JOAN AMADES i GELATS (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - 17 de gener de 1959) fou un destacat etnòleg i folklorista català. Va treballar com a conservador al Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona i a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Va col·laborar en la premsa del moment, com a D’Ací i d’Allà o Diario de Barcelona, entre d’altres. El seu treball es va materialitzar amb una copiosa producció de llibres, com ara el Costumari català (5 volums, 1950-1956), que ha estat referent en els estudis de folklore de Catalunya.

De formació autodidacta, el seu primer contacte amb la cultura popular i obrera fou al barri del Raval on havia nascut. Era llibreter de segona mà als Encants Nous de Sant Antoni, professió que li donà accés als llibres amb què es va formar, malgrat els aguts problemes de visió que tenia. Com a membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular se li obriren les portes de l’esperantisme internacionalista, l’excursionisme llavors tant popular, i del coneixement del folklore. Ja el 1915 Amades va començar a registrar les primeres mostres del folklore comú escrivint versos i cançons de la literatura oral. També era un membre actiu del Centre Excursionista de Catalunya, del qual en va presidir la secció de folklore.

Com a destacat promotor de l’esperanto cal dir que fou un dels fundadors de la secció d’esperanto de l’Ateneu Enciclopèdic Popular el 1906, i de la Federació Catalana d’Esperantistes el 1910, entitat que presidí a començaments dels anys 1920. En aquesta llengua publicà una desena de revistes i monografies, entre les quals destaca la seva col·laboració amb Jaume Grau Casas a La kataluna popolkanto («La cançó popular catalana», 1925), i l’entrada sobre el cançoner popular català a la Kataluna Antologio («Antologia catalana», 1925).

Va deixar el seu ofici de llibreter per dedicar-se a la investigació etnogràfica quan va conèixer l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. S’interessà llavors també per la dialectologia, la imatgeria popular, el llegendari i el calendari tradicional. Els anys 30 va publicar els seus primers treballs d’entitat començant la col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars (42 volums publicats entre el 1933 i el 1939). Paral·lelament Amades col·laborava amb la ràdio i feia conferències cosa que contribuí a destacar-lo com a divulgador de la cultura popular.

Quan va esclatar la Guerra Civil treballava a la secció d’etnografia del Museu Arqueològic de Barcelona, essent el responsable d’ordenar els materials expropiats que s’enviaven al Poble Espanyol, i el 1942 participava de la fundació del Museu d’Indústries i Arts Populars. També fou el responsable de gravats de l’Institut Municipal d’Història.

El 1947 va patir una hemiplegia, però durant la dècada del 1950 continuà publicant. Col·laborà amb la UNESCO, que el va comissionar per recopilar el corpus bibliogràfic del folklore català, que va resultar en la publicació del Costumari Català (1950-1956), obra cabdal en l’estudi de la cultura popular i del folklore de Catalunya. Finalment li va arribar el reconeixement internacional amb el segon premi del concurs G. Pitrè de Palerm del 1958. Des de llavors, va participar de molts congressos internacionals fet que va permetre el coneixement de la cultura catalana més enllà de les seves fronteres.