EL REI DORM

Un dia, abans de la guerra, la banda de música del poble es va aplegar a l’estació. Tots duien els uniformes de color vermell fosc. El frontis de l’estació estava completament cobert de garlandes d’assutzenes vermelles, àsters i fulles d’acàcia. La gent anava endiumenjada. Els infants portaven mitges curtes de color blanc i aguantaven feixucs rams de flors davant dels rostres.

Quan el tren va arribar a l’estació, la banda va tocar una marxa. La gent va aplaudir i els infants van tirar les flors enlaire.

El tren va entrar lentament. Un noi va treure un braç llarg per la finestra, va estirar els dits i va cridar:

—Silenci. Sa majestat el rei dorm.

Quan el tren va sortir de l’estació, un ramat de cabres blanques va arribar de les pastures. Les cabres van recórrer les vies i es van menjar els rams de flors.

Els músics se’n van tornar cap a casa amb la seva marxa interrompuda. Els homes i les dones se’n van tornar cap a casa amb la seva salutació interrompuda. Els infants se’n van tornar cap a casa amb les mans buides.

Una nena que havia de recitar un poema al rei quan la marxa i els aplaudiments s’haguessin acabat es va quedar tota sola a la sala d’espera i va plorar fins que les cabres van acabar de menjar-se tots els rams de flors.