LA CANÇÓ
Els porcs tacats del veí grunyen sorollosament. Formen un ramat als núvols. Travessen el pati. La galeria està coberta amb un embolcall de fulles. Cada fulla té una ombra.
Una veu d’home canta al carrer del costat. La cançó sura a través de les fulles. «A la nit, el poble és molt gran», pensa en Windisch, «i el final és pertot arreu».
En Windisch coneix la cançó: «Un cop vaig anar a Berlín, tralarí, i hi vaig passar tota la nit, tralarà». La galeria creix cap amunt quan hi ha molta foscor i les fulles tenen ombres. S’enlaira des de sota l’empedrat, sobre una tija. Quan ha crescut massa, la tija es trenca i la galeria cau a terra, al mateix lloc. Quan es fa de dia, ningú no nota que la galeria ha crescut i ha caigut a terra.
En Windisch sent la pressió de les pedres. Davant seu hi ha una taula buida. Damunt de la taula hi ha la por. La por s’ha ficat entre les costelles d’en Windisch. Sent el pes de la por que li penja com una pedra a la butxaca de la jaqueta.
La cançó neda a través de la pomera.
«Deixa’m la teva filla, tralarí, que hi vull cardar tota la nit, tralarà».
En Windisch es fica una mà freda a la butxaca de la jaqueta. Allà no hi ha cap pedra, però té la cançó entre els dits. En Windisch també canta, en veu baixa:
«Ni de dia ni de nit, tralarí, amb la meva filla, no hi cardarà, tralarà».
Com el ramat de porcs és tan gran allà dalt, entre els núvols, els núvols s’arrosseguen per damunt del poble. Els porcs callen i la cançó es queda sola enmig de la nit.
«Mare, deixa’m cardar tota la nit, tralarí, si no per què tinc el forat, tralarà».
El camí cap a casa és llarg. L’home camina a les fosques i la cançó no s’acaba.
«Mare, deixa’m la teva patatona, tralarí, que la meva és massa petitona, tralarà».
La cançó es fa pesada. La veu és profunda. Hi ha una pedra a la cançó. Sobre la pedra corre aigua freda.
«No te la puc deixar, tralarí, perquè ton pare la necessitarà tota la nit, tralarà».
En Windisch es treu la mà de la butxaca de la jaqueta, perd la pedra i perd la cançó.
«L’Amalie», pensa en Windisch, «separa les puntes dels peus quan camina».