REFRANYER

Un diner no és res, però estira els demés.

Amb el diner a la mà, tot el món faràs ballar.

Al diner no li van fer casa, però arreu és casa seva.

El diner només l’ensenya el qui no en té.

Amb diners, pertot arreu fien.

Desgraciat és l’home que no té diners, per savi que signi, no li val per a res.

Els primers diners són els que costen més, els altres, tots sols vénen després.

Qui té diners, amo del món es pot dir que és.

Qui no té diners, fora del món es Pot dir que és.

Què em fa que el bou sols valgui un sou, si no tinc ni un sou per a comprar un bou.

Qui sap fer les coses sense diners, el més savi del món es pot dir que és.

Els diners de campana, Déu els dóna i el diable els escampa.

Un sou mai no és bo per a tot hom.

Sense diners, no hi ha res.

Del teu diner, tu bosser.

Del diner, mal en pervé.

El diner prou fóra bo si no li fessin fer mal.

Diners a grapats, desgràcies a cabassats.

Molt diner en poc temps entrat, o robat o trobat.

De diners no se’n troben pels carrers, i, si en trobeu, no porten creu (l’afer que et proposi un desconegut o improvisat no pot ésser de bon just).

De diners sense interès només en dóna el diable, i encara és perquè us vol perdre l’ànima.

No creguis en la noblesa del diner que et donin.

Si et donen diners no ets vulguis, perquè et costaran cars.

El diner es obra del diable i, com ell, es vesteix com li convé, de pagès o de cavaller.

L’or sempre és or, però el blat és un tresor.

Qui té or, no té cor.

El diner fa la pluja i el bon temps (té força i valor decisives en els afers).

Amb temps i diners, res del món no és impossible.

Qui té diners, pot decantar fa raó al seu cantó.

Qui té un sou, tot el món remou.

Qui té un sou, pot deturar el sol, si vol.

El diner és un tap que ve a mida per a tapar tota mena de forats.

Qui té diner, fa tol afer; qui no en té, mai no pot fer res.

Pel diner, fins el rei balla si convé.

Pel diner ballen els cans, canten els frares carmelitans, i fan miracles els sants.

El diner no és sant, però fa miracles.

El diner fa l’home enter.

Qui té diners, té raó.

El diner no té senyal.

Els diners, quan et surten de la mà, ja ningú no sap que siguin tens.

El diner, per brutícia que toqui, sempre es net.

Qui no té diners, és mort en creu.

Qui no té diners, mat no trobarà manera de fer res.

Diners, diners, que consells no atipen.

Diners tinguis, que no et mancaran criats.

Amb diner, papa cm seuré.

Amb diners i amb dinades, s’obren les portes més tancades.

Qui no tingui diners, que no es compti per res.

El diner, pertot arreu, és el primer.

Amb els diners a les mans, moros, jueus i cristians es riuen de Déu i dels sants.

El millor sant, és el diner en man.

Guarda’l de les rampellades del diner.

El diner, sempre que plou, és el primer que es mulla (tributs i gabelles recauen sobre la riquesa).

El diner sempre és el primer que rep (com l’anterior).

El diner, per molt que ensopegui, no cau mai.

El diner, encara que caigui, no es trenca ni es fa mal, i sempre és diner igual.

El diner és com el gall dindi, així que estarrufa la cua, ja se li ven el cul (no sap dissimular la seva força abusiva, i, així que actua, ja se li coneixen les intencions). No hi ha res que faci tornar més ruc que el diner.

El diner porta bestiesa.

Guarda’t bé de fa fúria del foc, de l’aigua i del diner.

Si ets honrat, fuig d’home ric com d’empestat.

Procura només per tenir diners, que ells ja el procuraran tot el demés.

Amb el diner no s’hi juga, perquè sempre et toca el perdre.

El diner governa el món enter.

Qui paga bé costat té.

Més valen unces que lliures.

Els diners i les raons són per a les ocasions.

El diner cura tais els mals.

El diner fa ploure estant serè.

Allí on aniràs, pels diners que portis seràs.

Amb els diners a les mans, són cavallers els sí fans.

Amb el diner a la mà, a totes tes cases es pot entrar.

Tres coses governen el món: diners, diners i diners.

Amb diners, diràs de tu al rei.

Encara que no el conegui ningú si portes diners, tot seràs tu.

El diner fa sortir les dames de palau.

Mentre tindràs diners, seràs Don Pere; quan no en tindràs, seràs un Barrabàs.

Pocs diners fan obrir l’ull.

El diner tapa tots els defectes.

Diner i bogeria no es poden amagar.

Diner i cortesia no es guanyen en un dia.

De diners, no tindràs els que guanyaràs, sinó els que guardaràs.

El diner del jugador no té aturador.

El diner sempre respira, per amagat que estiga.

Si tu no et saps guardar els diners, menys te’ls guardaran els demés.

Del teu diner, vulgues-ne ser senyor i no servidor.

Qui deixa diners, es cria corbs.

Deixa diners als amics, si vols tenir enemics.

El diner deixat saps quan surt de la mà, però no saps quan hi tornarà.

Els diners no són medicina, però serveixen per a remei.

El qui té salut i diners no li falta res.

Bella testa, poc seny; bella bossa, poc argent.

El gran cabal es guarda en bossa mig estripada.

Dona i xeixa (diner), no es deixa.

Diner, surti d’on surti.

El diner és molt grat, i ningú no mira si ha estat robat.

El diner és la mida de totes les roses.

El diner és per a comptar-lo, i les claus per a guardar-lo.

El diner és tan bon servidor com mal senyor.

El Diner va dir a la Mort: Detura’t! I la Mort va dir al Diner: Amb mi no hi pots res.

El diner fa anar a l’infern.

L’infern es troba en aquest món, si no es tenen diners.

El diner no tem ningú.

El diner té més d’un gosar: saber-lo guanyar i saber-lo «gastar».

El diner i la glòria, per a qui els guanya.

Diner en el foc guanyat, no és guanyat, sinó deixat: a jugar tornaràs i el perdràs.

Diner a les mans, diner a danys.

Diners és el que diner val.

Diner guardat, dona eixorca.

Diner que el foc ha portat, avui vingut i demà entomat.

Diner que se n’ha anat i no ha tornat, el diable se l’ha emportat.

Diner que se n’ha anat i ha tornat, alguna cosa ens ha deixat.

Diners defensen bandera, que sense diners mal fóra d’ella.

Diners que van i vénen, el seu amo mantenen.

El diner de tot fa balançada.

El diner, dels uns és senyor, i dels altres servidor.

Et diner és un bon servidor però no hi ha amo pitjor.

El diner fa comptar, i l’alegria fa cantar.

El diner fa dolent el bo, i bo el dolent.

El diner modifica, santifica i qualifica.

El diner sempre ha tingut aris nobles.

El diner té gust de tot el bo.

El diner serveix per a tot el dolent i per a tot el bo.

El diner sempre fa olor d’encens.

Diner cria diner.

Diner amagat, diner capat.

Diner que costa de guanyar en festes no es sol «gastar».

Diner que no té volta, ningú no el deixa.

Diner que ve i va, el deixa qui en té.

De diners i de bondat, la meitat de la meitat.

Del diner, qui més en té, més se n’absté.

Acabats els béns, acabats eh parents.

L’amistat a un cantó, i els diners a un altre.

Riquesa sense bestiar, campana sense soroll.

Béns sense bestiar, fan de bon amagar.

De l’amic, els diners.

Feina feta, paga espera.

El tenir vol tenir i fa tenir.

Fa més llinatge la riquesa que la noblesa.

La riquesa és millor donada que guardada.

El diner serveix per a enganxar moltes coses trencades.

Desitja al teu enemic la hisenda amb diners o amb vi.

Més cura l’argent que el millor ungüent.

Tinc diners; pobres dels demés.

Mel és el diner, i porto mil mosques al darrer.

Qui té diners vola i qui no en té rodola.

L’or no es deixa agafar pel rovell.

Diners són untura de les nafres del temps.

Si tens molts diners, faràs tot allò que tu voldràs.

El diner que es dóna no es dóna, però és donat si el qui el rep és ingrat.

Armes i diner, bones mans han menester.

Tinga el meu amo diners, que no li mancaran criats ni res.

Els diners fan tornar la gent bèstia.

Diners dolents, fan reganyar les dents.

Tan amics com vulguis, però a la bossa no m’hi arribis.

Amics fins als ops, però a la bossa no m’hi tocs.

Bossa proveïda, porta bona vida.

La pau fa el diner i el diner fa la guerra.

Grossa bossa, por argent.

No hi ha millor amic que una bona bossa.

Tenir més diners que cap gat puces.

Diners de capellans, ni en dents ni en mans d’hom no se’n deu fiar, ni quan els prometen ni quan els donen, puix que costen cars.

Contra la fortuna no hi ha mala art possible.

Amb diners carxofes, amb papers milotxes (amb diners es té tot i amb documents res).

Sota dels pedaçots, hi ha els dinerots.

A c…, poc a poc; a cobrar, ja fa de més bon anar.

Si de poc t’has acontentat, ric seràs; si tot ho vols, tot ho perdràs.

L’argent crida la gent.

La bona llengua atrau la gent i l’argent.

Tot ballant, cau el diner; i algun ballador, també.

El diner és l’amic més «verdader».

El temps és com ets diners: qui en busca no té res.

Amb la dona i el diner, «cuidadós» hi has de ser.

Salut i diners, i deixar la feina pels demés.

No consell, sinó diner és el que hom ha de menester.

El diner, si no ho fa tot, molt pot fer.

Sense fer res, perdràs salut i diners.

Diners fan diners, i no els braços dels obrers.

Els diners, els gossos no els cullen.

Qui guarda la boca, guarda els diners de la bossa (qui no promet, no ha de complir).

Qui amb poc diner està avesat, amb poc diner s’acontenta.

Si no vols ésser enganyat, paga amb or de bon quilat.

De franc, els óssos no ballen.

El diner mullat llueix, el remullat rellueix.

Qui té diners vola, qui no en té rodola.

Amb diners es tapen tots els forats.

Qui paga amb faldades, paga dues vegades.

Paga de faldada, és la més cara.

L’avi que diners guanya, nét que s’escanya.

Pocs diners i vanitat, tot va lligat.

Pagant, sant Pere canta.

Per mar, només hi va qui paga.

De l’amic o de l’enemic, els diners.

Meus o dels altres, a casa diners hi hagi.

Valen més els diners a la caixa que el fiador a la plaça.

Val més una onça d’or que un quintar de ferro (ferro, per armes).

Entre l’honra i els diners, el segon és el primer.

Només es té mirament al qui té argent.

Rossinyol d’or, obre totes les portes.

La consciència de l’hostaler: es perdí l’ànima mentre es quedi el diner.

Els diners, mai no fan pudor de lladre.

Qui paga bé, mana a la seva bossa, i a la dels altres també.

L’or fa semblar cristià el moro.

El qui diners té, de tot surt bé.

Tot el diner és igual, no es pot distingir el bo del mal.

Els diners no són parents de ningú.

Pagès que té diners, procura fer-se’ls valer.

Qui té diners, troba parents.

El diner no té opinió.

L’home pot molt, però el diner ho pot tot.

Qui té diner, pertot arreu troba el que li convé.

Procura tenir diner, però no que el diner et tingui a tu.

El diner, per dolent que sigui, sempre porta remei.

De diner, més en vol qui més en té.

El diner mai no fa nosa.

El diner, al pobre ve bé, i al ric també.

De diner, més en «gasta» qui menys en té.

El diner, per amagat que estigui, sempre surt a la cara.

El diner no es pot amagar per més que es vulgui.

Bossa buida no fa dring.

Els diners tornen als malalts sans.

No hi ha res que cansi més que el no tenir diners.

No hi ha millors parents ni cosins que els florins.

No hi ha millors germans que els diners a les mans.

Moneda que sona, senyal que és bona.

Qui paga bé, crèdit té.

La misèria és més lletja que el diable.

Sols qui té diners a guany, s’alegra si hi ha mol any.

Qui té diner, de tot surt bé.

Dos amics en una bassa; l’un canta i l’altre plora.

Qui diners dóna, diners vol rebre (no es fa res per res).

Els diners, gairebé mai no van a qui els mereix.

De bondat i de diner en té el que en té.

El que no s’aconsegueix amb diners no s’aconsegueix amb res.

Sense llum (diner), ningú no hi veu.

El que no es paga amb diners, es paga amb dinades, que és pagar dues vegades (favor que s’ha de pagar amb presents, costa més car que si es pagués amb diner).

Els diners són com la fruita: costen més de guardar que de guanyar.

El diner, en un recó hi està molt bé.

El diner a la butxaca sempre és un bon amic.

Poc cabal, malaventura.

Amics i parents, són a la butxaca si n’hi tens.

Bossa buida, fa mal so.

La millor ventura, és tenir renda segura.

Dels diners, ni el rei se’n riu.

El diner no val res, si no se sap ben gastar.

Del jove la força, del vell el consell, del ric el remei.

No hi ha res pitjor que un ase amb diners.

No hi ha diner més maleit que el del pobre tornat ric.

De diner, no és pas més ric qui més en té.

No tota la sort la porten els diners.

Qui parla i ment, sa bossa ho sent (el que s’alaba de riqueses que no té, s’ho troba).

Boig i ric, fuig de seguit.

Boig i ric, bastó sobredaurat.

Diner mossa tocat, aviat serà acabat.

El diner, si se’l toca massa, se’l mareja (aconsella de no cansar gaire als qui ens afavoreixen).

Cop de bossa no és mort el (els crebantaments de fortuna no maten).

Treure diners de la pols de la terra (saber obtenir profit i guany de tot).

Val més pagar que deure.

Qui compta no fa compte (qui paga no deu).

El diner, cada u se’l sap.

De diner, cada u sap el que té.

Els cents i els milers, com eh rajolers (dels que parlen de grans riqueses que no tenen).

A comptar per mils, a la teulada (a comptar les teules), fama i diners, sempre fan profit.

El diner fa com els gats: sempre cau de quatre potes i mai no es fa mal.

Eh diners fan com la «sombra» fugen de qui fuig d’ells, i segueixen qui els segueix.

De diner mai ningú no se n’ha menjat cap.

Si vols fer aturar a tothom, tira un diner a terra.

Del qui té diners, tothom en vol ésser parent.

El diner fa veure l’orb, fa sentir el sord i fa trobar pare al bord.

Més pot el diner que paraula de cavaller.

A les barbes amb diners, honors fan els cavallers.

El diner sempre fa el seu fet.

Si tens diners, a tot arreu manaràs.

Qui diners et dóna, alguna cosa vol.

Qui diners pren, es ven.

Molta diligencia i poca consciència, i faràs diners.

L’home que té diners, si vol ésser papa, només ha de fer que posar-s’ho al cap.

Tot ho sap, qui té diners.

Qui té diners té maldecaps, i qui no en té també.

Els diners no es poden dinar; però molts mals poden curar.

El diner no es dóna vergonya de res.

Els consells, doneu-los en diners.

Al diner, al vent i al boig, fes-los lloc.

Quan parla el diner, ningú més no diu res.

Tingues diners, teus o dels altres.

Pocs diners, pocs sants Antonis.

Qui té diner, de tot surt bé.

En parlar de diners, tothom hi és.

El diner de l’escolà, cantant ve i cantant se’n va.

Els diners, tots són iguals.

Qui té diners, en un poble, sempre es fa rocle.

Diners i cortesia, del plebeu fan senyoria.

La clau de l’or, obre pertot.

Mentre tindràs ardits, tindràs amics.

Qui té diners, fa sos afers.

Si vols saber el que costa el diner, manlleva’l.

Encara que facin la boca gran, els diners la taparan.

Qui no tingui diners, que es faci prendre.

Va dir a la Justícia el Diner: Més que tu, jo podré.

El diner, dreta o torta, la raó sempre s’emporta.

Home ric, mal enemic.

Al fill del ric, no li toquis el vestit.

Per a guanyar, valen més diners que raó.

Amb diners, s’esborren totes les culpes.

Davant del diner, tothom abaixa la testa.

Val qui té, i, qui no té, guerra a ell.

Diners; de tort fan veritat i fan savi l’home orat.

Diners; de tort fan veritat i de jutge bon advocat.

La bona sentència, és per a la bossa oberta.

Si tens diners, tot el que veus es veu.

Més salva el diner que el millor ungüent.

Diners, santa paraula!, decanten la justícia, i fan bona taula.

Poc cabal, mal costum.

Diners, vinguin d’on vinguin, sempre et faran bé.

Bones són les raons, però poden més els dinerons.

De diner, el que costa és el primer, que l’altre sol ve.

Qui no té diners, per bo que sigui, ningú el té per res.

Qui té diners i els ensenya, és perquè no són seus.

La bossa mai ningú no ha de saber on la tens, ni com la tens.

No hi ha res més poruc que el diner.

Els diners són com els ratolins: així que senten una mica de fressa, corren a amagar-se.

Home atrevit, perquè no té diners.

Quan vas amunt, d’un a un; quan vas avall, a devessall (en al·lusió al diner).

Cent en boca, i guarda la bossa.

El prometre no fa pobre, però el donar si.

No hi ha cosa més barata que la que es compra amb diners.

Riquesa d’avui, orgull de demà.

Riquesa porta vilesa.

Segons la bossa, la carrossa.

Home que va espellingat, no es cap adinerat.

Poca terra val diners, i, si és molta, encara més.

Tot el del món costa diners.

Tot el del món val diners.

Tot costa diners i paraules.

Una bossa, solament, té la casa que hi ha argent.

Els diners costen menys a la llengua que a la butxaca.

De vergonya i de diners, on et penses que n’hi ha menys, és on n’hi ha més.

El diner és de qui l’agafa.

El diner és tingut per savi i per feliç.

Diner deixat, diner no tornat.

Diners i pecats, cada u sap els que té.

Pocs diners, poca salut.

Encara que et vull molt bé, em guardo el meu diner.

Del diner deixat, ni mercè ni grat.

Diner aturat, no treu res del mercat.

El diner del rei és curt, però segur (paga reial no es molt abundant, però mai no falla).

Enlloc està millor el diner que a la bossa de l’amo.

Qui té diners, de tot surt ert bé.

En parlar de diners, tothom hi és.

Els diners del jornal entren por la porta, i surten pel fumeral (són curts i efímers).

Els diners, tots són iguals.

Els diners van on n’hi han.

Els diners mai no vénen malament, per molts que se’n tinguin.

Qui més diners té, més en vol.

Qui no té diners, mai no trobarà manera de fer res.

El diner, sempre compteu-lo.

Qui no té diners en bossa, ha de tenir mel en boca.

Qui no té diners, ha de tenir paraules.

Qui es vol fer ric aviat, abans de l’any, és penjat.

Qui es vol fer ric per Nadal, el pengen per sant Joan.

Qui manlleva quan no necessita, ha de pagar quan necessita.

Qui manlleva, ses barbes empenyora.

Qui manlleva diners, els ha de tornar.

Al qui deus i no el pots pagar, amb humilitat li has de parlar.

Qui paga bé, crèdit té.

Pagant, pertot arreu fien.

Pagant, fan creu.

No ensenyis mai el forat del diner que has amagat.

El diner va i ve, com la galleda al pou.

L’argent és ruïna de jovent i restauració de vellesa.

A passar aigua i a donar diners, no siguis mai el primer.

Amors, penes i diners, no es poden tenir secrets.

Diner i amor, no els pregonis amb tambor.

Els diners i el cul, no s’ensenyen a ningú.

De diners, qui en té, se’ls amaga, i, qui no en té, els ensenya.

Al diner guanyat mai no li manquen hereus.

Donar diners a un home ric, és tirar aigua en un pou.

Tothom maleeix el diner, mentre no en té.

Tant tens, tant vals.

Pel diner que tindràs, valdràs.

Un hom val pel diner que té.

No es pot llençar res que no pudi, i, com que el diner no put, no es pot malgastar.

El diner adinera.

El diner no es pot menjar, però amb ell se’n pot comprar.

Qui no té res, rumia; qui té diners, rumia encara més.

No tenir fa rumiar, i tenir fa cavilar.

Com més diners, més maldat.

El diner no és de qui el cerca, sinó de qui el troba.

Qui diners té, mal pensa.

Tot el del món es pot comprar amb diners.

El diner tot ho compra i tot ho ven.

De tot el mal del món, el diner en té la culpa.

El diner sempre és diner, per xic que sia.

Té més força el diner que l’acer (les armes).

Els diners són molt bruts, però ningú no té fàstic de tocar-los.

Els diners, fins de les mans del botxí són ben rebuts.

De diners, té més raó qui en té més.

Els diners, per bruts que siguin, no embruten.

Els diners són un rentament de mans.

Com més diners, més maldecaps.

Si no tens cap enemic, senyal que no ets pobre ni ric.

Del dret o del revés, a casa vinguin diners.

Si el car fos d’acer, no el venceria el diner.

El qui diners té, de tot surt bé.

Qui no té diner amagat, no té por d’ésser robat.

Un diner de mal just, se n’emporta cent de bon just.

Els diners no tenen senyal.

Els diners no porten calceta, com els polls.

Quan el diner t’ha sortit de la mà, ja no pots acreditar que hagi estat teu.

Els diners no són parents de ningú.

L’argent no té amic ni parent.

Els diners tots són iguals, no es poden distingir els uns dels altres.

De diners, sempre n’hi ha pocs.

Els diners, per grossos que siguin, sempre resulten petits.

Quan per davant teu passa el diner, no vulguis saber mai d’on ve.

Déu el guard Don Diner, què vol de mi? (aplicat als qui es venen amb facilitat).

El diner es gandul de mena.

Si tens argent, no et mancaran parents.

Tot el del món és bonic i bo, però, de tot, el diner és el millor.

Si ets ric, fins el rei et voldrà ésser amic.

Déu et do seny, i tindràs diners.

Foc i argent, fan deturar la gent.

Res no fa aturar tant la gent com el soroll d’argent.

Qui no té diner, ni en guanya ni en perd.

Si tens prou diners, faràs la guerra al rei.

El diner no ve dormint.

El diner no vol dormir.

El diner tot ha paga.

El diner tot ho fa bé, i tot ho fa ben passar.

La gent fa el diner, i el diner fa la gent.

Pel diner no hi ha secret.

Quan acabis els diners, compta amb tu i amb ningú més.

Els diners són la temptació.

Del diner, «ditxós» serà el dia que se’n perdrà la mena.

Qui no té diners, és un heretge.

L’heretge «verdader» és aquell que no té diner.

Qui no tingui diners, que es faci matar.

Qui paga bé, sempre té raó.

Tres coses mouen els plets: gent, dones i diners.

Del diner ni el rei se’n riu.

El diner és mal conseller.

El diner va inventar-lo Llucifer.

El diner és l’esca del pecat.

On hi ha molts diners, hi ha poca vergonya.

Qui no té diners, no té amics ni enemics.

El diner, et farà savi, honrat i cavaller.

Pel diner, el Papa es fa jueu, si convé.

Del diner, tant de bo se’n perdés la mena.

Qui va inventar el diner, res de bo no devia ser.

Qui no té diners, no té qui li vulgui mal, o no té enemics.

Al qui té molt cabal, no li preguntis com a guanyat el primer ral.

Qui no té diners, no té drets.

El diner tot ho «alcança», i de la justícia fa tòrcer la balança.

Qui té per a pagar i per a nodrir, de la justícia es pot fer servir.

A poc cabal, Déu li vol mal.

Del qui té diners, tothom en vol ésser parent.

El diner tot ho tapa.

El diner es l’amo del món.

Els diners no fan olor, però tothom els en sent.

Qui té diner, tot ho té.

De diner, té més raó el que més en té.

Qui no té diners, per raó que tingui, no li val res.

El diner, sempre i per a tot, va bé.

El diner és molt brut, però ningú no rebutja tenir-ne i besar-lo.

Qui té diner, pertot arreu troba el que li convé.

Si tens diners, on aniràs, faràs el que voldràs.

El diner és molt brut, fa fàstic de tocar, però ai del que no n’ha!

El diner no té casa, però tothom sap trobar on viu.

El diner que tu no et sabràs guardar, menys te’l guardarà un altre.

Ets diners, van, vénen, i no s’entretenen.

Salut sense diners, és mitja malaltia.

Val més home sense diners que diners sense home.

Ni anar a cercar moneda, ni portar borles de seda.

Sempre seràs pel que tindràs.

El diner és un tapa bruts.

A ningú no demanaràs el diner que guardaràs.

Diner que ve i va, un amic te’l deixarà; però, si el demanes i no el tornes més, no en vagis a cercar més.

Diner deixat, i enemic guanyat.

Diners avançats, braços trencats.

El diner que guardat està, ho guanya.

Diner que se n’ha anat i no ha tornat, el diable se l’ha emportat.

El diner de l’avar, dues vegades va al mercat.

El diner del mesquí es gasta dues vegades i sense lluir.

El diner que tinguis tancat, et trobaràs quan voldràs, si no te l’han robat.

Mentre tindràs diners, seràs tu; quan no en tindràs, seràs un ningú.

Mentre tinguis diners, seràs un senyor, i, quan no en tindràs, un mal pastor.

On hi ha diners, hi ha enveja.

On hi ha diners, hi ha baralles.

Diners, sort de qui n’ha.

Al diner dignes-li sempre Déu te guard, i no li preguntis mai d’on ve, ni com li ha provat el viatge.

Fins per a no fer res, es necessiten diners.

El bon «arjant» fa el bon marxant.

Qui té diners, dina, i, qui no en té, s’ho mira.

Qui porta bona creu (diners), entra pertot arreu.

Tres coses només hi ha que el diner no pugni dominar: el cel (en referencia als astres i a l’atmosfera), la mar i la mort.

De diners, maldecaps si en tens, i maldecaps si no en tens, però val més tenir-ne.

On hi ha diners per a repartir, hi ha diferències per discutir.

El diner tot ho mou, i tot el món fa anar enrenou.

Diners, diners, i res més. Vinguin diners de tort o de dret.

Diner fa bé, diner fa mal, diner fa caure l’home en pecat mortal.

Diner fa tort, diner fa dret i fa furgar el cony estret.

Els diners són les metzines del cor.

El diner no té consciència.

Per a tot el d’aquest món es necessiten diners.

Els diners ho valen tot, i no valen res.

Els diners son la millor barca per a passar la mar de les penes de la vida.

Déu el guard, senyor Diner, i benvingut sia.

Unes ulleres d’or fan veure el negre roig.

Al diner no se’l venç.

Una moneda d’or passa pertot arreu, i, com més grossa és, més hi passa.

Penes amb pa (equivalent de diner), fan de bon passar.

Un pegat de diner, per tot mal va bé.

Els diners són la millor medicina.

El diner és un remei que cura tots els mals.

Si tens diners, et pots riure de tot.

Al diner sempre se li dóna la raó, i, sí no se la hi dóna, se la pren.

On vas diner? Allí on en sé.

Diner, fa diner.

El millor amic és un sou.

Qui té diner, tot ho té.

Qui té diners té tot adreç, i la filla del rei sí la volgués.

Un diner en crida un altre.

Tota la riquesa comença per un diner.

Guanyar diners a ningú cansa.

Els diners fan als homes cavallers.

Pagès que té diners, prest és cavaller.

El diner, dóna senyoria.

Amb els diners a les mans, els dimonis es fan sants.

On no hi ha diners, el dimoni hi balla.

El millor amic, el que porto en el bossic.

El millor amic és un bon bossic.

Val molt un bon amic, però millor és nu bossic.

Al diner no se’l penja.

On parla el diner, tothom calla.

Al diner tothom li fa pas.

Al diner, per brut que sigui, se’l tracta de cavaller.

El diner no té cor ni vergonya.

On hi ha diners, no hi ha vergonya.

No hi ha res més desvergonyit que el diner.

Quan el diner surt de casa, tothom li fa pas.

Al diner sempre se li deixa la dreta.

Al diner fins el rei li fa barretada.

Més que amics en plaça, valen diners en bossa.

Diner de comptat, troba soldat.

Sense diners, no es fa res.

Qui té argent, té talent.

Per tot el del món calen gent i argent.

Si porteu din din, compteu amb mi.

Val més Don Din que Don Don.

Capità sense argent, capità sense gent.

El diner sempre mana.

El diner sempre crida.

El diner és molt atrevit.

Diners, santa paraula!

El diner és el millor amic, però te n’has de saber servir.

De diner ningú no se n’emporta cap a l’altre món, però serveixen per a tot el d’aquest món.

El diner sempre és diner.

El diner sempre troba.

El diner mai no es perd (per a indicar que sempre troba ajut i protecció).

Amics i diners, volen bon maneig.

Amor fa molt, argent fa tot.

Costums i diners fan els homes cavallers.

Els diners són atrevits, però, de vegades, també es cremen els dits.

Val més un dimoni d’or que un sant d’argent (l’avarícia fa perdre les creences).

No hi ha tanca quan és d’or la palanca.

Una clau d’or obre totes les portes.

No hi ha taca, per forta que sigui, que l’or no la renti.

El diner sempre té pas franc.

Amb diners fins al botxí fien.

Les millors raons, són els xinxons.

Bossa buida no fa pes.

Bossa sense diners, dignes-li cuiro (no val la pena de tenir a com a bossa; només és apreciable sota el punt de vista material, o sigui, com a cuir).

Els diners de l’avar no tenen cor ni ventre.

L’avar, on té el tresor, té el cor.

No recorda l’avar que vindrà que sos diners perdrà.

Més dóna l’avar que el que no té un xavo.

La bossa del mesquí, el diable l’obrí.

La bossa del miserable, l’obre el diable.

Estalvia el mesquí, i no sap per a qui.

La pobresa sempre cau de cul.

El pecat mis gran del món és l’ésser pobre.

Pobresa, fa vilesa.

Quan un pobre compra carn per quatre diners, l’os que li donen pesa molt més.

De la pobresa tothom en fuig.

Riquesa, porta rialles; pobresa, porta ploralles.

La pobresa és tan negra que fa por a tothom.

La pobresa és tan sola, que fa por a tothom.

Si ets pobre i vols ésser ric, fuig de frares i capellans, que tot s’ho volen per a ells.

A pagès endarrerit, sou no li val malla.

Tenir-ne tants, com Nostre Senyor germans (equival a no tenir res).

Casa que no estalvia, casa perduda.

Casa que no avença, casa que «atrassa».

Si de rendes vols «gosar», aprèn bé d’estalviar.

Bossa proveïda, porta bona vida.

Si vols tenir molt; guarda el poc.

Al qui en ve de mena, l’estalviar l’engreixa.

Si vols ésser ric, Marçal, estalvia el primer ral.

Si vols que els diners mai no et facin falta, el primer diner que heguis no te’l «gastis».

Dels estalvis i de les sobres, es fan les gran obres.

D’estalviar, de casar filles i de vendre vi, mai ningú no se n’ha hagut de penedir.

Qui més sap d’estalviar, és qui més ric serà.

Es home prudent, el qui sap ben guardar el seu argent.

L’home prudent sempre procura de guardar el seu argent.

Tenir diner en gerra, mai no s’erra.

El diner en gerra guardat, si no augmenta, no se’n perd cap.

Diner guardat en gerra, no mou guerra.

Qui de jove no guarda son cabal, quan és vell, va a l’hospital.

Qui de jove no guarda, de vell no troba.

Guarda ton cabal, i faràs casa i tindràs casa, i de tu es farà cabal.

Qui diners guarda, casa i sa persona guarda.

Qui estalvia, pel món fa bona via.

Estalvia els xavos, que les unces s’estalvien soles.

Qui no estalvia un diner, quan l’ha de menester, no el té.

No és ric qui té molt diner, sinó qui està content del que té.

El primer ral a ningú no fa ric, però tot és començar.

Tenir renda i no gastar, és «moda» cert de guanyar.

Segons el guany, fes el despès, i guardaràs el teu arnès.

Qui no guarda el que despèn, va a captar que no s’ho sent.

Fer del «quarto» sester, i de la malla diner (saber fer rendir el diner, saber-lo fer allargar).

D’un diner fer-ne set nusos (anàleg a l’anterior).

Saber fer unces dels xinxons (anàleg als anteriors).

El bon català, de les pedres en fa pa.

El bon català, sap d’estalviar.

No és bon català, el que no procura per a demà.

El bon català, estalviant disfruta.

Pel qui en ve de mena, disfruta més d’estalviar que de «gastar».

Qui no estalvia de polli, té de patir de rossí.

Tot el que estalviaràs, tindràs.

En aquest món, només es té el que s’estalvia.

Qui estalvia, té.

El diner estalviat, dues vegades guanyat.

Si vols tenir bon cabal, estalvia el primer ral.

Moneda guardada, dues vegades guanyada.

Fer com la formiga, que posa el gra sota la biga.

Hi ha qui un sou li val un ral, i qui un ral li val un sou.

Per saber fer valer el diner, ha de saber-se estalviar un sou i llançar una lliura, quan convé.

Un diner no val res, però és el començament de la riquesa.

Un diner és el primer d’una fortuna.

Tota la riquesa comença per un ardit.

No es té més que el que s’estalvia.

Qui estalvia quan pot, «gasta» quan vol.

Qui no mira d’estalviar un diner, mai no en té.

Qui no mira de «gastar» un diner, mai no pot «gastar» diner.

Qui sap estalviar el diner, pot «gastar-ne» quan convé.

Pot «gastar» aquell que sap d’estalviar.

Qui pa vol menjar, ha d’estalviar.

Qui estalvia, menja pa quan vol.

Pagar i morir, fan pau i avenir.

Si dónes los diners abans de morir, no el faltarà sofrir.

Qui tingui llengua, que tingui bossa (qui prometi diners, que els deixi).

No manllevis diners, que els pagaràs amb escreix.

Qui diners manlleva, cap anyada li lleva.

Fiar diners, és patent de perdre’ls.

No és ric qui té molts diners, sinó qui està content del que té.

Qui deu, mai no té bon temps.

La renda gran, és l’estalvi.

Tenir renda i no «gastar», és «modo» cert de guanyar.

Els diners són la temptació i l’home el temptat.

Contra la fortuna, no hi ha mala art possible.

Fam de diner, torna pobre l’usurer.

L’avar ric, no té parent ni amic.

La quaresma i la justícia només es van fer pels pobres.

De pobre no se n’arruïna cap.

Diner que ve de la rifa, se’n va de rafa.

Deixar diners, fa beneit.

Diner deixat, parent de perdut.

Diner deixat, poques vegades tornat.

El diner manllevat ha de tornar-se doblat.

Qui manlleva, ses barbes empenyora.

Qui manlleva diners, no sap pas el que fa, però menys ho sap qui els deixa.

El diner deixat saps quan et surt de la mà, però no quan hi tornarà.

Del diner que deixis, despedeix-te’n.

Qui et deixa un sou et farà tornar un bou.

Quan el pidolaire gruny, estreny el puny.

Si fas fiança, agafa la bossa per l’ansa.

Fiança fas, tu pagaràs.

No facis fiança ni de la teva ombra.

Qui fiança fa, cara li costa.

Qui té quatre i «gasta» cinc, bossa no ha de menester.

La cançó d’en Perot, avui no paga, i demà tampoc.

El mal pagador es menja el pa pitjor.

Qui té deutes, té mal temps.

Qui diners d’altre guarda, mai no se’n va al llit sense sopar.

Els diners, vulgues-los guardar tu mateix.

Si diners guardes, corres perill de pecar.

De diners, qui no se’ls guarda ell mateix, no és mereixedor de tenir-ne.

De nit, passa la moneda falsa.

Qui compta, s’erra.

Qui compta, es descompta.

Val més diners que papers (documents).

Diners a la mà, i tinter a la taula (per a testimoniar l’operació).

Qui diner deu, és mort en creu.

Diner que no es dóna de comptat, després s’ha de donar doblat.

Qui diners ha de cobrar, moltes passes ha de dar.

Qui ha de cobrar diner, moltes coses ha de fer.

Els diners no s’han fet per a deixar-los.

Manllevar, és parent del tornar.

Els diners, la dona i el cavall són tres coses que no es poden deixar (els diners no te’ls tornen, de la dona te n’abusen i el cavall te’l mal vicien; hi ha nombroses variants, algunes de les quals fan arribar a set les coses imprestables).

Els diners que no es guanyen treballant, s’han de guanyar plorant.

El parc guanya el ral, i el fill el «gasta» mal.

Al qui pledeja, li calen tres bosses: una d’argent, una d’amics i una altra de paciència.

El qui fa obres, es que té diners de sobres.

El qui fa obres, a la bossa s’ho sent.

El qui va molt als mercats, si és pagès, no té ducals.

No vagis a Roma amb la bossa buida, ni amb la mula coixa.

El qui ha de viatjar, bossa plena ha de portar.

Abans de viatjar, no et posis a jugar, perquè la bossa hi deixaràs: jugaràs però no viatjaràs.

De diners a la butxaca, ni pocs ni massa.

No portis mai al damunt més diners dels que puguis necessitar.

No portis al damunt diners que et siguin per de més.

Córrer més que un sisó fals.

Esser més conegut que el mal diner.

Si ets honrat, no vulguis diner a guardar.

Els tens diners guarda’ls tu.

Diner per altre guarda’t, mig estafat.

L’home prudent no dóna diners a guardar.

Diner val el que diner costa.

El diner és del qui l’afanya, i l’honra és de qui la guanya.

El diner del beneit s’escorre amat.

Detura el diner, i deturaràs el món sencer.

Qui no té diners en bossa, té fel en boca.

Val més bondat que diners.

Val més consciència que diners.

Val més honra que diners.

Val més crèdit que diners.

Val més bon nom que mala riquesa.

Val mes un punt d’alegria que una torre de diners.

No es paga tot amb diners.

Valen més llibres que lliures (hi ha un altre refrany que diu el contrari).

Valen mes lliures que llibres.

Molts llibres, pocs diners (la ciència no reporta riquesa).