Al doctor Laporte ja feia temps que l’esperava un grup de metges a fora de la sala on érem, a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. I jo patia, de veritat.

N’he sortit més preocupat del que hi he entrat. I ell ho ha vist. Crec que hi està acostumat.

Un dia, un periodista va preguntar a Gregorio Marañón, metge, escriptor i polític espanyol, quin era l’aparell que més havia fet progressar la medicina. I Marañón, sense pensar-s’ho gaire, va dir: «La cadira».

La cadira, que vol dir el metge que escolta per poder utilitzar el valor terapèutic de la paraula. Ho tinc fàcil. Vaig a veure el psiquiatre Jorge Luis Tizón.