Vaig conèixer la doctora Valls quan presentava el programa Bon dia, Catalunya, a principis del 2000, a TV3.

La doctora participava, de tant en tant, a la tertúlia. Recordo que era una tertuliana dura, és a dir, que sabia molt bé el que volia dir i no hi havia ningú capaç de no deixar-l’hi dir. Era obvi que s’havia hagut d’obrir pas entre una multitud d’homes que, com ella denuncia sempre que pot, l’únic que pretenen (alguns) és mantenir la dona en la més absoluta de les invisibilitats.

Carme Valls defensa la ciència de la diferència. I ho fa amb seguretat i convicció. Sap el mal que fa a les dones que la ciència sigui androcèntrica, és a dir, que només contingui la mirada de l’home per a l’home. Una ciència, vaja, que ignora volgudament les especificitats de l’altre gènere, el femení.

Em rep al seu despatx de Barcelona. De tracte amable, la doctora tenia molt clar què em volia dir. De fet, fa molts anys que ho té clar.