El campanar de Lleida

A dalt de la muntanya que domina

com miranda els bells termes lleidatans,

s’enlaira un campanar fet per gegants

o per homes de raça gegantina.

Quan guaita cap avall, l’aigua veïna

del riu li dóna espill i l’horta encants;

i guaitant cap amunt, toca amb les mans

i conversa amb la lluna i la boirina.

Pugem-hi, doncs… L’escala cargolada

que als ulls dóna mareig i al cor neguit,

sembla que estigui des del cel penjada.

I amunt, amunt, ja ets dalt! Ara, esperit,

si et sents d’àliga el cor, pren revolada,

que ja ets a mig camí de l’infinit!

Magí Morera i Galícia