Abu Akbãr

Als falsos déus l’oblit de la impostura.

Als enemics la creu de la venjança.

La sang ha germinat. La terra tota

serà color de sang. Fins el silenci

gemegarà pel foc rostint carn viva.

T’escric des de l’exili i de l’enyor,

des d’una pàtria amarga i estrangera.

T’albir des de la mort. La vida encara

madura els datilers i l’aigua corre

pel riu cendrós de la malenconia.

No hi ha cap més paisatge que el teu nom

ni cap camí feliç que el de tornada.

La neu dels puigs veïns sembla un coltell

que em talla fred els ulls, i l’esperit

se’m glaça eixorc de pluja i de tristesa.

El paradís, Menorca, és el teu cos.

La meva set només beu als teus pits.

Ponç Pons