ORIGEN
La forma més primitiva i simple de l’intercanvi o del comerç és el senzill canvi a la plana, o sia; la barata d’un objecte per un altre objecte segons la forma encara existent del toquem i toquem. Però no tots els objectes tenen una mateixa importància, ni un mateix valor dintre de la utilitat humana, ni costen un mateix esforç d’obtenció i de producció, si són manufacturats.
El canvi a la plana ofereix les seves dificultats, puix que, a part d’altres múltiples i diverses circumstàncies, és corrent que el qui té amb abundor d’un producte que pugui obtenir-lo amb facilitat, li concedeixi una valor inferior a la que li concedeix aquell qui la seva obtenció li sigui impossible o de molt costós esforç. Encara avui, per exemple, els indígenes de la Terra del Foc canvien una piragua —mena d’embarcació feta d’un tronc d’arbre massís i buidat a cops de destral, en la producció de la qual inverteixen tres mesos de constant treball— per una destral ben afilada i que talli força. Per als nostres ulls, la diferència de valor entre ambdós objectes és enorme, i, segurament, que no ho deu ésser per a aquella bena gent, quan, gustosament, fan el canvi; possiblement encara deuen tenir-ho per un bon negoci o, almenys, planer.
Molt aviat degué, lògicament, sentir-se la necessitat de valoritzar els objectes en diverses gradacions. Hi havia objectes i productes que valien més i altres que no valien tant, però, tot i admetre una diversitat de gradació en llur valorització, havia d’ésser molt difícil adaptar-los als múltiples efectes que componen el complex de la humana vida, i es féu necessari escollir un objecte o un producte com a tipus, al qual hom donà una valor convinguda i acceptada. Hom calculà, mesurà i valoritzà el valor de tot l’existent, en relació o en proporció a l’objecte escollit com a tipus en la valorització, i això, fos el que fos, hom pot considerar que fou el diner.
Així, doncs, repetim, hom pot considerar com a diner tot allò que escollí l’home com a tipus de valorització per a tots els productes i objectes, fos el que fos l’escollit i qualsevulla que fos la seva naturalesa. Les tribus oscetes de la Rússia asiàtica encara compren les esposes a canvi de bous, puix que, per ells, un bou és el tipus de moneda. Anys enrera, una muller costava divuit bous; quantitat que resultava excessiva, pel qual motiu, hom elevà una queixa a les autoritats de la tribu en demanda de moderació pel preu de les donzelles, puix que, del contrari, els casaments escassegerien de manera exagerada i la continuïtat de la tribu en valdria de menys. Un poble salvatge d’una illa oceànica té la dona com a tipus monetari. Així, doncs, podem dir encara avui que, en els pobles indicats, el diner és els bous i les dones.
