Joan Ramon Laporte és un referent en farmacologia. Es diu que la poderosa indústria farmacèutica així com alguns polítics i figures assentades de la medicina i de la universitat el temen. Són els que de seguida el titllen de radical, que és una manera de desprestigiar-lo, però ell ja ha viscut moltes guerres i sap amb qui se les té.

El doctor Laporte, fill de Josep Laporte i Salas, que va ser conseller de Sanitat i d’Educació en diferents governs de Jordi Pujol, està sempre a l’abast de tothom que truqui a la seva porta per saber allò que no s’explica sobre qualsevol fàrmac. És a dir, dels qui vulguin llegir molt més enllà del prospecte d’un medicament. Laporte no parla per parlar. Les seves opinions necessiten basar-se en fets contrastables i verificables. Una altra cosa és que agradin.

Coneix el món de la farmacologia com n’hi ha pocs. I quan detecta un engany, quan detecta que un fàrmac fa exactament el mateix que un placebo, per exemple, o que presenta un munt de reaccions adverses, ho denuncia en el seu més que necessari Butlletí Groc.

És atent, rialler i amable. I no defuig cap pregunta.