La Balanguera

La balanguera misteriosa,

com una aranya d’art subtil,

buida que buida sa filosa,

de nostra vida treu el fil.

Com una parca bé cavil·la,

teixint la tela per demà.

La balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

Girant l’ullada cap enrera

guaita les ombres de l’avior,

i de la nova primavera

sap on s’amaga la llavor.

Sap que la soca més s’enfila

com més endins pot arrelar.

La balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

(…)

De tradicions i d’esperances

tix la senyera pel jovent,

com qui fa un vel de nuviances

amb cabelleres d’or i argent

de la infantesa qui s’enfila,

de la vellura qui se’n va.

La balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

Joan Alcover