L’ORIOL

Hi havia escletxes grises entre les persianes. L’Amalie tenia febre. En Windisch no podia dormir. Pensava en mugrons mossegats.

La dona d’en Windisch es va asseure a l’espona del llit.

—He tingut un somni —va dir—. Pujava a la golfa amb el sedàs a la mà i em trobava un ocell mort a les escales. Era un oriol. Vaig aixecar l’ocell per les potes. A sota de l’ocell hi havia un grapat de mosques negres i grosses. Les mosques s’han posat a volar totes de cop i s’han posat damunt del sedàs. Jo l’he sacsejat però les mosques no se n’anaven. Llavors he obert la porta de cop, he sortit corrents al pati i he tirat a la neu el sedàs amb les mosques.