Vallespir, dolç sospir…

Vallespir,

dolç sospir,

quina alegria!

Mon cor somia

que un dia hauré per darrer llit

quatre lloses del teu granit.

Si em nega Déu eixa esperança,

si sota un altre cel de França

mon jorn suprem ha de venir,

de mi conserva est sovenir:

no moriré pas de vellesa,

ai no, moriré de tristesa,

Vallespir,

dolç sospir!

Pere Talrich