Senyor, València us crida…

Senyor, València us crida. Acudiu, acudiu.

Rescateu-la de pressa dels tirans de la creu.

Reuniu cavallers i cavalls, gran guerrer,

i salveu-la de la seua desgràcia, si podeu.

València, València! Cada volta que et recorde

els ulls em ploren sang i no aigua.

Com tornar a les valls i als verds turons

que tant d’hivern com d’estiu van mudats de primavera!

Quant agradable que era, ajaure’s en certs ombralls

i, aleshores, fer la sesta…, els desitjos acomplerts!

Per mon pare! Salveu aquelles escoles

on ara l’Alcorà és una ruïna. Salveu els llocs

on la crida a l’oració ha emmudit entre campanes.

No vull. No puc. No vull ni puc acabar de creure

que aquella gent de foc s’estiga a l’ombra del paradís.

Ibn al-Abbar