Amor de pàtria

Tant com més avergonyada

més, oh pàtria, t’estimem;

de l’amor de ta fillada,

lo terral n’enarborem;

com més ve la ponentada,

més enlaire flamegem.

Quan l’alzina han esporguida

treu los brots amb nova vida…

Si en serà, de fort i ardida

la brotada que traurem!

Per llei santa de naixença

tenim, pàtria, el teu amor;

tot lo cor, tota la pensa,

s’hi nodreix i hi pren vivor,

i ens posem a ta defensa

ferms de seny i sense por.

Si un malfat se t’enquimera

ta fillada alerta espera:

per refer-te la bandera

nostra sang serà el color.

Bordissencs te regategen

lo que tens més noble i sant;

ells, que tot ho mercadegen,

que et vendrien a l’encant,

a tos fills de boigs motegen

per l’amor que et van portant.

Xurma d’odi i de trafica,

son escarni et santifica;

los que et diuen pàtria xica

no en faran mai cap de gran.

¿Quina cana, quina mida

mai la pàtria ha mesurat?

L’esperit, que n’és la vida,

quines mans l’han apamat?

Sobirana o bé oprimida,

qui li treu la majestat?

Sa grandesa presonera

no s’atura amb cap barrera:

amb un tros de ta bandera,

tot Espanya s’hi ha abrigat.

No ets pas tan aperduada!

Reviu, pàtria, amb ta saó,

amb ta herència saquejada,

amb ton dret mort a traïció,

amb ta llengua, que hem alçada

com senyal de redempció;

amb ta llengua viva i forta

que ens empeny i ens enconhorta;

viva Déu!, que no és pas morta,

i amb la llengua és la nació.

Santa llengua! Pàtria mia,

sols per ella has renascut;

és l’estrella que ara et guia

per tornar al camí perdut,

i amb sa veu de poesia

diu: seràs lo que has sigut!

En ses fites termeneres

guaita, oh pàtria, tot lo que eres…

t’han obertes les fronteres;

esborrar-les no han pogut!

En ta augusta renaixença,

tots los cors s’hi van posant;

la flamada n’és immensa,

que ja amb res l’apagaran:

quan caiguem en ta defensa,

nostres fills la seguiran;

seguiran, oh pàtria, oh mare,

més ardit lo fill que el pare;

quan hi caiguen ells, encara

fills dels fills s’hi posaran!

Francesc Matheu