Amor de pàtria
Quan les volgudes muntanyes
deixava el pobre catiu,
plorant collí d’una penya
un brotet de romaní.
Passà terres i fortunes,
però, resant cada nit,
besava el pobre, besava
un brotet de romaní.
Un dia d’hivern, les ones
tragueren un mort, ai trist!
Estret en la mà tenia
un brotet de romaní.
Miquel Costa i Llobera