EL GALL CEC

La dona d’en Windisch seu a l’espona del llit.

—Avui han vingut dos homes —diu—. Han comptat les gallines i s’han apuntat quantes n’hi havia. Després n’han agafades vuit i se les han emportades. Després les han tancades en gàbies de tela metàl·lica. El remolc del tractor estava ple de gallines —la dona d’en Windisch sospira—. He signat —diu—. També he signat per quatre-cents quilos de blat de moro i cent quilos de patates. Han dit que vindrien més tard a buscar-los. Els he donat de seguida els cinquanta ous. Han entrat a l’hort amb botes de goma. Han vist el trèvol davant del graner. Han dit que l’any que ve haurem de plantar remolatxes.

En Windisch aixeca la tapa de l’olla.

—I els veïns? —pregunta.

—A ca seva, no hi han anat —contesta la dona d’en Windisch, es fica al llit i es tapa—. Han dit que els veïns tenen vuit nens petits i nosaltres tenim una filla que es guanya la vida.

A l’olla hi ha sang i fetge.

—He hagut de matar el gall blanc —diu la dona d’en Windisch—. Els dos homes s’han posat a caminar amunt i avall pel corral i el gall s’ha espantat. Esvoletegant, ha anat a petar contra la tanca i s’ha donat un cop al cap. Quan aquells dos han marxat, ja estava cec.

A l’olla suren anells de ceba damunt d’ulls de greix.

—Vas dir que conservaríem el nostre enorme gall blanc per tenir enormes gallines blanques l’any que ve —diu en Windisch.

—I tu vas dir que tot el que és blanc és sensible. I tenies raó —diu la dona d’en Windisch.

L’armari cruix.

—Anant cap al molí, m’he aturat a la creu dels herois —diu en Windisch, a les fosques—. Volia entrar a l’església a resar, però l’església estava tancada amb clau. He pensat que era un mal averany. Sant Antoni està just darrere de la porta. El seu llibre és marró, com un passaport.

En l’aire calent i fosc de l’habitació, en Windisch somia que el cel s’obre. Els núvols s’allunyen volant del poble. Un gall blanc travessa el cel buit i pica de cap contra un àlber sec que hi ha al prat. El gall no hi veu: és cec. En Windisch és al costat d’un camp de gira-sols i crida:

—El gall és cec.

L’eco de la seva veu torna convertit en la veu de la seva dona. En Windisch s’endinsa al camp de gira-sols i crida:

—No et busco perquè sé que no ets aquí.