CÀLCUL
Com ja portem dit, la moneda s’havia calculat per la seva mesura i pel seu pes. Aquest últim procediment encara està en ús en Banca. També s’havia calculat pel seu receptacle. Una bossa de diners, que, en altres temps, bastava per a obrir les portes més tancades, per a violar els secrets més amagats i per a reduir les consciències més rectes, es comprenia de cent escuts d’or.
Encara avui resta quelcom d’aquest vell tipus de càlcul entre els costums bancaris. Per un sac d’argent es comprèn la quantitat de cinc mil pessetes en monedes d’argent posades dins d’un saquet adequat de mida; un paper de plata comprèn la quantitat de dues-centes pessetes empaquetades amb un tipus de paper d’estrassa fabricat especialment per a aquest ús, A Turquia, fins ara, hom calculava els diners per bosses; una bossa equivalia a cinc-cents ducats.
Cada vegada que s’ha creat un tipus monetari nou i diferent de resistent i s’ha encunyat moneda de valor divers al corrent, ha costat molt de fer entendre a* poble els nous valors de la novella divisió monetària. A les Balears, encara conten per cèntims d’escut, en lloc del sistema actual, i la gent vella, sobretot, es fa un garbuix amb les equivalències. Hem conegut, a Catalunya, diverses persones d’edat que encara no s’havien imposat del sistema monetari vigent, i que, per a saber l’import d’una suma, havien de fer-se-la reduir als vells «quartos» i xavos. La musa popular ha creat diversos documents destinats a l’ensenyament del valor de la moneda, especialment cançonetes i corrandes:
Mestressa comptem,
que pagarem el «gasto»;
mestressa comptem,
que el «gasto» pagarem.
Qui deu dos diners
i paga diner i malla,
si paga una altra malla,
no queda a deure res,
per aquesta cançoneta, hom podia aprendre, fàcilment i àdhuc cantant, que un diner tenia dues malles, segons la divisió monetària de determinat moment.
Si tenia una pesseta,
tindria quatre ralets,
tindria dos rals en plata
i vint-i-quatre xavets,
aclaria que la pesseta té solament quatre rals, que dues monedes d’argent de dos rals fan, així mateix, una pesseta, i que, aquesta, tenia vint-i-quatre xa vos, o sia, vuit cada ral.
Qui té trenta-quatre «quartos»
o setanta-vuit xavets,
pot dir que té una pesseta
i també quatre ralets.
La següent corranda mallorquina és, igualment, ben graciosa:
Quatre ralets fan sis sous,
en moneda mallorquina;
torna’m el canvi, Tonina,
ara que tens doblers nous,
usa el terme doblers en el sentit abstracte de diners.
Una cançoneta de dansa, de regust vuitcentista, per la qual es precisa que trenta-quatre «quartos» fan una pesseta, diu:
Un, dos, tres, quatre,
cinc, sis, set, vuit;
nou, deu, i un fan onze,
dotze, tretze, catorze:
i un quinze, i un fan setze,
mitja pela,
disset, divuit, dinou,
i un fan vint:
vint-i-quatre, vint-i-quatre,
vint-i-quatre, i deu fan trenta
i trenta-quatre fan la pela.
Amb la melodia aplicada a aquesta cançó, ballaven una americana típica, que era pròpia de les antigues colles barcelonines de Sant Muç.
