolució catalana i la campanya militar de 1640 a les terres de Tarragona, Barcelona, Omnium Cultural, 2005; Xavier Torres, La guerra dels Segadors, Lleida-Vic, Pagès-Eumo, 2006, «Pactisme i patriotisme a la Catalunya de la Guerra dels Segadors», a Recerques, 32 (1995), p. 45-62, i «Nosaltres, els Macabeus: el patriotisme català a la guerra dels Segadors», a Joaquim Albareda, ed., Una relació difícil. Catalunya i l’Espanya moderna, Barcelona, Base, 2007, p. 85-107; Miquel Parets, Crònica, llibre I/1, estudis introductòria de James S. Amelang et al., Barcelona, Barcino, 2011; Dietari d’un any de pesta: Barcelona, 1651, edició de James S. Amelang i Xavier Torres, Vic, Eumo, 1989; Antoni Pladevall i Antoni Simon, eds., Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII: segons el testimoni de Joan Guàrdia, pagès de l’Esquirol i altres testimonis d’Osona, Barcelona, Curial, 1986; Josep Capdeferro, «El vigor de les institucions de la terra a la vigília dels Segadors», a J. Albareda, ed., Una relació difícil, p. 47-83; Basili de Rubí, Les Corts generals de Pau Claris, Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, 1976; Jordi Vidal Pla, Guerra dels Segadors i crisi social: els exiliats filipistes (1640-1652), Barcelona, Edicions 62, 1984; Ricard García Càrcel, Pau Claris. La revolta catalana, Barcelona, Ariel, 1985; Francesc Martí Viladamor, Notícia universal de Cataluña, edició de Xavier Torres, Vic, Eumo, 1885; Gaspar Sala, Secrets públics i altres textos, (conté també Josep Sarroca, Política d’Olivares i Fra Josep de Jesús Maria, Sermó predicat en lo aniversari), edició d’Eva Serra, Vic, Eumo, 1995; Jaume Reula, «1640-1647: Una aproximació a la publicística de la guerra dels segadors», a Pedralbes, 11 (1991), p. 91-108; Jesús Villanueva, «El debat sobre la Constitució de l’observança a les Corts catalanes de 1626-1632», a Manuscrits, 13 (1995), p. 247272; Francisco Fabro Bremundán, Historia de los hechos del serenísimo señor son Iuan de Austria en el Principado de Cataluña: parte I (única publicada), Saragossa, Dormer, 1673.

Sobre el tractat dels Pirineus, Josep Sanabre, Els Tractat dels Pirineus i la mutilació de Catalunya, Barcelona, Barcino, 1978, i el volum col·lectiu, coordinat per Òscar Jané, Del Tractat dels Pirineus a l’Europa del segle XXI: Un model en construcció?, Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, 2010.

EL REDREÇAMENT

Europa: progrés i llibertat

La bibliografia sobre aquests temes és massa extensa com per acotar-la aquí de manera adequada. Començant per la referència global de Tim Blanning, The pursuit of glory. Europa, 1648-1815, Londres, Allen Lane, 2007, i la que s’ocupa de la guerra: Arthur H. Buffinton, The second hundred years war, 1689-1815, New York, Holt, 1929, o, més en general, el «review article» de H. M. Scott, «The second ‘Hundred years war’, 1689-1815», a Historical Journal, 35 (1992), núm. 2, p. 443-469.

He exposat bona part d’aquestes idees a «Representativitat política i progrés social. Una proposta interpretativa», a J. Sobrequés et al., coordinadors: Actes del 53è Congrés de la Comissió Internacional per a l’Estudi de la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries, Barcelona, Parlament de Catalunya/Museu d’Història de Catalunya, 2005. I, p. 87-114, on cito una àmplia bibliografia. Em limitaré aquí a unes poques referències fonamentals: Richard Bonney, Economic systems and state finance, Oxford, Oxford University Press, 1995, i The rise of the fiscal state in Europe, c. 1200-185, Oxford, Oxford University Press, 1999; Hilton L. Root, The fountain of privilege, Berkeley, University of California Press, 1994; Philip T. Hoffmann and Kathryn Norberg, eds., Fiscal crises, liberty, and representative government, 1450-1789, Stanford, Stanford University Press, 1994, citació de p. 310; Thomas Ertman, Birth of the Leviathan. Building states and regimes in medieval and early modern Europe, Cambridge, Cambridge University Press, 1997, i Robert D. Putnam et al., Making democracy work. Civic traditions in modern Italy, Princeton, Princeton University Press, 1993. Sobre França, J. Russell Major, From Renaissance monarchy to absolute monarchy: French kings, nobles and estates, Baltimore, The Johns Hopkins University Press, 1994; James B. Collins, Fiscal limits of absolutism. Direct taxation in Sixteenth-century France, Berkeley, University of California Press, 1988; Richard Bonney, The king’s debts. Finance and politics in France, 1589-1661, Oxford, Clarendon Press, 1981; Claude Hocquet, Le sel et le pouvoir, 1985, i la seva contribució a J. Ph. Genet i M. Le Mené, Genèse de l’état moderne. Prélevement et distribution, París, CNRS, 1987.

Sobre Anglaterra, Steve Pincus, 1688. The first modern revolution, New Haven, Yale University Press, 2009; Robert Brenner, Merchants and revolution. Commercial change, political conflict, and London overseas traders, Cambridge, Cambridge University Press, 1993; P. G. M. Dickson, The financial revolution in England. A study in the development of public credit, 1688-1756, New York, St. Martin’s Press, 1967; John Brewer, The sinews of power. War, money and the English state, 1688-1783, Londres, Unwin Hyman, 1989.

La carta de Fontanella es troba reproduïda a J. M. Torras i Ribé, «Els corresponsals del comerç català amb Europa al començament del segle XVIII», a Recerques, 23 (1990), p. 115-138.

El cas d’Holanda, del seu ascens i de la posició dominant obtinguda en el comerç mundial ha estat estudiat per Jonathan Israel, The Dutch republic, its rise, greatness, and fall, 1477-1806, Oxford, Clarendon press, 1995, i Dutch primacy in world trade, 1585-1740, Oxford, Clarendon Press, 1989. Sobre la «revolució financera», James D. Tracy, A financial revolution in the Habsburg Netherlands, ‘Renten’ and ‘Renteniers’ in the County of Holland, 1561-1565, Berkeley, University of California Press, 1985; Jaco Zuijderduijn, «The emergence of provincial debt in the country of Holland (Thirteenth-Sixteenth centúries)», a European Review of Economic History, 14 (2010), p. 335-359; Oscar Gelderblom i Joost Jonker, «Public finance and economic growth: The case of Holland in the seventeenth century», a Journal of Economic History, 71 (2011), p. 1-39; Jan Luiten van Zanden i Bas van Leeuwen, «Persistent but not consistent: The growth of national income in Holland, 1347-1807», a Explorations in Economic History, 49 (2012), p. 119-130; Oscar Gelderblom, ed., The political economy of the Dutch republic, Farnham, Ashgate, 2009. Pel que fa a la cultura científica, Harold J. Cook, Matters of Exchange. Commerce, medicine, and science in the Dutch golden age, New Haven, Yale University Press, 2007; Yirmiyahu Yovel, Spinoza and other heretics, Princeton, Princeton University Press, 1989; Andrew C. Fix, Prophecy and reason, Princeton, Princeton University Press, 1991.

Pel que fa a Catalunya les fonts generals són les que s’han usat en el capítol anterior, més els volums 7, 8, 9 i 10 dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya, amb les seves respectives introduccions: «L’aparença de normalitat després de la derrota: la Generalitat de Catalunya entre 1656 i 1674», de Josep M. Torras i Ribé; «L’afebliment de la Generalitat, 1674-1689: fidelitat institucional i incapacitat econòmica», de Jaume Dantí; el de Núria Sales al volum de 1689 a 1701, i «La Generalitat entre 1701 i 1714», de Joaquim Albareda i Eduard Martí.

Un país ocupat i una llibertat vigilada

La bibliografia sobre la història espanyola és bastant pobra per aquests anys. Pel que fa al regnat de Carles II, els vells i documentats llibres del duc de Maura ens informen de poca cosa més que del que passa a la cort. La España de Carlos II de Henry Kamen, Barcelona, Crítica, 1981, segueix essent el millor estudi de conjunt de què disposem. Una escassedat que contrasta amb la riquesa d’una literatura especialitzada en les qüestions de finançament i hisenda, com els llibres i articles d’Ángel Sanz Tapia, Francisco Andújar, Alberto Marcos Martín, Juan A. Sánchez Belén, Manuel Garzón Pareja o Carmen Sanz Ayán, que no tindria sentit citar aquí.

Pel que fa a Catalunya les fonts principals han estat, a més de les de caràcter general, a les quals cal afegir Oscar Jané, ed., Del tractat del Pirineus a l’Europa del segle XXI: Un model en construcció?, Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, 2010, els treballs d’Eva Serra: «El pas de rosca en el camí de l’austracisme», a Joaquim Albareda, ed., Del patriotisme al catalanisme, Vic, Eumo, 2001, p. 71-103, «Poder polític: municipi, Generalitat i virrei», a Barcelona. Quaderns d’història, 9 (2005), p. 25-50, «Catalunya després del 1652: recompenses, censura i repressió», a Pedralbes, 17 (1997), p. 191-216, «La Generalitat de Catalunya entre 1652 i 1700» a M. Teresa Ferrer i Mallol, ed., Història de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, Generalitat, 2011, p. 199-219, «Catalunya en l’Espanya dels Àustries», a Catalunya en la configuració política d’Espanya, Reus, Centre de Lectura, 2005, p. 11-30, etc.

Als quals cal afegir els de Josep M. Torras i Ribé, començant per la seva introducció al volum 7 dels Dietaris de la Generalitat, a més de «El projecte de repressió dels catalans de 1652», a Eva Serra, ed., La revolució catalana de 1640, p. 241-290, «El control polític de les insaculacions del Consell de Cent de Barcelona (1652-1700)», a Pedralbes, 13 – 1 (1993), p. 457-468. I els de Fernando Sánchez Marcos: Cataluña y el gobierno central tres la Guerra de los Segadores, 1652-1679: el papel de don Juan de Austria en las relaciones entre Cataluña y el gobierno central, 1652-1579, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1983, «El autogobierno perdido en 1652: el control por Madrid de la vida política en Cataluña durante el virreinato de don Juan de Austria (1653-1656)», a Pedralbes, 2 (1982), p. 101-125, «El apoyo de Cataluña a don Juan de Austria en 1688-89. ¿La hora de la perifèria?», a Pedralbes, 1 (1981), p. 127-165, «El Parlamento general de Cataluña de 1653» a Les Corts a Catalunya, Barcelona, Generalitat, 1991, p. 115-136. Antonio Espino ha publicat un panorama general de les guerres d’aquests anys, Las guerras de Cataluña. El teatro de Marte, 1652-1714, Madrid, Edaf, 2014, interessant sobretot pel que fa als aspectes d’organització militar (terços, milícies urbanes, miquelets).

A més de Jaume Dantí, «Catalunya entre el redreç i la revolta: afebliment institucional i diferenciació social», a Manuscrits, 30 (2012), p. 55-76, «Els creditors del Consell de Cent de Barcelona a la segona meitat del segle XVII», a Pedralbes, 23 (2003), p. 749-764; Joaquim Albareda, «Quina fou la incidència econòmica i social de l’exèrcit castellà en la societat catalana de 1635 a 1700?», a Manuscrits, 15 (1997), p. 105-114; «Catalunya a finals del segle XVII: la continuïtat de la revolta», a Eva Serra, ed., La revolució catalana de 1640, p. 291317; Albrecht Graf Von Kalnein, Juan José de Austria en la España de Carlos II, Lleida, Milenio, 2001.

Sobre les insaculacions són essencials els treballs d’Eduard Puig Bordera: Les insaculacions de la Diputació del General de Catalunya (1654-1700), treball de recerca presentat a la Universitat Pompeu Fabra el curs 2008/2009 i, sobretot, la seva tesi doctoral, presentada el 2011, Intervenció reial i resistència institucional: el control polític de la Diputacó del General de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona (1654-1705).

Sobre la revolta dels «barretines», a més dels testimonis coetanis dels Dietaris de la Generalitat i del Anales de Feliu de la Penya, els estudis fonamentals són els de Jaume Dantí, Aixecaments populars als Països Catalans (1687-1693), Barcelona, Curial, 1990; «La revolta dels gorretes a Catalunya (1687-1689)», a Estudis d’Història Agrària, 3 (1979), p. 79-99. Una aportació important és la de Joaquim Albareda, «Els dirigents de la revolta pagesa de 1687-1689: de barretines a botiflers», a Recerques, 20 (1988), p. 151-170. A més, Henry Kamen, «Una insurrecció oblidada del segle XVII: l’alçament dels camperols catalans de l’any 1688», a Recerques, 9 (1979), p. 11-28; Antoni Simon, Del 1640 al 1705, València, Universitat de València, 2011; Llorenç Ferrer i Alós, «L’Avalot de les faves a Manresa. Un moment de la revolta de la terra a Catalunya el 1688», a Recerques, 11 (1981), p. 125-135; Emili Giralt, «Manifestacions literàries de l’alçament camperol de 1688», a Estudis d’Història Agrària, 10 (1994), p. 157-174; J. Alsina, «Un interessant manuscrit sobre la revolta dels barretines», a Arraona, 1, 3a època, 1987, p. 79-86; Fèlix Doménech, Treballs y desditxas que àn succeït en lo present Principat de Cathalunya y en particular a nostre bisbat de Gerona (1674-1700), edició i estudi introductori de Pere Gifre i Xavier Torres, Girona, Biblioteca d’Història Rural, 2001; Jordi Olivares, «Plets i endeutament comunal en la immediata postguerra dels Segadors», a Recerques, 33 (1995), p. 33-52.

El redreçament econòmic

Tot comença en aquest cas per l’obra de Vilar, que ens ha ensenyat a mirar amb altres ulls aquesta història i pel seu Le ‘Manual de la Compañya Nova’ de Gibraltar, 1709-1723, París, SEVPEN, 1962, en el capítol dedicat a «Un premier renouveau catalan: 1674-1710», amplificat posteriorment a Catalunya dins l’Espanya moderna, com «1660-1705: segon redreçament català. Renovació de l’esperit d’iniciativa». D’Eva Serra, Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII. Baronia de Sentmenat, 1590-1729, Barcelona, Crítica, 1988, «Per una cronologia i interpretació de la crisi del segle XVII» a R. Garrabou, ed., Terra, treball i propietat, Barcelona, Crítica, 1986, p. 214-246, «Consideracions entorn de la producció i la productivitat agràries de la Catalunya del segle XVII», a Estudis d’història agrària, 1 (1978), p. 120-153, «Evolució d’un patrimoni nobiliari català durant els segles XVII i XVIII. El patrimoni nobiliari dels Sentmenat», a Recerques, 5 (1975), p. 33-71.

Les contribucions posteriors més importants han estat, per una banda, les de Jaume Torras i Elias, com «Especialización agrícola e industria rural en Cataluña en el siglo XVIII», Revista de Historia Económica, 13, (1984), p. 113-127, «L’economia catalana abans del 1800. Un esquema», a Història econòmica de la Catalunya contemporània, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1994, I, p. 13-38, «Productes vitícoles i integració mercantil a Europa, ss. XVI-XVII. Una panoràmica», a Estudis d’Història Econòmica, 14 (1996), p. 23-33, Fabricants sense fábrica: els Torelló, d’Igualada (1691-1794), Vic, Eumo, 2007, «De Verdú a Valdemoro. Sobre la comercialización de tejidos catalanes en la España interior (siglo XVIII)», Estudis: Revista d’història moderna, 36 (2010), p. 9-20.

I, per altra, les d’Albert Garcia Espuche, Barcelona entre dues guerres. Economia i vida quotidiana, 1652-1714, Vic, Eumo, 2004, La ciutat del Born. Economia i vida quotidiana a Barcelona (segles XIV a XVIII), Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2009, Barcelona 1700, Barcelona, Empúries, 2010 i la col·lecció, dirigida per ell, «La ciutat del Born. Barcelona 1700», de la qual em limitaré aquí a citar el volum col·lectiu, Política, economia i guerra. Barcelona, 1700, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2012.

Altres contribucions, Josep Fontana, «En els inicis de la Catalunya contemporània: l’economia a la segona meitat del segle XVII» a «El segle de l’absolutisme, 1714-1808», Barcelona, Quaderns d’història, 7, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2002, p. 13-21; Josep M. Torras i Ribé, «Els corresponsals del comerç català amb Europa al començament del segle XVIII», a Recerques, 23 (1990), p. 115-139; Francesc Valls i Junyent, La Catalunya atlántica: aiguardent i teixits a l’arrencada industrial catalana, Vic, Eumo, 2004; Pere Molas, «La represa catalana de 1680-1700. Narcís Feliu de la Penya», a Comerç i estructura social a Catalunya i València als segles XVII i XVIII, Barcelona, Curial, 1977, p. 70-117; Ernest Lluch, «El programa polític de la Catalunya austriacista», a J. Albareda, ed., Del patriotisme al catalanisme, Vic, Eumo, 2001, p. 129-167; Carlos Martínez Shaw, «El comercio marítimo de Barcelona, 1675-1712. Aproximación a partir de les escrituras de seguros», a Estudios históricos y documentos de los archivos de protocolos, VI (1978), p. 287-310, i Cataluña en la carrera de Indias, Barcelona, Crítica, 1981; Joan Giménez i Blasco, Economia i societat: Mataró 1600-1639, Mataró, Caixa d’Estalvis Laietana, 1984, i Mataró en la Catalunya del segle XVII, Mataró, Caixa d’Estalvis Laietana, 2001; Eloy Martín Corrales: Comercio de Cataluña con el Mediterráneo musulmán (Siglos XVI-XVIII). El comercio con los «enemigos de la fe», Barcelona, Bellaterra, 2001; Jordi Andreu Sugranyes, El Camp de Tarragona i el Priorat durant els segles XVIII i XIX. Les bases demogràfiques, agràries i mercantils de l’expansió setcentista, Universitat Autònoma de Barcelona, 1995 (edició en microfitxa), El Camp de Tarragona i el Priorat durant els segles XVIII i XIX. Les bases demogràfiques, agràries i mercantils de l’expansió setcentista, Universitat Autònoma de Barcelona, 1995 (edició en microfitxa), Economia i societat a Reus durant la crisi de l’Antic Règim, Reus, Associació d’Estudis Reusencs, 1986, «Las relaciones entre Cataluña y Andalucía a finales del siglo XVII: el papel de Cádiz en el desarrollo del comercio del Camp de Tarragona», a Primer congreso de historia catalano-andaluza. Las relaciones comerciales del siglo XVI al siglo XVIII, Hospitalet de Llobregat, Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, 1995, p. 95-110; Benet Oliva i Ricós, La generació de Feliu de la Penya. Burgesia mercantil i guerra de Successió entre el Maresme i Barcelona, Lleida, Universitat, 2001; Isabel Lobato, Compañías y negocios en la Cataluña preindustrial. Barcelona, 1650-1720, Sevilla, Universidad de Sevilla, 1995; Antònia Maria Perelló, L’arquitectura civil del segle XVII a Barcelona, Abadia de Montserrat, 1996; Jaume Dantí, ed., Les xarxes urbanes a la Catalunya dels segles XVI i XVII, Barcelona, Rafael Dalmau, 2011.

La crisi

Jeremy Black, European international relations, 1648-1815, Houndmills, Palgrave, 2002; Steve Pincus, 1688, The first modern revolution, («Revolution in foregin policy», p. 305-365); Joaquim Albareda, Els catalans i Felip V. De la conspiració a la revolta (1700-1705), Barcelona, Vicens Vives, 1993, «Catalunya a finals del segle XVII: la continuïtat de la revolta», a Eva Serra, ed., La revolució catalana de 1640, Barcelona, Crítica, 1991, p. 271-317, «Entre França i Espanya: actituds dels grups dirigents catalans a la fi del segle XVII», a Pedralbes, 13-1 (1993), p. 167-181; Antonio Espino, Cataluña durante el reinado de Carlos II. Política y guerra en la frontera catalana, 1679-1697, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 1999, Guerra, fisco y fueros: la defensa de la Corona de Aragón en tiempo de Carlos II, 1665-1700, València, Universitat, 2007; Eduard Martí Fraga, La Conferència dels Tres Comuns (1697-1714). Una institució decisiva en la política catalana, Vilassar, Fundació Ernest Lluch, 2008, «El braç militar de Catalunya. Una institució decisiva en el tombant del segle XVII», a Pedralbes, 28 (2008), p. 233-248, «La Diputació del General sota Felip V i Carles III, l’arxiduc (1700-1714)», a M. Teresa Ferrer i Mallol, ed., Història de la Generalitat de Catalunya, p. 221-242; Albert Garcia Espuche, «L’“horrorós siti”: efectes del setge de 1697», a Barcelona entre dues guerres, p. 147-198; Francisco de A. Ros, El «Codern de la relació del siti de Barcelona tingut en lo any 1697» del Dr. Gaspar Mas y Montagut, Barcelona, Seminari Conciliar, 1950.

Eva Serra, «Voluntat de sobirania en un context de canvi dinàstic (El debat de la vicerègia, novembre de 1700-març de 1701)», a Joaquim Albareda, ed., Una relació difícil, Catalunya i l’Espanya moderna, Barcelona, Base, 2007, p. 109180; Joaquim Albareda, «Les corts de 1701-1702 i 1705-1706. La represa del constitucionalisme», estudi introductori a la reedició facsímil de Constitucions, capítols i actes de cort. Anys 1701-1702 i 1705-1706, Barcelona, Base, 2004; Jaume Bartrolí, «La cort de 1701-1702: un camí truncat», a Recerques, 9 (1979), p. 57-75; Ernest Lluch, «El programa polític de la Catalunya austriacista», a J. Albareda, ed., Del patriotisme al catalanisme, Vic, Eumo, 2001, p. 129-167; Eva Serra, «El sistema constitucional català i el dret de les persones al final, el 1702-1706», conferència a la Universitat Rovira i Virgili, 15 d’octubre de 2013. He usat també Constitucions, capítols y actes de cort de les Corts de 1701-1702 i de les de 1706 en la reedició facsímil de Barcelona, Base, 2004.

Sobre la ruïna de l’economia del Llenguadoc, que era un advertiment del que podia passar a Catalunya sota el model «colbertià», Gilbert Larguier, Le drap et le grain en Languedoc. Narbonne et Narbonnais 1300-1789, Perpinyà, Presses Universitaires de Perpignan, 1996, 3 vols, Jean-Michel Minovez, «De la protoindustrialisation textile à la désindustrialisation en midi toulousain du milieu du XVIIe siècle au début du XXe siècle», a De la fibre à la fripe. Le textile dans la France méridionale et l’Europe méditerranéenne (XVIIe-XXe siècles), Montpellier, Université Paul Valéry, 1998, p.11-33; Christopher H. Johnson, The life and death of industrial Languedoc, 1700-1920, New York, Oxford University Press, 1995; J. K. J. Thomson, Clermont-de-Lodève, 1633-1789, Cambridge, Cambridge University Press, 1982.

La guerra

La multiplicació de les publicacions amb motiu del tricentenari m’obliga a reduir a un mínim la citació dels llibres utilitzats. En primer terme estan les obres de dos autors. De Joaquim Albareda, a més dels molts títols citats amb anterioritat, La Guerra de Sucesión de España (1700-1714), Barcelona, Crítica, 2010, Catalunya en un conflicte europeu, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2001, El “Cas dels catalans”. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1795-1742), Barcelona, Fundació Noguera, 2005, «Encara sobre l’austriacisme», a Pedralbes, 23 (2003), p. 187-208, «Els projectes i les actituds socials en els territoris de la Corona d’Aragó (1705-1707)», a L’aposta catalana a la Guerra de Successió (1705-1707). Congrés internacional, Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, 2005, p. 127-154, «La lògica de la resistència de 1713-1714», a J. Albareda, ed., Del patriotisme al catalanisme, p. 169-196, «Aproximació a les idees del filipisme català durant la Guerra de Successió», a J. Albareda, ed., Una relació difícil. Catalunya i l’Espanya moderna, Barcelona, Base, 2007, p. 181204, «Felip V i Catalunya», a Manuscrits, 18 (2000), p. 29-40, etc. De Josep M. Torras i Ribé he usat, La Guerra de Successió i els setges de Barcelona, Barcelona, Dalmau, 1999, Felip V contra Catalunya, Barcelona, Dalmau, 2005 i una sèrie d’articles, entre els quals «Reflexions sobre l’actitud dels pobles i estaments durant la Guerra de Successió», a Pedralbes, 1 (1981), p. 187-209.

A més, Rosa Maria Alabrús, Felip V i l’opinió dels catalans, Lleida, Pagès, 2001; Ernest Lluch, L’alternativa catalana (1700-1714-1740), Vic, Eumo, 2000, «El programa polític de la Catalunya austriacista», a J. Albareda, ed., Del patriotisme al catalanisme, Vic, Eumo, 2001, p. 129-167; textos diversos d’Agustí Alcoberro, incloent la seva compilació Barcelona 1714. Els gravats de la Guerra de Successió, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2013; Antonio Muñoz González i Josep Catà i Tur, Repressió borbònica i resistència catalana (17141736), Barcelona, Muñoz/Catà editors, 2005 i La traïció anglesa. Comerç colonial i destrucció de la sobirania catalana (1706-1715), Barcelona, Llibres de l’Índex, 2009; Núria Sales, «Els botiflers», a Senyors bandolers, miquelets i botiflers, p. 139-219, Barcelona; Empúries, 1984; Virginia León, Carlos VI, Madrid, Aguilar, 2003; La Junta General de Braços de 1713. L’ambaixada Dalmases i altra documentació (1713-1714), introducció de Joan Pons i Alzina, transcripció de J. M. Bringué et al., Barcelona, Parlament de Catalunya, 2008; Enric Tello, Visca el rei i les calces d’estopa. Reialistes i botiflers a la Cervera set-centista, Barcelona, Crítica, 1990; Actes del congrés L’aposta catalana a la Guerra de Successió, 1705-1707, Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, 2007; La Guerra de Successió dia a dia, Barcelona, Sàpiens, [2013], 6 vol.; S. Sanpere i Miquel, Fin de la nación catalana, Barcelona, L’Avenç, 1905; Francisco de Castellví, Narraciones históricas, edició de J. M. Mundet i J. M. Alsina, Madrid, Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo, 1997-2002, 4 vol.; The deplorable history of the Catalans, Londres, J. Baker, 1714 (edició facsímil d’Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1994); Míriam Arévalo, «Una vila menestral sota el règim feudal. Ripoll i la seva lluita contra el monestir (16781719)», a Recerques, 65 (2012), p. 49-73. Els textos reunits als cinc volums d’Escrits polítics del segle XVIII, Vic, Eumo-IUHJVV, 1996-2011, amb estudis de Joaquim Albareda, Josep M. Torras i Ribé, Ernest Lluch i Rosa Maria Alabrús.

Sobre el setge, Albert Garcia Espuche, Una societat assetjada. Barcelona, 1713-1714, Barcelona, Empúries, 2014; Eduard Puig, La resistència catalana: Barcelona, 1713-1714, Vic, Eumo, 2014. Sobre el tractat d’Utrecht he usat els materials reunits al número monogràfic de Cuadernos de Historia Moderna, Anejo XII (2013) «1713: La monarquía de España y los tratados de Utrecht» i, molt especialment, els del congrés internacional Els tractats d’Utrecht, Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, 9-12 d’abril de 2014.

EL SEGLE XVIII: REPRESSIÓ I REPRESA

El quart volum de Catalunya dins l’Espanya moderna, de Pierre Vilar, ha estat una referència essencial, a la vegada que el volum primer, «De la fi de l’estat a l’arrencada industrial (1714-1814)» de J. Albareda, ed. Catalunya, nació d’Europa. 1714-2014, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2013.

Fi de la nació catalana?

Sobre la nova ordenació política i el decret de Nova Planta, Josep M. Gay Escoda, El corregidor a Catalunya, Madrid, Marcial Pons, 1997, «La gènesi del decret de Nova Planta de Catalunya. Edició de la consulta original del Consejo de Castilla de 13 de juny de 1715», a Revista Jurídica de Catalunya, 1982, 1, p. 7-41, i 2, p. 263-343, «Notas sobre el derecho supletorio en Cataluña desde el decreto de Nueva Planta (1715) hasta la jurisprudencia del Tribunal Supremo (1845)», a Bartolomé Clavero, ed., Hispania: entre derechos propios y derechos nacionales, Milà, Giufrè, 1990, II, p. 805-865; Josep M. Torras i Ribé, Els municipis catalans de l’Antic Règim (1453-1808), Barcelona, Curial, 1983, ens dóna la millor i més detallada descripció de la nova estructura de corregiments i ajuntaments; Gemma Garcia Fuentes, «Francesc Ametller i Perer (1657/8-1726). Un jurista català al servei de Felip V», a Pedralbes, 28 (2008), p. 165-202; Jordi Nieva, «El procés jurisdiccional català entre 1714 i 1835. Breu ressenya històrica», a Revista de Dret Històric Català, 4 (2204), p. 29-89; Rafael Cerro, «Barcelona y sus alcaldes mayores: perfil sociológico de una élite letrada al servicio de los Borbones», a Pedralbes, 17 (1997), p. 217-238; Felipe José de Vicente, «La política de orden público en Catalunya en los años centrales del siglo XVIII», a Pedralbes, 10 (1990), p. 249-272. En contrapartida, sobre la represa de la vida quotidiana a la ciutat de Barcelona en els temps posteriors a la derrota, Albert Garcia Espuche, Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, Barcelocna, Empúries, 2014, p. 499-616.

Repressió i violència

Enric Tello fa un bon plantejament global de la contradicció del segle a «Moviments de protesta i resistència a la fi de l’Antic Règim a Catalunya (17141808): noves aportacions i línies de recerca», a Ramon Arnabat, ed., Moviments de protesta i resistència a la fi de l’Antic Règim, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1997, p. 37-62; al mateix volum es trobarà el treball de Joaquim Albareda, «L’alçament dels Carrasclets contra Felip V», p. 63-79. Un tema per al qual segueix essent útil la lectura de les moltes pàgines que li va dedicar Francesc Castellví a Narraciones históricas, edició de Josep M. Mundet i José M. Alsina, Madrid, Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo, 1997-2002, IV, pàssim (citacions de p. 570-571 i 667-668). A més, Rosa Maria Alabrús, Felip V i l’opinió dels catalans, Lleida, Pagès, 2001, p. 317-353, i els capítols, plens de suggeriments i pistes, que dedica a aquests anys Joan Mercader a Els capitans generals: el segle XVIII, Barcelona, Teide, 1957, i a Felip V i Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1968. Sobre l’acomodament burgès dels primers moments, Benet Oliva, «De la revolta a la integració. La continuïtat de la burgesia mercantil austriacista», a Enfrontaments civils, postguerres i reconstruccions, III, p. 86-101, Lleida, Recerques, 2005. El cas de Moragues és analitzat per Josep M. Torras i Ribé a Felip V contra Catalunya: testimonis d’una repressió sistemàtica: 1713-1715, Barcelona, Dalmau, 2005, p. 217-231, en un llibre que és una de les millors fonts sobre la repressió en els primers anys després de la guerra, al qual cal afegir «La resistència cívica contra el règim borbònic a Catalunya; el tancament de botigues de 1717-1718» a Pedralbes, 28 (2008), p. 349-366. Virginia León, «Felipe V y la sociedad catalana al finalizar la guerra de Sucesión», a Pedralbes, 23 (2003), p. 271-294; Xavier Torres, «Reis, pagesos i llibertats: la fi de les constitucions catalanes segons els memorialistes de pagès» i Enrique Giménez, «“Contener con más autoridad y fuerza”. La repressió de l’austriacisme als territoris de la Corona d’Aragó (1707-1725)», els dos a J. Albareda, ed., Del patriotisme al catalanisme, Vic, Eumo, 2001, p. 197-219 i 221-238, respectivament; Rafael Cerro, «Pedro de Saura y Valcárcel: el rostro de la represión borbónica en Cataluña (1709-1720)», a Pedralbes, 28 (2008), p. 113-136; Antoni Muñoz González i Josep Catá, Repressió borbònica i resistència catalana (1714-1736), Madrid, Muñoz/Catà, 2005.

Sobre el cadastre com a càrrega, la seva duresa inicial, com a conseqüència de l’import en què es va fixar, i la seva posterior fossilització, Torras i Ribé, Felip V contra Catalunya, p. 285-318; Joaquim Nadal, La introducción del catastro en Gerona, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1971; Antoni Segura, «El cadastre: la seva història (1715-1845) i la seva importància com a font documental», a Estudis d’Història Agrària, 4 (1983), p. 129-143; Emiliano Fernández de Pinedo, «Els ingressos de la hisenda reial a Catalunya (1717-1779)», a Recerques, 17 (1985), p. 125-139, i Agustí Alcoberro, «El cadastre de Catalunya (1713-1845): de la imposició a la fossilització», a Pedralbes, 25 (2005), p. 231-257, on resta clar que el que compta no és el sol pes del cadastre, sinó el del conjunt dels impostos, vells i nous. El testimoni pagès, Miquel Anglada, Memòries d’una família pagesa: els Anglada de Fonteta, segles XVII-XVIII, ed. de Santi Soler, La Bisbal d’Empordà, Ajuntament de la Bisbal d’Empordà, 1994. Sobre els allotjaments, Josep M. Torras i Ribé, Felip V contra Catalunya, p. 245-263.

Núria Sales, Història dels Mossos d’Esquadra: la dinastia Veciana i la policia catalana el segle XVIII, Barcelona, Aedos, 1962, «Un cop d’ull a noucentes cartes vallenques de fa dos segles: inseguretat i criminalitat a la vetlla de les guerres napoleòniques», a Quaderns de Vilaniu, 3 (1982), p.37-40; Anna Borruel, Els Mossos d’Esquadra: aportació documental a la seva història, 17411821, Valls, Institut d’Estudis Vallencs, 1998; Felipe-José de Vicente Algueró, «La política de orden público en Catalunya en los años centrales del siglo XVIII», a Pedralbes, 10 (1990), p. 249-272.

Insubmissió i protesta

A banda del volum ja citat, Moviments de protesta i resistència, la visió de conjunt de Joaquim Albareda, «De la resistència armada a la reivindicació política», dins del volum primer de Catalunya, nació d’Europa, i Lluís Roura, Subjecció i revolta en el segle de la Nova Planta, Vic, Eumo, 2005, que s’ocupa àmpliament de les resistències al reclutament. L’opinió de Patiño a S. Sanpere i Miquel, Fin de la nación catalana, Barcelona, L’Avenç, 1905, p. 671. La de Montemar, a Joaquim Albareda, Els catalans i Felip V. De la conspiració a la revolta (1700-1705), Barcelona, Ed. Vicens Vives, 1993, p. 234. Príncep de Lobkowitz, «Description de la Principauté de Catalogne», 1765, Arxiu Familiar Lobkowitz, dipositat avui a l’Arxiu Regional d’estat de Zitenice, a Txèquia (dec aquest document a l’amabilitat del meu amic Bohumil Badura). Pedro de Lucuce, Precauciones contra alborotos, motines y rebeliones en la plaza de Barcelona, edició de Lluís Roura, Barcelona Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, 2002, p. 149. Sobre l’aldarull de quintes de Cervera el 1742-1743, Enric Tello, Visca el rei i les calces d’estopa, Barcelona, Crítica, 1990, p. 192-248; sobre el de Barcelona el 1773, la font essencial és Roura, Subjecció i revolta, p. 120-217, que aporta fonts noves i molt interessants, i en fa una excel·lent anàlisi política, a la qual es pot afegir el seu article «La diputació de Catalunya de 1773», a Pedralbes, 23 (2003), p. 237262; Alfonso Menéndez González, «“Victoria por los catalanes”. Los motines de Barcelona en 1773», a Pedralbes, 11 (1991), p. 119-130. Part de la descripció la trec del dietari del baró de Maldà, Calaix de sastre, I, 1769-1791, edició de Ramon Boixareu, Barcelona, Curial, 1987, p. 40-41. Materials complementaris amb testimonis de poesia popular es trobaran a Max Chaner, Literatura de la revolució i la contrarevolució (1789-1849), I, Barcelona, Curial, 1998, p. 11-27, i a Josep Moran Ocerinjauregui, «Cançó de L’avalot de les quintes (1773)», a Barcelona Quaderns d’Història, 7 (2002), p. 177-190. Respecte del rebomboris del pa, als quals va dedicar un llibre Enric Moreu Rey (Revolució a Barcelona el 1789, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1967), incapaç d’entendre la diferència entre un motí urbà de subsistències i l’inici de la revolució francesa, cal utilitzar el treball d’Irene Castells, «Els rebomboris del pa de 1789 a Barcelona», a Recerques, 1 (1970), p. 51-81, que els contextualitza i els analitza correctament; materials addicionals a Oriol Pi de Cabanyes, «Dos textos inèdits sobre els “rebomboris del pa” de 1789: els manuscrits de Ramon Cornet i d’Ignasi Bruguera i Almirall», a Miscellanea Barcinonensia, 31 (1972), p. 109-129.

Absolutisme i societat civil: la gènesi d’un projecte il·lustrat

Jaume Vicens Vives, «Estructura administrativa estatal en los siglos XVI y XVII», vegeu l’edició dins de J. Albareda i M. Janué, eds., El nacimiento y la construccion del estado moderno, València, Universitat de València, 2011, p. 31-56; Wolfgang Reinhard, ed., Power elites and state building, Oxford, Clarendon Press, 1996; Juan Luis Castellano i Jean-Pierre Dedieu, eds., Reseaux, familles et pouvoirs dans le monde ibérique à la fin de l’Ancien Régime, París, CNRS, 1998. Sobre la corrupció de l’estat borbònic, Francisco Andujar, Necesidad y venalidad. España e Indias, 1704-1711, Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2008 i El sonido del dinero: monarquía, ejército y venalidad en la España del siglo XVIII, Madrird, Marcial Pons, 2004. Josep M. Torras i Ribé, Els municipis catalans de l’Antic Règim, 1453-1808, en especial els capítols dedicats a l’impacte de la venda dels càrrecs municipals i a l’ofensiva gremial, dels quals faig algunes citacions. Pere Molas, Los gremios barceloneses del siglo XVIII, Madrid, C.E.C.A., 1970, i Societat i poder polític a Mataró, 1718-1808, Mataró, Caixa d’Estalvis Laietana, 1973. Sobre la Junta de Comerç, a banda de la vella monografia d’A. Ruiz i Pablo, Historia de la Real Junta Particular de Comercio de Barcelona (1758 a 1847), Barcelona, Henrich, 1919, reeditada el 1994 amb un pròleg de J. M. Fradera, cal veure les pàgines que li dedica Ernest Lluch a El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840), Barcelona, Edicions 62, 2009, p. 99-109, i les aportacions de Mamés Cisneros, «La Junta de Comerç i la seva relació amb les institucions de la Cort a la segona meitat del segle XVIII», a Joaquim Albareda, ed., Una relació difícil. Catalunya i l’Espanya moderna (segles XVII-XIX), Barcelona, Base, 207, p. 261-292; Laura Calosci, Nacionalisme econòmic i comerç mediterrani. Pensament i acció de la Junta de Comerç de Barcelona (1763-1847), Lleida, Pagès, 2007. No es tracta solament del segle XVIII, ni solament de la defensa dels interessos econòmics. Al llarg dels segles XIX i XX, casals, ateneus i agrupacions de tota mena han estat l’entramat que ha preservat la identitat de la nostra societat i de la nostra cultura en temps de dificultats i de persecucions.

Enric Moreu Rey, El «Memorial de greuges» del 1760, Barcelona, Col·lecció d’Aportació Catalana, 1968; per bé que uso el text publicat per Josep M. Torras i Ribé, a Escrits polítics del segle XVIII. II: Documents de la Catalunya sotmesa, Barcelona, Institut Universitari d’Història Juame Vicens i Vives, 1996, p. 91113, on es publiquen també altres textos fonamentals d’aquests moments, com la «Representació a Felip V dels “Diputados o procuradores generales de los corregimientos y partidos de subdelegación del Principado de Cataluña” en la qual demanaven la rebaixa de l’impost del cadastre» (1723); Ernest Lluch, «La Catalunya del segle XVIII i la lluita contra l’absolutisme centralista. El “Proyecto del Abogado generaldel publico” de Francesc Romá i Rosell», a Recerques, 1, (1970), p. 33-50. Es fa difícil especificar la procedència d’on trec les idees d’Ernest Lluch sobre els autors a què em refereixo, i al «projecte il·lustrat» global, perquè les va anar desenvolupant al llarg de tota la seva obra, des d’El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840), Barcelona, Edicions 62, 1973 (utilitzo la reedició de 2009), passant per La Catalunya vençuda del segle XVIII, Barcelona, Edicions 62, 1996, Las Españas vencidas del siglo XVIII, Barcelona, Crítica, 1999, en articles com «Jaume Caresmar i el “Discurso sobre la agricultura, comercio e industria del Principado de Cataluña”», a Recerques, 10 (1979), p. 177-181, o als estudis introductoris, com el realitzat per a la primera edició del Discurso sobre la agricultura, comercio e industria del Principado de Cataluña (1780), Barcelona, Altafulla, 1997. A més, Josep Vicent Penadés, «Enmendar sin quebrar: El Proyecto para restablecer la monarquia (1769), de Francesc Romà i Rossell», a Pedralbes, 23 (2003), p. 225-236.

Pel que fa a Capmany, el primer a reivindicar el valor i el significat de la seva obra històrica seria Pierre Vilar a «Capmany i el naixement del mètode històric», publicat per primera vegada en català l’any 1933 i reproduït a Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII, p. 83-90. Ramon Grau, Antonio de Capmany i la renovació de l’historicisme polític català, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1994. Sobre la col·laboració entre la Junta i Capmany, l’esforç realitzat per editar la seva obra i la seva escassa difusió, Fernando Sánchez Marcos i Miquel Pérez Latre, «El mecenazgo historiográfico de la burguesía barcelonesa: las Memorias históricas de Capmany», a Luis Miguel Enciso Recio, ed., La burguesía en la en la Edad Moderna, Valladolid, Universidad de Valladolid, 1996, I, p. 199-232. Capmany havia col·laborat anteriorment amb la Junta de Comerç en la publicació, el 1778, amb el pseudònim de Ramón Miguel Palacio, del Discurso económico-político en defensa del trabajo mecánico de los menestrales y de la influencia de sus gremios en las costumbres populares, conservación de las artes y honor de los artesanos, un text sovint mal entès, que s’ha d’analitzar des del context en què s’inicia la industrialització i que Ernest Lluch i Ramon Grau han explicat adequadament. Sobre Capmany lingüista, Fernando Lázaro Carreter, que considera el seu Teatro histórico-crítico de la elocuencia castellana com l’obra «más importante de la filología nacional en el siglo XVIII» (Las ideas lingüísticas en España durante el siglo XVIII, Barcelona, Crítica, 1985, p. 275). Una compilació de dades sobre Caresmar i els manuscrits de les seves obres, sense el menor interès respecte de l’activitat civil del personatge, a Marina Garí, Raimon Masdeu i Manuela Urbina, «Jaume Caresmar. L’home i la seva obra», a Manuscrits, 10 (1992), p. 331-371. Sobre la redacció de les Memorias de Torres Amat, Anna Gudayol i Eulàlia Miralles, «Notes sobre la formació de les “Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los autores (sic!) catalanes” de Félix Torres Amat», a Barcelona Quaderns d’història, 12 (2005), p. 93-100.

La represa econòmica

Pierre Vilar, Catalunya dins l’Espanya moderna, III. Les transformacions agràries del segle XVIII català, Barcelona, Edicions 62, 1966 (les citacions literals són de p. 15, 231 i 677) i IV, «La formació del capital comercial». Vilar partia d’una visió exagerada de l’augment demogràfic, com a conseqüència d’usar les xifres dels censos de 1718 i 1787. El debat sobre aquestes xifres ha dut a tot un seguit d’intervencions de Jordi Nadal (La població española, siglos XVI a XX, Barcelona, Ariel, 1988, 3a edició), d’Antoni Simon («La població catalana a l’època moderna. Síntesi i actualització», a Manuscrits, 10 [1992], p. 217-258), entre d’altres (Josep Iglésies, Massimo Livi Bacci, Ramon Grau i Marina López, Francisco Bustelo, Gaspar Feliu, Antonio Moreno, etc.). Una excel·lent anàlisi de la qüestió, amb una proposta alternativa, es trobarà a Llorenç Ferrer, «Una revisió del creixement demogràfic de Catalunya en el segle XVIII a partir dels registres parroquials», a Estudis d’història agrària, núm. 20 (2007), p. 17-68. La conclusió de Llorenç Ferrer és que, encara que rebaixem les xifres del 121 per cent d’augment de la població que suposava Vilar, al 70 per cent que proposa Ferrer, Vilar «va definir les tendències amb molta precisió».

Una bona visió de conjunt de l’evolució econòmica del segle es trobarà a la contribució de Josep M. Delgado, «L’economia del set-cents: desfeta, represa i crisi», dins del volum primer, ja citat, de Catalunya, nació d’Europa. Un quadre global de l’agricultura, amb una bona guia bibliogràfica, fins a 1995, a Llorenç Ferrer, «Estructures agràries catalanes: observacions sobre la seva diversitat en el segle XVIII», a El món rural català a l’època de la revolució liberal, I (Ponències), Lleida, Universitat de Lleida, 1995, p. 13-51. Sobre els drets i les formes de propietat cal seguir els plantejaments globals de Rosa Congost (Els propietaris i els altres, Vic, Eumo, 1990; Tierras, leyes, historia, Barcelona, Crítica, 2007 etc.); però hi ha, a més, una àmplia literatura sobre l’emfiteusi i la rabassa en les seves variants locals: Eva Serra, «Notes sobre els orígens i l’evolució de l’emfituesi a Catalunya», a Estudis d’Història Agrària, 7 (1989), p. 127-128; Enric Tello, «Los usos de la enfiteusis en la Cataluña ‘Nueva’ y en la Cataluña ‘Vieja’ (Siglos XVIII-XIX)», a VIII Congreso de Historia Agraria. Preactas, Salamanca, Universidad de Salamanca, 1997, p. 525-538; Rosa Congost, «La rabassa morta i els discursos historiogràfics. Una relectura d’Emili Giralt», a Estudis d’Història Agrària, 17 (2004), p. 335-348; Mònica Bosch, Rosa Congost i Jaume Santaló, «Vessana a vessana. Reflexions sobre la pràctica dels establiments emfitèutics a la regió de Girona (segles XVIII-XIX)», a Estudis d’Història Agrària, 10 (1994), p. 11-35, etc. Sobre l’especialització vitícola de l’Anoia, Francesc Valls Junyent, La dinàmica del canvi agrari a la Catalunya interior. L’Anoia, 1720-1860, Barcelona, Edicions de l’Abadia de Montserrat, 1996; sobre la del Penedès, els vells treballs d’Emili Giralt, o Belén Moreno, «Del cereal a la vinya. El contracte de rabassa morta a l’Alt Penedès del segle XVIII», a Estudis d’Història Agrària, 10 (1994), p. 37-56. Les peculiaritats de l’expansió a les terres de Lleida han estat estudiades sobretot per Enric Vicedo a Les terres de Lleida i el desenvolupament català del set-cents, Barcelona, Crítica, 1991, «Propietat i renda senyorial a les terres de Lleida en el marc del procés de creixement agrari (segle XVIII)» a Terra, treball i propietat, Barcelona, Crítica, 1986, p. 278-301, «Notes sobre la integració de l’agricultura de les terres de Lleida en el procés de desenvolupament capitalista», a Recerques, 24 (1991), pp, 159-177, o «Les transformacions del món rural de les terres de Lleida. Els límits d’un creixement, segle XVIII», a Estudis d’Història Agrària, 20 (2007), p. 69-88, entre d’altres. Sobre la persistència del règim senyorial en aquestes terres, Gaspar Feliu, El funcionament del règim senyorial a l’Edat Moderna. L’exemple del Pla d’Urgell, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 1990. La literatura sobre la història agrària del segle XVIII català és, però, massa abundant com per poder sintetitzar-la en aquest text.

Sobre el comerç de l’aiguardent, Agusti Segarra Blasco, Aiguardent i mercat a la Catalunya del segle XVIII, Vic, Eumo, 1994 i Francesc Valls Junyent, La Catalunya atlàntica. Aiguardent i teixits a l’arrencada industrial catalana, Vic, Eumo, 2004. Manuel Barba i Roca, «Observaciones generales sobre el actual estado de la agricultura en Cataluña», publicat per Josep Iglésies a Memòries acadèmiques, Barcelona, Fundació Massot, 1964; Núria Sales, Mules, ramblers i fires: segles XVIII i XIX, Reus, Edicions del Centre de Lectura, 1991; Gaspar Feliu, «Fires, mercats i món rural a l’edat moderna», a Enric Vicedo, ed., Fires, mercats i món rural, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 2004, p. 247-266.

Sobre el comerç Espanya endins, M. Teresa Pérez Picazo, Antoni Segura i Llorenç Ferrer, eds., Els catalans a Espanya, 1769-1914, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1996, i en especial Jaume Torras, «La penetració comercial catalana en el segle XVIII. Una proposta d’explicació», a pp, 27-30; del mateix autor, «Mercados españoles y auge textil en Cataluña en el siglo XVIII. Un ejemplo», a Haciendo historia, Homenaje al profesor Seco Serrano, Madrid, Universidad Complutense, 1989, p. 213-218; Assumpta Muset, Catalunya i el mercat espanyol al segle XVIII: els traginers i els negociants de Calaf i Copons, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1997, i «Ferias y mercados al servicio del negocio catalàn (siglo XVIII)», a J. Torras i B. Yun, eds., Consumo, condiciones de vida y comercialización, Valladolid, Junta de Castilla y León, 1999, p. 323-334; Carolina Rua, La xarxa catalana a Madrid en el segle XVIII, tesi doctoral de la Universitat Pompeu Fabra, 2009. Un treball universitari sobre les vendes de llibres al mercat espanyol de l’editor barceloní Piferrer en els anys 1790 a 1803 mostra un predomini aclaparador dels llibres enviats per barco a ports que van de València a Cadis, des d’on possiblement s’internarien per via terrestre. Són sobretot els destinats a Saragossa i Madrid els que es transporten en carro.

La reconstrucció i el desenvolupament de la marina i els efectes del comerç colonial han estat estudiats sobretot per Josep Maria Delgado; una aportació recent, Joan Giménez i Blasco, La província marítima de Mataró. Economia i conflictes socials (1750-1870), Mataró, Fundació Iluro, 2013. Faig citacions de Guillermo Oliver, Reseña del origen, causa y efectos de los laudemios y cabrevaciones en Cataluña, Barcelona, Rivadeneyra, 1835, p. 40-41, i Laurent Lipp, Guide des négocians dans toutes leurs entreprises mercantiles, Montpellier, Tournel, 1793-1796, I, p. 207-217. Sobre els efectes de l’estabilitat dels proveïments, Antoni Simon, «Barcelona i Catalunya durant la crisi de subsistències de 1763-1764», a Barcelona Quaderns d’Història, 1 (1995), p. 95-106.

Pel que fa a la indústria de la llana cal recórrer fonamentalment a l’obra de Jaume Torras, que, al marge de Fabricants sense fàbrica. Els Torelló d’Igualada (1691-1794), Vic, Eumo, 2006, té una àmplia obra dispersa que és difícil de sintetitzar. Entre d’altres «Estructura de la indústria pre-capitalista. La draperia», a Recerques, 11 (1981), p. 7-28; «Especialización agrícola e industria rural en Cataluña en el siglo XVIII», a Revista de Historia Económica, II (1984), núm. 3, p. 113-127; «Redes comerciales y auge textil en la España del siglo XVIII», a Maxine Berg, ed., Mercados y manufacturas en Europa, Barcelona, Crítica, 1995, p. 111-132; «Small towns, crafts guilds and proto-industry in Spain», a Jahrbuch für Wirstschaftgeschichte, 1998/2, p. 79-96; «Transformacions agràries i indústria rural. Qüestions obertes», a Estudis d’Història Agrària, 20 (2007) p. 155-163, etc. Julie Marfany, «Is it still helpful to talk about protoindustrialization? Some suggestions from a Catalan case study», a Economic History Review, 63 (2010), 4, p. 942-973.

La literatura recent sobre la indústria cotonera és, paradoxalment, menys extensa. Entre els elements més interessants figuren els treballs de J. K. J. Thomson, i especialment Els orígens de la industrialització a Catalunya: el cotó a Barcelona, 1728-1832, Barcelona, Edicions 62, 1994, i els d’Àlex Sánchez, que ha coordinat un número monogràfic de Barcelona Quaderns d’Història, 17 (2012), sobre «La indústria de les indianes a Barcelona, 1730-1850», amb una presentació inicial i un capítol seu sobre els fabricants d’indianes, així com el volum Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial, Barcelona, MUHBA, 2013. Una imatge de conjunt de la industrialització a Jordi Nadal, Catalunya, la fàbrica d’Espanya, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1985 i, sobretot, a Jordi Nadal, Josep M. Benaul i Carles Sudrià, eds. Atles de la industrialització de Catalunya, 1750-2010, Barcelona, Vicens Vives, 2012 (on es trobarà un excel·lent capítol d’Àlex Sánchez sobre «Els orígens de la industrialització, 1750-1832», p. 11-53). Sobre la indústria espanyola a finals del segle XVIII, Isabel Miguel, Perspicaz mirada sobre la industria del reino. El censo de manufacturas de 1784, Valladolid, Universidad de Valladolid, 1999. És interessant seguir una comparació amb València (Ricardo Franch, «La diversidad de los modelos de crecimiento: el contraste entre la evolución econòmica y el marco social de Cataluña y Valencia en el siglo XVIII», a Pedralbes, 28 —2008—, p. 303-336) on tantes coses semblen haver estat semblants, mentre que els resultats han estat diferents, ja que obliga justament a fixar una atenció especial a la formació del mercat interior.

Sobre la producció de ferro, Carlos Mas, Història de la farga catalana. El cas de la vall Ferrera, al Pallars Sobirà (1750-1850), Lleida, Pagès, 2000; Maria Teresa Montañá i Martí, El treball del ferrer, una quotidianitat secular, Reus, Associació d’Estudis Reusencs, 1996.

Sobre el canvi en les opinions sobre els catalans, Julio de Gracia, Cataluña juzgada por escritores españoles no catalanes, Barcelona, Francisco Puig, 1906; Francisco Mariano Nifo, Estafeta de Londres y extracto del correo general de Europa, Madrid, Miguel Escribano, 1779, I, p. 85-86, Correo general de España, Madrid, 1770, II, p. 44. Nifo desmentia la idea que atribuïa el progrés català a les bondats del cadastre, tal com ho pensaven alguns (Diego Téllez Alarcia, El ministerio Wall, Madrid, Marcial Pons, 2012, p. 221) i ho han tornat a dir altres en les darreres dècades, sense cap base ni fonament. La realitat és que la mítica «única contribución» que havia d’haver repetit els mateixos efectes a la Corona de Castella, no es va poder ni tan sols instal·lar (Josep Fontana, «La supervivencia del mito de la única contribución», a Hacienda Pública Española, núm. 17 [1972], p. 111-119). Gaspar Melchor de Jovellanos, Informe de la Sociedad económica de esta corte al Real y supremo consejo de Castilla en el expediente de Ley agraria, Madrid, Sancha, 1795, p. 85; Obras publicadas e inéditas, Madrid, Atlas, 1952-1963, IV, p. 64. L’elogi de la «laboriositat» dels catalans aniria acompanyat, però, en aquest cas per la seva desaprovació en sentir la gent parlant en la llengua pròpia.

En parlar de l’aparició de la fàbrica cito Eugenio Larruga, Memorias políticas y económicas sobre los frutos, comercio, fábricas y minas de España, ed. facsímil, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1995-1996, XX, p. 221222; Pedro Rodríguez Campomanes, Discurso sobre el fomento de la industria popular, Madrid, Sancha, 1774, p. LXIX-LXXIII i pàssim; Juan Helguera, «Teoría y práctica del fomento industrial en Campomanes», a Francisco Comín y Pablo Martín Aceña, eds., Campomanes y su obra económica, Madrid, Instituto de Estudios Fiscales, 2004, p. 105-130. M’interessa que s’observi que, mentre Nifo sosté que els catalans paguen més impostos, el que Campomanes destaca és que els gallecs paguen més rendes i càrregues senyorials. La diferència de les preocupacions de l’un i de l’altre resulta evident. Conde de Cabarrús, Cartas sobre los obstáculos que la naturaleza, la opinión y las leyes oponen a la felicidad pública, Madrid, Collado, 1813, p. 159-162. L’informe de l’Audiència es troba reproduït a F. Torrella Niubó, El moderno resurgir textil de Barcelona, siglos XVIII y XIX, Barcelona, Cámara Oficial de la Industria, 1961, p. 133-146. Pierre Vilar, Catalunya dins l’Espanya moderna, IV, La formació del capital comercial, Barcelona, Edicions 62, 1968, p. 623.

La crisi de la monarquia absoluta

Pierre Vilar, Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII, Barcelona, Curial, 1973, p. 97. La condemna per Capmany de l’actuació de Felip V a Diario de sesiones de las cortes generales y extraordinarias, p. 3521-3522, 10 d’agost de 1812. Pel que fa a les Memorias per al diccionari d’escriptors de Torres Amat, aquest inclou també una sèrie d’autors científics o tècnics del segle XVIII que han escrit en castellà, entre ells el menorquí Orfila. Sobre la visita de Carles IV a Barcelona, de la qual conservem un bon nombre de fullets coetanis, M. A. Pérez Samper, Barcelona corte. La visita de Carlos IV en 1802, Barcelona, Universitat, 1973, i Maria Garganté «Festa oficial i festa reial: Alguns aspectes de la visita de Carles IV l’any 1802 des de la correspondència privada», a Pedralbes, 23 (2003), p. 435-448.

Pierre Vilar «Ocupació i resistència durant la Guerra Gran i en temps de Napoleó», a Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII, p. 93-131; Lluís Roura, Guerra Gran a la ratlla de França, Barcelona, Curial, 1993, i «Subjecció, revolta i conflictivitat a final del segle XVIII» a Subjecció i revolta en el segle de la Nova Planta, p. 243-291; Jordi Llimargas, «La Junta de la Província de 1794-1795: una assemblea representativa per a Catalunya?», a Actes del 53è Congrés de la Comissió Internacional per a l’Estudis de la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries, Barcelona, Parlament de Catalunya, 2005, I., p. 645-661, i «La Junta de la Província de 1794-1795: comunicació i poder polític a Catalunya a finals de l’Antic Règim», a Poder polític i resistència periodística. Actes de les Segones Jornades d’Història de la Premsa, Barcelona, Departament de Periodisme i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i Estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, 2007, p. 89-102; Josep Fàbregas, «Catalunya i Espanya a l’entorn de la Guerra Gran», a Ramon Arnabat i Antoni Gavaldà, eds., Història local. Recorreguts pel liberalisme i el carlisme, Homenatge al doctor Pere Anguera, I, Catarroja, Afers, 2012.

Segueixen citacions de Josep M. Delgado, «América en la teoría y al praxis política de José María de Moñino y Redondo, conde de Floridabalanca», a Hacienda Pública Española, 108-109 (1987), p. 133-146. Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, Calaix de sastre. VII, 1804-1807, edició de Ramon Boixareu, Barcelona, Curial, 1994, p. 113; Historia de la guerra de España contra Napoleón Bonaparte, escrita y publicada de orden de S.M. por la tercera sección de la Comisión de gefes y oficiales de todas armas, establecida en Madrid a las inmediatas órdenes del Excelentísimo Señor Secretario de Estado y del Despacho universal de la Guerra, Madrid, Imprenta de M. de Burgos, 1818, Volum primer. Introducció (únic publicat), p. 108-109.

EL FRACÀS DEL PROJECTE LIBERAL

Com a obra de referència general s’ha utilitzat el segon volum de Catalunya, nació d’Europa, 1714-2014, dirigit per Pere Gabriel: Naixement i configuració del catalanisme, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2013. Sense oblidar l’obra pionera de Jaume Vicens Vives, Els catalans al segle XIX (Industrials i polítics), Barcelona, 1958, ni els volums corresponents de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar (Josep Fontana, La fi de l’Antic Règim i la industrialització, 1988), ni el de la dirigida per Borja de Riquer (Josep Maria Fradera, ed., La gran transformació, 1790-1860, 1997).

La revolució liberal

Sobre la guerra del Francès, Antoni Moliner, Catalunya resistent a la dominació francesa: la Junta superior de Catalunya (1808-1812), Barcelona, Edicions 62, 1989, Catalunya contra Napoleó. La guerra del Francès (1808-1814), Lleida, Pagès, 2007, el volum col·lectiu La Guerra de la Independencia en España (1808-1814), Alella, Nabla, 2007, i La Guerra del Francès a Catalunya segons el diari de Raimon Ferrer, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2010. De Gaspar Remisa, Els catalans i el domini napoleònic, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1995, el volum col·lectiu Guerra napoleònica a Cataluña, 18081814, Barcelona, Abadia de Montserrat. 1996 i Polítics i militars a la Guerra del Francès, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 2008. Cal assenyalar, a més, alguns volums col·lectius com Ocupació i resistència a la Guerra del Francès, 1808-1814, Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, 2007, o «La implantació de la Constitució de Cadis a Catalunya. 1812-1814», a Ramon Arnabat i Antoni Gavaldà, eds., Història local. Recorreguts pel liberalisme i el carlisme, Homenatge al doctor Pere Anguera, I, Catarroja, Afers, 2012 o Núria Sauch, ed., La Guerra del Francès als territoris de parla catalana, Catarroja, Afers, 2008. Complement essencial és el volum II de Max Cahner, Literatura de la revolució i la contrarevolució (1789-1849), Barcelona, Curial, 2002, que conté una extraordinària riquesa de materials coetanis en llengua catalana. Referència obligada són els vells treballs de Pierre Vilar, «Ocupació i resistència durant la Guerra Gran i en temps de Napoleó» i «Pàtria i nació en el vocabulari de la guerra contra Napoleó», inclosos al volum Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII, Barcelona, Curial, 1973, o els vells llibres de Joan Mercader, Barcelona durante la ocupación francesa, Madrid, CSIC, 1949, i Catalunya i l’imperi napoleònic, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1987, a més de José Bonaparte. Rey de España, Madrid, CSIC, 1983.

Sobre el trienni liberal i la restauració absolutista posterior, Ramon Arnabat, La revolució de 1820 i el Trienni Liberal a Catalunya, Vic, Eumo, 2001; utilitzo també el seu treball «Territoris i sensibilitats nacionals. Catalunya-Espanya durant el trienni constitucional», publicat a Ramon Arnabat i Antoni Gavaldà, eds., Congrés Internacional Pere Anguera, Catarroja, Afers, 2012; Jordi Roca Vernet, La Barcelona revolucionària i liberal: exaltats, milicians i conspiradors, Barcelona, Fundació Noguera, 2011; Josep Fontana, Aturar el temps. La segona restauració espanyola. 1823-1834, Barcelona, Crítica, 2005.

Una societat dividida

Sobre les guerres camperoles, Ramon Arnabat, Visca el Rei i la Religió! La primera guerra civil de la Catalunya contemporània, Lleida, Pagès, 2006; Jaume Torras, La guerra de los agraviados, Barcelona, Cátedra de historia general de España, 1967, mentre que de l’àmplia literatura sobre el carlisme em limitaré a recomanar tres llibres, Pere Anguera, Déu, rei i fam. El primer carlisme a Catalunya, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1995; Manuel Santirso, Revolució liberal i guerra civil a Catalunya, Lleida, Pagès, 1999, i Núria Sauch, Guerrillers i bàndols civils entre l’Ebre i el Maestrat: la formació d’un país carlista (1808-1844), Barcelona, Abadia de Montserrat, 2004.

Sobre el temps de les bullangues: Anna M. Garcia Rovira, La revolució liberal a Espanya i les classes populars, Vic, Eumo, 1989; Josep M. Ollé Romeu, Les bullangues de Barcelona durant la primera guerra carlina, 1835-1837, Tarragona, El Mèdol, 1994, 2 vol., Fonaments de la ideologia liberal-conservadora. La dictadura del baró de Meer (1837-1839), Barcelona, Dalmau, 1996, i Milà de la Roca, escriptor i activista contrarevolucionari, 1840-1843, Barcelona, Dalmau, 1973; Antonio Moliner, Revolución burguesa y movimiento juntero en España, Lleida, Milenio, 1997, i Joaquín María López y el partido progresista, 1834-1843, Alacant, Instituto Juan Gil Albert, 1988; Pere Anguera, Comportament polític i actituds ideològiques al Baix Camp, 1808-1868, Reus, Associació d’Estudis Reusencs, 1983; Josep Fontana, La revolució liberal a Catalunya, Lleida, Eumo/Pagès, 2003; Ramon Arnabat, «La revolució liberal a Barcelona. Política de classes i classes de política», a Barcelona Quaderns d’Història, 10 (2004), p. 11-58; Jordi Maluquer de Motes, El socialismo en España, 1833-1868, Barcelona, Crítica, 1977; Quintí Casals: El trienni progressista a la Lleida del segle XIX. La regència del general Espartero, 1840-1843, Lleida, Pagès, 2000; Jaume Guillamet, Abdon Terradas, Figueres, Institut d’Estudis Empordanesos, 2000; Albert Ghanime i David Cao, Antoni Giberga i el liberalisme progressista a Barcelona durant la minoria d’edat d’Isabel II, Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat, 2013. Sobre el naixement del moviment obrer, Genís Barnosell: Orígens del sindicalisme català, Vic, Eumo, 1999, i «Ideologia, política i llenguatge de classes en el primer sindicalisme, 1840-1870», a Barcelona Quaderns d’Història, 6 (2002), p. 35-49; Juanjo Romero, La construcción de la cultura del oficio durante la industrialización. Barcelona, 1814-1860, Barcelona, Icaria, 2005. Sobre la revolució centralista, Josep Fontana, Discurs d’investidura com a doctor honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, 2010. Sobre els matiners, Joan Camps, La guerra dels matiners i el catalanisme polític (1846-1849), Barcelona, Curial, 1978; Robert Vallverdú, La guerra dels matiners a Catalunya (1846-1849), Barcelona, Abadia de Montserrat, 2002; Lluís Miró, L’alba dels matiners. El procés dels trabucaires (Perpinyà, 1845-1846), Catarroja, Afers, 2008. M. Jorba et al., eds, El segle romàntic. Actes del Col·loqui sobre el romanticisme, Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Museu Balaguer, 1997.

Una classe dirigent marginada

Sobre la Catalunya de la dècada moderada interessen sobretot els treballs dispersos de Borja de Riquer, part dels quals es poden trobar als seus llibres, Identitats contemporànies: Catalunya i Espanya, Vic, Eumo, 2000 i Escolta, Espanya: la cuestión catalana en la época liberal, Madrid, Marcial Pons, 2001. Una interpretació global del període a Catalunya es troba a Joan Fuster Sobrepere, Barcelona i l’estat centralista. Indústria i política en l’època moderada, Vic, Eumo, 2005. Eines essencials per aquest i per als períodes següents són, Borja de Riquer, ed., Història de la Diputació de Barcelona, Barcelona, Diputació, 1987-1988, 3 vol., i Manel Risques, El Govern Civil de Barcelona al segle XIX, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1995.

Sobre el desenvolupament econòmic, pel que fa a la història agrària, un terreny d’una especial riquesa, cal començar per la Història agrària dels Països Catalans, dirigida per Emili Giralt, Barcelona, Fundació Catalana per a la Recerca, 2004-2008, però resulta difícil sintetitzar les aportacions de tot un seguit d’autors, alguns dels quals s’han mencionat al capítol anterior, com Rosa Congost (Els propietaris i els altres), Ramon Garrabou (Un capitalisme impossible?, en col·laboració amb J. Planas i E. Saguer, Vic, Eumo, 2001), Enric Vicedo, responsable dels congressos sobre sistemes agraris d’Alguaire, els volums publicats per l’«Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines», etc. Sobre la industrialització, Jordi Nadal, Josep M. Benaul i Carles Sudrià, eds., Atles de la industrialització de Catalunya, 1750-2010, Barcelona, Vicens Vives, 2012; Jordi Maluquer de Motes, Història econòmica de Catalunya. Segles XIX i XX, Barcelona, Proa, 1998; Josep M. Fradera, Indústria i mercat. Les bases comercials de la indústria catalana moderna, 1814-1845, Barcelona, Crítica, 1987; Pere Pascual, Agricultura i industrialització a la Catalunya del segle XIX, Barcelona, Crítica, 1990; Alexandre Sánchez, Protecció, ordre i llibertat. El pensament i la política econòmica de la Comissió de Fàbriques de Barcelona (1820-1840), Barcelona, Altafulla, 1990. He usat també tota una sèrie d’articles, massa nombrosos com per esmentar-los aquí, com alguns dels inclosos al volum dirigit per Carles Sudrià i Daniel A. Tirado, Peseta y protección, Barcelona, Edicions Universitat de Barcelona, 2001; a més, del mateix Carles Sudrià, «Comerç, finances i indústria en els inicis de la industrialització catalana», a Barcelona. Quaderns d’Història, 11 (2004), p. 9-38 i, de Pere Pascual i Carles Sudrià, «Industrialización, desarrollo financiero y oferta monetaria en Barcelona a mediados del siglo XIX», a Investigaciones de Historia Económica, 12 (2008), p. 45-77. Sobre el ferrocarril l’aportació decisiva és la de Pere Pascual, Los caminos de la era industrial: la construcción y financiación de la Red Ferroviaria Catalana, 1843-1989, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1999, al qual afegiria altres treballs seus com «Ferrocarrils i industrialització a Catalunya», a Recerques, 17 (1985), p. 43-72. Sobre l’estructura financera, Yolanda Blasco i Carles Sudrià, El Banc de Barcelona, 1844-1874: història d’un banc d’emissió, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009. Els testimonis citats procedeixen de Hans Christian Andersen, A visit to Spain and North Africa, 1862, Londres, Peter Owen, 1975, p. 23-33, i Claude G. Bowers, Las aventuras españolas de Washington Irving, Santiago de Chile, Zig-Zag, 1946, p. 233-241.

La crisi del sistema

Sobre el bienni progressista (1854-1856) el llibre fonamental segueix essent el de Josep Benet i Casimir Martí, Barcelona a mitjan segle XIX: el moviment obrer durant el bienni progressista, 1854-1856, Barcelona, Curial, 1976. Manquen, malauradament, estudis semblants sobre el període de 1856 a 1868. He fet servir els treballs de Borja de Riquer, entre els quals «El conservadorisme polític català: del fracàs del moderantisme al desencís de la Restauració», a Recerques, 11 (1981), p. 29-80, i «Les relacions Catalunya-Espanya i el catalanisme» publicat dins de Congrés Internacional Pere Anguera, Catarroja, Afers, 2012. Al costat de l’àmplia obra de Pere Anguera, i molt en especial El General Prim: biografía de un conspirador, Barcelona, Edhasa, 2003. Antonio Guerola, «Memoria de mi administración en la provincia de Barcelona», 1864, còpia mecanografiada guardada a l’Arxiu de la Diputació de Barcelona. Isidre Clopas, «Els germans Martí, “El Noi” i “El Xic de la Barraqueta”, guerrillers del Baix Llobregat», a Guerrilles al Baix Llobregat, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1986, p.709-751; Joan Palomas, Víctor Balaguer: Renaixença, revolució i progrés, Vilanova i la Geltrú, El Cap i la Nansa, 2004; Joan Serrallonga, «La guerra de África y el cólera (1859-60)», a Hispania, 58 (1998), p. 233.

Sobre la crisi de 1866, Pere Pascual, «La crisi de 1866 i després: antecedents i conseqüències» a Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 24 (2013), p. 317-348, i Manuel Navas i Carles Sudrià, «La crisi financera de 1866 a Catalunya: una revisió» a Recerques, 55 (2007), p. 35-72. Ens manca un bon estudi global sobre la revolució de 1868. La majoria dels publicats tenen un abast local: per exemple Marició Janué, La Junta revolucionària de Barcelona de l’any 1868, Barcelona, Institut d’Història J. Vicens Vives, 1992; Joaquim Nadal La revolución de 1868 en Gerona, Girona, Cambra Oficial de Comerç i Indústria, 1971; Pedro Antonio Heras, La revolució de setembre de 1868 a Tarragona, Tarragona, Ajuntament de Tarragona, 1981; Pere Anguera, La burgesia reformista: Reus en els fets de l’any 1868, Reus, Associació d’Estudis Reusencs, 1980, etc. Una visió de conjunt interessant a Rosa A. Gutiérrez i Rafael Zurita, «Canvi polític i mobilització electoral en la revolució de 1868», a Recerques, 39 (1999), p. 31-54.

LA FORMACIÓ DEL CATALANISME

Les referències globals segueixen essent Pere Gabriel, ed., Naixement i configuració del catalanisme, acompanyat dels volums corresponent de la Història de Catalunya de Pierre Vilar (Josep Termes, De la revolució de setembre a la guerra civil, 1987) i dels dos de la dirigida per Borja de Riquer (Pere Anguera, ed., La consolidació del món burgès 1860-1900, 1996, i Jordi Casassas, ed., L’època dels nous moviments socials, 1900-1930, 1995). Al marge d’aquestes històries generals, però, cal tenir en compte les obres que analitzen l’evolució del catalanisme en aquesta època, com Josep Termes, Història del catalanisme fins al 1923, Barcelona, Pòrtic, 2000, i Agustí Colomines, El catalanisme i l’estat, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1993.

Un parèntesi revolucionari

Marició Janué, La Junta revolucionària de Barcelona de l’any 1868, Barcelona, Institut d’Història J. Vicens Vives, 1992, Els polítics en temps de revolució, Vic, Eumo, 2002; Josep Termes, Anarquismo y sindicalismo en España (18641881), Barcelona, Ariel, 1972; Àngel Duarte, Història del republicanisme a Catalunya, Lleida, Pagès, 2000; Josep Clara, El federalisme a les comarques gironines, 1868-1874, Girona, Diputació, 1986; Pere Gabriel, «Cultures polítiques republicanes del vuit-cents: insurrecció, democràcia i federalisme», a Barcelona Quaderns d’Història, 6 (2002), p. 239-254; Miquel Izard, Industrialización y obrerismo: las Tres Clases de Vapor (1869-1913), Barcelona, Ariel, 1973, Manufactureros, industriales y revolucionarios, Barcelona, Crítica, 1979; Jordi Maluquer de Motes, «La burgesia catalana i l’esclavitud colonial: modes de producció i fractura política», a Recerques, 3 (1974), p. 83-136.

La recuperació de la llengua catalana

Joan Lluís Marfany, La llengua maltractada: el català i el castellà a Catalunya del segle XVI al segle XIX, Barcelona, Empúries, 2001, Llengua, nació i diglòssia, Barcelona, L’Avenç, 2008, i «Renaixença literària i decadència lingüística», a Barcelona Quaderns d’Història, 6 (2002), p. 139-152; Rosa Congost, «La llengua dels notaris. Notes sobre l’ús social de del català (i del castellà) a la Girona de mitjan segle XIX», a Estudi General, 22 (2002), p. 125-147; Max Cahner (en col·laboració amb Joan Tres a partir del volum IV), Literatura de la revolució i la contrarevolució (1789-1849), Barcelona, Curial, 1998… Jaume Guillamet, L’arrencada del periodisme liberal. Política, mercat i llengua a la premsa catalana, 1833-1874, Vic, Eumo, 2010; Maria Teresa Suero Roca, El teatre representat a Barcelona de 1800 a 1830, I, Barcelona, Institut del teatre, 1987.

De l’abundant literatura sobre la Renaixença destacaré l’admirable text de Jordi Rubió i Balaguer a Història de la literatura catalana, III, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1986, que cal complementar, pel seu caràcter d’inacabat, amb el que el mateix autor havia publicat a Moments crucials de la història de Catalunya, Barcelona, Vicens Vives, 1962, p. 287-327, i amb altres treballs publicats a Estudis literaris, Barcelona, Edicions 62, 1996. De Manuel Jorba, Manuel Milà i Fontanals en la seva època, Barcelona, Curial, 1984, p. 144-229, i A propòsit de la primeríssima recepció de «La pàtria» d’Aribau (1833-1859), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2013. Manuel Llanas (amb la col·laboració de Montse Ayats), L’edició a Catalunya al segle XIX, Barcelona, Gremi d’Editors de Catalunya 2004.

La formació del catalanisme

Borja de Riquer, Identitats contemporànies: Catalunya i Espanya, Vic, Eumo, 2000; «La burgesia i el poder a l’Espanya de la Restauració (18751900)», a Recerques, 28 (1994), p. 43-58; Josep Termes i Agustí Colomines, Patriotes i resistents, Barcelona, Base, 2003; Pere Anguera, Els precedents del catalanisme. Catalanitat i anticentralisme (1808-1868), Barcelona, Empúries, 2000; L’onze de setembre. Història de la diada (1886-1938), Barcelona, Abadia de Montserrat, 2008; per a una revisió del pensament polític, Albert Balcells, ed., Pensament polític català del segle XVIII a mitjan segle XX, Barcelona, Edicions 62, 1988; de caràcter general també, Jordi Casassas, ed., Els intel·lectuals i el poder a Catalunya (1808-1975), Barcelona, Pòrtic, 1999; J. A. González Casanova, Federalisme i autonomia a Catalunya (1868-1938), Barcelona, Curial, 1974 (González Casanova ha publicat també una sèrie de textos de la segona meitat del segle XIX a Memorial de greuges de 1760…, Barcelona, Departament de Justícia, 1990); Josep Pich, Federalisme i catalanisme: Valentí Almirall i Llozer (1841-1904), Vic, Eumo, 2004, Almirall i el ‘Diari Català’ (1879-1881), Barcelona, Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives, 2003, El Centre català: la primera associació catalanista, 1882-1894, Catarroja, Afers, 2002; Jordi Llorens, La Unió Catalanista i els orígens del catalanisme polític, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1992. Les citacions de textos procedeixen de: Valentí Almirall, Lo «Cobden Club», Barcelona, Victor Berdós, 1886, p. 39-40; Solemne sessió que per a presentar lo programa polítich del Centre català tingué lloch lo dia 28 d’abril de 1890, Barcelona, Víctor Berdós, 1890, citacions de les p. 16 i 24, i Pere Estasén, Discurs sobre’ls fins del Foment de la Riquesa de Catalunya, Barcelona, Ramírez, 1887.

Després de la crisi

Hi ha una abundant literatura sobre el desastre de 1898, com Jordi Maluquer, España en la crisis de 1898, Barcelona, Península, 1999; Sebastian Balfour, El fin del imperio español (1898-1923), Barcelona, Crítica, 1997; Carlos Serrano, El turno del pueblo, Barcelona, Península, 2000; J. P. Fusi y A. Niño, eds., Vísperas del 98: orígenes y antecedentes de la crisis del 98, Madrid, Biblioteca Nueva, 1997; 1898: entre la crisi i la modernització, Barcelona, Abadia de Montserrat, 2000. Les citacions de Cajal i Salmerón procedeixen d’Helène Tzitsikas, El pensamiento español (1898-1899), México, Ed. De Andrea, 1967.

Sobre la crisi agrària Ramon Garrabou, ed., La crisis agraria del siglo XIX, Barcelona, Crítica, 1988; Ramon Garrabou i Jordi Pujol, «El canvi agrari a la Catalunya del segle XIX», a Recerques, 19 (1987), p. 35-83; Ramon Garrabou et al., «La crisi finisecular i la recomposició del món rural a Catalunya», a Recerques, 26 (1992), p. 107-132; Ricard Garcia Orallo, «Els embargaments de finques a Catalunya. Un aspecte de la crisi agrària de finals del segle XIX», a Estudis d’Història Agrària, 15 (2002-2003), p. 189-210.

Sobre la crisi social, Antoni Dalmau, El procés de Montjuïc. Barcelona al final del segle XIX, Barcelona, Base, 2010; Joaquín Romero Maura, La rosa de fuego: el obrerismo barcelonès de 1899 a 1909, Madrid, Alianza, 1989.

Sobre la campanya anticatalana: Ricardo Robledo, «L’actitud castellana entorn del catalanisme» a Recerques, 5 (1975), p. 217-273; Andreu Navarra, La región sospechosa. La dialéctica hispanocatalana entre 1875 y 1939, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2012; Antonio Moliner Prada: «El catalanismo político y la regenración de España», a Trienio, 40 (novembre 2002), p. 105-155.

Sobre la represa política, Isidre Molas, Lliga Catalana, Barcelona, Edicions 62, 1972; Borja de Riquer, Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme, Barcelona, Edicions 62, 1977; Agustí Colomines, El catalanisme i l’estat. La lluita parlamentària per l’autonomia (1898-1917), Barcelona, Abadia de Montserrat, 1993; Enric Ucelay-Da Cal, El imperialismo catalán, Barcelona, Edhasa, 2003; Joan B. Culla, El republicanisme lerrouxista a Catalunya, Barcelona, Curial, 1986; Gemma Rubí i Santiago Izquierdo, «El Centre Nacionalista Republicà (1906-1910) i el catalanisme d’esquerres», a Cercles, 11, (2008), p. 106-122; Soledad Bengoechea, Organització patronal i conflictivitat social a Catalunya: tradició i corporativisme entre finals de segle i la dictadura de Primo de Rivera, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1994, «Artistes, professionals i empresaris. La xarxa del poder burgès a Barcelona, 1901-1923», a XI Congrés d’Història de Barcelona. La ciutat en xarxa, Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2009; Gemma Rubí i Francesc Espinet, eds., Solidaritat Catalana i Espanya (1905-1909), Barcelona, Base, 2008; Cèlia Cañellas i Rosa Toran, Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930): eleccions, partits i regidors, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2013; Pere Coromines, De la Solidaritat al catorze d’abril (Diaris i records), Barcelona, Curial, 1974. Sobre el context polític espanyol, Mercedes Cabrera, Con luz y taquígrafos. El Parlamento en la Restauración (1913-1923), Madrid, Taurus, 1998.

Sobre la Setmana Tràgica: Joan Connelly Ullman, La Semana Tràgica, Barcelona, Ariel, 1972; Josep Benet, Maragall i la Setmana Tràgica, Barcelona, Edicions 62, 1965; Soledad Bengoechea, ed., Barcelona i la Setmana tràgica, 1909: arrels i conseqüències, Barcelona, MUHBA, 2012; Antonio Moliner, ed., La Semana Trágica de Cataluña, Alella, Nabla, 2009; J. M. Roig Rosich, ed., Els fets de la Setmana Tràgica (1909). Barcelona, CHCC, 2010. Complementàriament, María Rosa de Madariaga, En el Barranco del Lobo. Las guerras de Marruecos, Madrid, Alianza, 2005.

Els primers passos cap a l’autonomia

Albert Balcells, La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia, Barcelona, Proa, 1996, El projecte d’autonomia de la Mancomunitat de Catalunya del 1919 i el seu context històric, Barcelona, Parlament de Catalunya, 2010; Agustí Colomines i Aurora Madaula, Pàtria i progrés. La Mancomunitat de Catalunya, 1914-1924, Barcelona, Comanegra, 2014; Fernando del Rey Reguillo, Propietarios y patronos. La política de las organziaciones económicas en la España de la Restauración (1914-1923), Madrid, Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, 1992; Jordi Casassas, Jaume Bofill i Mates, Barcelona, Curial, 1980; Borja de Riquer, Alfonso XIII y Cambó. La monarquia y el catalanismo político, Barcelona, RBA, 2013; Manuel Lladonosa, Catalanisme i moviment obrer: el CADCI entre 1903 i 1923, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1988.

LA CONQUESTA DE L’AUTONOMIA

Com a referències globals, a més de Josep Termes, De la revolució de setembre a la guerra civil, 1987, Conxita Mir. ed., De les experiències d’autogovern al clam per l’autodeterminació, tercer volum de l’obra dirigida per Joaquim Albareda, Catalunya, nació d’Europa, 1714-2014, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2013, i el volum 9 de la dirigida per Borja de Roquer, Hilari Raguer, ed., De la gran esperança a la gran ensulsiada, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1999. A més, Gabriel Jackson, La República española y la guerra civil, Barcelona, Crítica, 1986, i Nigel Townson, La república que no pudo ser. La política de centro en España (1931-1936), Madrid, Taurus, 2002.

La caiguda de la monarquia

Shlomo Ben-Ami, La dictadura de Primo de Rivera, 1923-1930, Barcelona, Planeta, 1984; Carolyn P. Boyd, La política pretoriana en el reinado de Alfonso XIII, Madrid, Alianza, 1990; Joan Crexell, El Complot de Garraf, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1988; Susana Sueiro, «El complot catalanista de Prats de Molló: una intriga internacional oculta tras un suceso interno», a Espacio, Tiempo y Forma, Serie V, H.ª Contemporánea, t. V, 1992, págs. 385-396.

La república a Catalunya

Ferran Soldevila, Història de la proclamació de la república a Catalunya, Barcelona, Curial, 1977; Anna Sallés, Quan Catalunya era d’esquerra, Barcelona, Edicions. 62, 1986; Enric Ucelay Da Cal, La Catalunya populista. Imatge, cultura i política en l’etapa republicana (1931-1939), Barcelona, La Magrana, 1982; Francesc Bonamusa, El Bloc Obrer i Camperol, Barcelona, Curial, 1974.

J. Pomés, La Unió de Rabassaires, Barcelona, Abadia de Montserrat, 2000; Joaquín Maurín, Revolución y contrarrevolución en España. París, Ruedo Ibérico, 1966; Andreu Nin, La revolución de octubre de 1934, la Alianza Obrera y el Frente Popular, París, La Batalla, 1970; Manel López Esteve, Els fets del 6 d’octubre de 1934, Barcelona, Base, 2013.

Guerra civil

Anthony Beevor, La guerra civil española, Barcelona, Crítica, 2005; Ángel Viñas, ed., En el combate por la historia. La República, la guerra civil, el franquismo, Barcelona, Pasado y Presente, 2012; Paul Preston, L’holocaust espanyol. Odi i extermini durant la guerra civil i després, Barcelona, Base, 2011.

Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya, eds., Breu història de la guerra civil a Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 2005; Pelai Pagès i Alberto Pérez Puyal, Aquella guerra tan llunyana i tan propera (1936-1939), Lleida, Pagès, 2003; Josep M. Solé i Sabaté, La repressió a la reraguarda de Catalunya, 19361939, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1989-1990, Catalunya sota les bombes, 1936-1939, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1986.

Josep M. Bricall, Política econòmica de la Generalitat, 1936-1939, Barcelona, Edicions 62, 1970-1979; Ignasi Cendra, El Consell d’Economia de Catalunya (1936-1939), Barcelona, Abadia de Montserrat, 2006; Antoni Castells, Col·lectivitzacions a Barcelona, 1936-1939, Barcelona, Hacer, 1993.

Ferran Gallego, Barcelona, mayo de 1937, Barcelona, Debate, 2007; Estanislau Torres, La batalla de l’Ebre; la caiguda de Barcelona 1939, Lleida, Pagès, 1999; Francesc Vilanova, Exiliats, proscrits, deportats, Barcelona, Empúries, 2006.

LA LLARGA NIT DEL FRANQUISME

Entre les fonts generals usades, Borja de Riquer i Joan B. Culla, El franquisme i la transició democràtica, volum VII de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar, Barcelona, Edicions 62, 1989; Conxita Mir. ed., De les experiències d’autogovern al clam per l’autodeterminació, tercer volum de l’obra dirigida per Joaquim Albareda, Catalunya, nació d’Europa, 1714-2014, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2013; els volums 10, La llarga postguerra 19391960, dirigit per Borja de Riquer, i 11 De la Dictadura a la democràcia, 1960-1980, dirigit per Carme Molinero i Pere Ysàs, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997 i 1998; a més de Martí Marín, Història del franquisme a Catalunya, Lleida, Pagès i Eumo, 2006, Els ajuntaments franquistes a Catalunya: política i administració municipal, 1938-1975, Lleida, Pagès, 2000; Andrew Dowling, La reconstrucció nacional de Catalunya, 1939-2012, Barcelona, Pasado y Presente, 2013; CEFID, Catalunya durant el franquisme. Diccionari, Vic, Eumo, 2006.

Repressió i estancament

Jordi Oliva, «El cost humà de la guerra civil de 1936-1939: els combatents morts», a Recerques, 30 (1994), p. 87-102; Josep Maria Solé Sabaté, La repressió franquista a Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1985; Conxita Mir et al., Violència i repressió a Catalunya durant el franquisme, Lleida, Universitat, 2001; Associació Catalana d’Expresos Polítics, Notícia de la negra nit, Vides i veus a les presons franquistes, 1939-1959, Barcelona, Diputació, 2001; Josep Benet, L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1995, Carles Rahola, afusellat, Barcelona, Empúries, 1999; Conxita Mir, Vivir es sobrevivir. Justicia, orden y marginación en la Cataluña de posguerra, Lleida, Milenio, 2000; Immaculada Domènech, La repressió franquista a l’àmbit local: Manlleu 1939-1945, Catarroja, Afers, 2003; Francesc Vilanova, Repressió política i coacció econòmica, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1999; Pablo Gil, La noche de los generales. Militares y represión en el régimen de Franco, Barcelona, Edicions B, 2004; Carme Molinero et al., eds., Una inmnesa prisión. Los campos de concentración y el mundo penitenciario en España durante la guerra civil y el franquismo, Barcelona, Crítica, 2003; Ramon Arnabat, «La primera repressió franquista a Catalunya (1938-1948)», treball presentat a la VII Trobada Internacional d’investigadors del franquisme, Barcelona, novembre de 2013; Geneviève Dreyfus-Armand, El exilio de los republicanos españoles en Francia: de la Guerra Civil a la muerte de Franco, Barcelona, Crítica, 2000; Josep González-Agapito i Salomó Marqués, La repressió del professorat a Catalunya sota el franquisme: 1939-1943, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1996; Jaume Claret, La repressió franquista a la universitat catalana, Vic, Eumo, 2003; Manuel Risques, «La tortura y la brigada social. Barcelona 1967», a Historia Social, 44 (2002), p. 87-104; Joan Corbalan, Justícia, no venjança. Els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1956), Valls, Cossetània, 2008; Michael Richards, Un tiempo de silencio. La guerra civil y la cultura de la represión en la España de Franco, 1936-1945, Barcelona, Crítica, 1999; Xavier Arbós i Antoni Puigsec, Franco i l’espanyolisme, Barcelona, Curial, 1980.

La Catalunya franquista

Francesc Vilanova, Una burgesia sense ànima. El franquisme i la traïció catalana, Barcelona, Empúries, 2010; Jordi Font i Agulló, ¡Arriba el campo!: primer franquisme i actituds polítiques en l’àmbit rural nord-català, Girona, Diputació, 001; Josep Clara, El Partit únic: la Falange i el Movimiento a Girona, 1935-1977, Girona, Cercle d’Estudis Històrics i Socials, 1999, Esclaus i peons de la Nueva España: els batallons de treballadors a Catalunya (19391942), Girona, Cercle d’Estudis Històrics i Socials, 2007; Joan Maria Thomàs, Feixistes! Viatge a l’interior del falangisme català, Barcelona, L’esfera dels llibres, 2008; Josep Gelonch, Falange i poder. Lleida durant la dictadura franquista, Universitat de Lleida, 2010, tesi doctoral dirigida per Conxita Mir; Carme Molinero i Pere Ysàs, Productores disciplinados y minorías subversivas. Clase obrera y conflictividad laboral en la España franquista, Madrid, Siglo XXI, 1998; Pere Gabriel, ed., Comissions Obreres de Catalunya, 1964-1989, Barcelona, Empúries, 1989; Antoni Lardín, Obrers comunistes. El PSUC a les empreses catalanes durant el primer franquisme, 1939-1959, Valls, Cossetània, 2007; Xavier Domènech, Clase obrera, antifranquisme y cambio político: pequeños grandes cambios, 1956-1969, Madrid, Los Libros de la Catarata, 2008; Esteve Deu i Montserrat Llonch, «Autarquía y atraso tecnológico en la industria textil española. 1939-1959», a Investigaciones de Historia Económica, 9 (2013), p. 11-21; Carles Santacana, El franquisme i els catalans: els informes del Consejo Nacional del movimiento 1962-1971, Catarroja, Afers, 2000; MiquelÀngel Velasco, Manuel Serra i Moret. Política i exili, Barcelona, Base, 2014; M. Risques, L’estat a Barcelona. Ordre públic i governadors civils, Barcelona, Base, 2012; Andreu Mayayo, Josep Solé Barberà, advocat. La veu del PSUC, Barcelona, L’Avenç, 2007.

Resistència i desgast

J. L. Lacueva, M. Márquez i L. Plans, Combat per la llibertat. Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa (1939-1979), Terrassa, Àmfora, 2007; Pere Ysàs, Disidencia y subversión. La lucha del régimen franquista por su supervivencia, 1960-1975, Barcelona, Crítica, 2004; Francisco Moreno Gómez, La resistencia armada contra Franco: tragedia del maquis y la guerrilla, Barcelona, Crítica, 2001; Mercedes Vázquez de Prada, «La oposición al régimen franquista en Barcelona. Algunas muestras entre 1948 y 1951», a Hispania, LXIII/3, núm. 215 (2003), p. 1057-1078; Pau Casanellas, Morir matando. El franquismo ante la pràctica armada, 1968-1977, Madrid, Los Libros de la Catarata, 2014; Miguel Núñez, La revolución y el deseo, Memorias, Barcelona, Península, 2002; Xavier Vinader, Quan els obrers van ser els amos. Una setmana de vaga general política a Sabadell el febrer de 1976, Lleida, Pagès, 2012; Xavier Doménech, Quan el carrer va deixar d’ésser seu. Moviment obrer, societat civil i canvi politic. Sabadell, 1966-1976, Barcelona, Abadia de Montserrat, 2002; Pamela Beth Radcliff, Making Democratic Citizens in Spain. Civil Society and the Popular Origins of the Transition, 1960-78, Houndmills, Palgrave Macmillan, 2011; Pere Gabriel, «Després de la resistència: el PSUC i l’antifranquisme cultural i polític. Del Ier congrès a l’Assemblea de Catalunya (1956-1971)» Primer congrès d’història del PSUC, Barcelona, 2006.

La decadència del franquisme

Alvaro Soto Carmona, ¿Atado y bien atado? Institucionalización y crisis del franquismo, Madrid, Biblioteca Nueva, 2005; Carlos Estévez y Francisco Mármol, Carrero. Las razones ocultas de un asesinato, Madrid, Temas de Hoy, 1998; Licinio de la Fuente, Valió la pena. Memorias, Madrid, Edaf, 1998; Salvador Sánchez-Terán, De Franco a la Generalitat, Barcelona, Planeta, 1988; Gonzalo Fernández de la Mora, Río arriba. Memorias, Barcelona, Planeta, 1995; Luis Guillermo Perinat, marqués de Campo Real, Recuerdos de una vida itinerante, Madrid, Compañía Literaria, 1996; Pilar Cernuda, 30 días de noviembre. El mes que cambió la historia de España: las claves, Barcelona, Planeta, 2000; Rodolfo Martín Villa, Al servicio del estado, Barcelona, Planeta, 1984; Laureano López Rodó, Memorias: El principio del fin, Barcelona, Plaza & Janés, 1992; Emilio Romero, Papeles reservados, Barcelona, Plaza & Janés, 1985.

TRANSICIÓ I RECUPERACIÓ DE L’AUTONOMIA

Transició i autogovern

Javier Tusell i Genoveva G. Queipo de Llano, Tiempo de incertidumbre. Carlos Arias Navarro entre el franquismo y la Transición, 1973-1976, Barcelona, Crítica, 2003; Javier Tusell, Dictadura franquista y democracia, 1939-2004, Barcelona, Crítica, 2005; Sophie Baby, Le mythe de la transition pacifique. Violence et politique en Espagne (1975-1982), Madrid, Casa de Velázquez, 2012; Sophie Baby, Olivier Compagnon y Eduardo González Calleja, eds., Violencia y transiciones políticas a finales del siglo XX. Europa del Sur-América Latina. Madrid, Casa de Velázquez, 2009; Mariano Sánchez Soler, La transición sangrienta. Una historia violenta del proceso democrático en España (1975-1983), Barcelona, Península, 2010; Alejandro RH Carbonell, La memoria incómoda. Los abogados de Atocha, Burgos, Editorial Dossoles, 2002; Ferran Gallego, El mito de la Transición: la crisis del franquismo y los orígenes de la democracia, 1973-1977, Barcelona, Crítica, 2008; Salvador Sánchez-Terán, La transición. Síntesis y claves, Barcelona, Planeta, 2008; José Vidal-Beneyto: Memoria democrática, Madrid, Foca, 2007; José Miguel Ortí Bordás, La transición desde dentro, Barcelona, Planeta, 2009; José María de Areilza, Diario de un ministro de la monarquía, Barcelona, Planeta, 1977, Crónica de libertad, Barcelona, Planeta, 1985; Gregorio Morán, Miseria y grandeza del Partido Comunista de España, 1939-1985, Barcelona, Planeta, 1986, Adolfo Suárez. Ambición y destino, Barcelona, Debate, 2009; Ana Romero, Historia de Carmen, Memorias de Carmen Díez de Rivera, Barcelona, Planeta, 2002; Alfonso Osorio, De orilla a orilla, Barcelona, Plaza Janés, 2000; Pilar y Alfonso Fernández-Miranda Lo que el Rey me ha pedido, Barcelona, Plaza Janés, 1995; Rafael Pérez Escolar, Memorias, Madrid, Foca, 2005; Jorge Verstrynge, Memorias de un maldito, Barcelona, Grijalbo, 1999; Antonio Lamelas, La transición en Abril, Barcelona, Ariel, 2004; Charles Powell, El amigo americano. España y Estados Unidos de la dictadura a la democracia, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2011; Juan Antonio Andrade, El PCE y el PSOE en la transición: la evolución ideológica de la izquierda durante el proceso de cambio político, Madrid, Siglo XXI, 2012, «La conflictiva relación de un partido con su doctrina: el debate sobre el leninismo en el IX Congreso del PCE», en II Congreso de Historia del PCE, Madrid, 2007; Santiago Carrillo, Eurocomunismo y estado, Barcelona, Crítica, 1977; Partido Comunista de España, Manifiesto-Programa del PCE, Madrid, Comisión Central de Propaganda del PCE, 1977; Rubén Vega, «Vísperas de libertad, gérmenes de discordia. La militancia comunista en Asturias en el umbral de la democracia», en Primer Congreso sobre la Historia del PCE, Oviedo, maig de 2004; Nicolás Sartorius i Alberto Sabio, Al final de la dictadura: la conquista de la democracia en España (noviembre de 1975-junio de 1977), Madrid, Temas de Hoy, 2007; Ramón Tamames, Más que unas memorias: años de aprendizaje, la edad de la razón, Barcelona, RBA, 2013; Montserrat Duch, ¿Una ecología de las memorias colectivas? La transición española a la democracia revisitada, Lleida, Milenio, 2014; Carlos Jiménez Villarejo i Antonio Doñate, Jueces pero parciales. La pervivencia del franquismo en el poder judicial, Barcelona, Pasado y Presente, 2012; Bartolomé Clavero, España, 1978. La amnesia constituyente, Madrid, Marcial Pons, 2014, «Transición y Constitución: ¿Qué relación guardan en España que importe hoy?», a Eunomia. Revista en cultura de la legalidad, 6, març-agost 2014, p. 125-136; Jordi Maluquer de Motes, La economía española en perspectiva histórica, Barcelona, Pasado y Presente, 2014.

He usat una àmplia bibliografia sobre el 23-F, de la qual em limitaré a citar el darrer títol: Pilar Urbano, La gran desmemoria. Lo que Suárez olvidó y el rey prefiere no recordar, Barcelona, Planeta, 2014.

Pel que fa referència a Catalunya, Borja de Riquer, La Catalunya autonòmica, 1975-2003, Barcelona, Edicions 62, 2003, 2 volums (el segon en collaboració amb Jordi Maluquer); Pelai Pagès, ed., La transició democràtica als Països Catalans. Història i memòria, València, Universitat de València, 2005; Manuel Ortínez, Una vida entre burgesos, Barcelona, Edicions 62, 1993; Alfonso Osorio, Trayectoria política de un ministro de la corona, Barcelona, Planeta, 1980; Andrew Dowling, La reconstitució nacional de Catalunya, 1939-2012, Barcelona, Pasado y Presente, 2013; Xavier Domènech, Quan el carrer va deixar de ser seu. Moviment obrer, societat civil i canvi polític. Sabadell (19661976), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002; Pere Ysàs i Carme Molinero, La cuestión catalana, Barcelona, Crítica, 2014; Carme Cebrián, Estimat PSUC, Vic, Eumo, 1997; Nous Horitzons, La nostra utopia. PSUC, cinquanta anys d’història de Catalunya. Barcelona, Planeta, 1986; Pere Gabriel, «Després de la resistència: el PSUC i l’antifranquisme cultural i polític. Del Ier congrès a l’Assemblea de Catalunya (1956-1971)» i Pere Ysás, «El PSUC durant el franquisme tardà i la transició: de l’hegemonia a la crisi (1970-1981)», tots dos a Primer congrés d’història del PSUC, Barcelona, 2006; Andreu Mayayo, Josep Solé Barberà, advocat. La veu del PSUC, Barcelona, L’Avenç, 2007; Giaime Pala, El PSUC: l’antifranquisme i la política d’aliances a Catalunya (1956-1977), Barcelona, Base, 2011; Jaume Sobrequés, L’Estatut de la transició. L’Estatut de Sau (1978-1979), Barcelona, Parlament de Catalunya, 2010; Quaderns de Carrer, 1970-2010. 40 anys d’acció veïnal, Barcelona, FAVB, 2010; Roger Buch, Asfixiant la llengua. Crònica del atacs del PP contra el català, Barcelona, Angle, 2014.

Les opinions sobre la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 procedeixen del capítol VII («Buscando hechos diferenciales: la crisis de 2010») de Santiago Muñoz Machado, a Cataluña y las demás Españas, Barcelona, Crítica, 2014, d’una entrevista amb Manuel Aragón («El grave error fue el Estatuto de Cataluña, no nuestra sentencia») a El País, 4 de juliol de 2014, d’un article de Javier Pérez Royo, «A toro pasado», a El País 21 de març de 2014 i de Ferran Requejo, «Catalunya al segle XXI: de l’autonomia a… la independència», dins de Conxita Mir. ed., De les experiències d’autogovern al clam per l’autodeterminació, tercer volum de l’obra dirigida per Joaquim Albareda, Catalunya, nació d’Europa, 1714-2014, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2013, p. 246-279.