No pas l’atzar ni tampoc la impostura…

No pas l’atzar ni tampoc la impostura

Han fet del meu país la dolça terra

On visc i on pens morir. Ni el fust ni el ferre

No fan captiu a qui es dón’ l’aventura.

Clos segellat, oh perfecta estructura

De la mar a Ponent, i a l’alta serra

—Forests dels Pirineus—, on ma gent erra!:

A Ella els cors en la justa futura.

Sòl de beutats: la Mar és el teu signe

I els teus magnes cabdills la feren dea;

Pagà tribut i un temps fores insigne.

Oh vigorosa estirp! Esclava indigna

Que cobeges viltats: Sagna, i signa

El teu rescat, i el retorn a la Idea!

J.V. Foix