LITERATURA
La literatura popular del diner, si n’exceptuem la parèmia, que és extensíssima, la qual tractarem en capítol a part, no és pas gaire abundant. Hi ha una cançó de capta intitulada La vida del pobre, que diu:
Anant pels camins rals,
bé ho coneixereu,
el ric va a cavall
i el pobre va a peu;
la vida del pobre,
trista vida n’és:
desgraciat és l’home
que no té diners.
Hi ha algunes endevinalles del diner:
Nascut a la terra,
és un gran senyor;
lleial i traïdor,
és en pau i en guerra.
Què és això que vaig a dir?:
soc rodó i no soc cap cèrcol,
corro més que cap carlí,
i per mi tots es barallen
per a poder-me aconseguir.
La referència als carlins dóna a aquest document un segell de vulgaritat i de modernitat que el desmereix notablement.
Sense mi l’home no viu,
i sóc la seva alegria
i, tant de nit com de dia,
entro i surto del meu niu.
Qui és el déu de la terra
que a uns fa bé i a altres fa mal,
que fa pau i que fa guerra,
i que per tots és igual?
Què és allò
que, per ell, els homes fan guerra,
i les bèsties ni ho cullen de terra?
Es el rei de la terra,
fa pau i fa guerra,
fa tort i fa dret,
enlaire i en terra.
Què és allò
que és molt brut
i molt garró,
i fins les dames més boniques
li farien un petó?
Què és allò
que fa bé, que fa mal,
i que fins fa caure l’home
en pecat mortal?
Hi ha dos curiosos recitats al·lusius al valor del diner:
Un sou no val res,
dos, una mica més,
amb tres, ja es compra un pa,
amb quatre, un bacallà,
amb cinc, un bot de vi,
amb sis, un espasí,
amb set, un gall,
amb vuit, un cavall,
amb nou, un abric,
amb deu, un vestit,
amb onze, ja s’alça una paret
i, amb dotze, ja es fa un casalet.
Cal dir que, des que es dictà aquest recitat fins avui, el valor de les coses ha variat molt de proporció, puix que un bacallà val molt més que un pa, i un cavall força més que un abric, i, un vestit, per bo que sigui, a un casalet ben menut, va una diferència bastant superior a dos sous. El recitat fa molt bonic, i està molt bé per a convidar a l’estalvi, però el creiem irreal.
El següent també fa força bonic:
Un sou fulla mou,
dos, ja fan bellugar un bou,
tres, encara més,
quatre, ja espavilen un pagès,
cinc, ja fan un menestral,
sis, fan un home formal,
set, ja fan ric un jueu,
amb vuit, ja es fa un hereu,
amb nou, ja es colra una dama,
deu, fan bufar la tramuntana,
onze, fan cavaller
i, a dotze, fins el rei diu que hi vol ser.
