ELS GALLS

Les campanes de l’església toquen les cinc. En Windisch sent uns nusos freds a les cames. Entra al pati. Per damunt de la tanca avança el barret del vigilant nocturn.

En Windisch es dirigeix cap a la porta. El vigilant nocturn s’agafa al pal de telègrafs i parla sol.

—On deu ser, on ha anat a parar la més bella entre les roses? —diu.

El gos s’ha ajagut a l’empedrat i es cruspeix un cuc.

En Windisch diu:

—Konrad.

El vigilant nocturn se’l mira.

—L’òliba s’ha posat darrere del paller de les deveses —diu—. La Kroner ha mort. —Badalla. L’alè li fa pudor d’aiguardent.

Al poble canten els galls amb veus aspres. Tenen la nit al bec.

El vigilant nocturn s’agafa a la tanca. Té les mans brutes i els dits torts.